La natura, tresor daurat

Les onades d’un mar embravit; un bosc espès, impenetrable; els dibuixos sempre canviants dels núvols al cel o les roques amb les seves escletxes i erosions. La immensitat de la natura protagonitza la nova exposició que s'ha inaugurat al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) i que es pot visitar fins al 18 d’abril. L’entorn. Mar, bosc, roca, cel és la mostra que presenta el tarragoní Jordi Ortiz, una aproximació a la natura, que parla dels quatre elements, aigua, terra, mar i aire.
No obstant això, el més sorprenent de tot plegat és que són imatges arrencades d’entre el ciment, els edificis i el paviment d’una gran ciutat com és Barcelona, on Ortiz resideix.

Les onades, les roques i el bosc més impenetrable són natura arrencada al ciment i els edificis d’una gran urbs com ara Barcelona.

Natura a Barcelona, la gran paradoxa. « Aquest era el repte, la contradicció», comenta l’artista, qui explica que des de sempre ha estat aquesta la seva inquietud, molt abans que tothom parlés de la connexió amb el planeta o dels últims estralls, conseqüència del canvi climàtic. Així, Ortiz conta com va començar fotografiant arbres. «D’una forma molt especial, vaig fer La ciutat dels arbres, que era Barcelona. El següent projecte van ser les muntanyes, també unes molt particulars. En aquest cas eren uns edificis molt alts, agafats d’una perspectiva de contrapicat, els quals feien una sensació de muntanya. I el tercer projecte és aquest que es pot visitar a Tarragona».

Es tracta de 24 fotografies sobre pa d’or Rosenoble de 23.75 quirats que apropen el detall. Les gotes d’aigua del mar, soltes o les estàtiques branques. «La intenció era agafar un fragment d’un conjunt a l’hora de fotografiar, amb l’objectiu d’emfatitzar el detall i la textura. No m’interessa el paisatge com una visió i una perspectiva de 180 graus. M’interessa apropar-me i fixar-me més en la proximitat».

Dues són les maneres de treballar del Jordi. Una d’elles consisteix a deixar les imatges passar. «És el cas del cel i del mar. Les fotografies del mar sempre estan fetes al mateix lloc, a la desembocadura del Besòs. Les del cel, al terrat de casa». Ambdós elements, l’aire i l’aigua, capturats després d’hores i hores d’espera i de paciència. «És la imatge que passava davant meu, no era jo qui la buscava». La segona manera de treballar radica en transitar. «Són el bosc i la roca, la terra i el foc. Ja estan al seu lloc i era jo qui les buscava. És aquest diàleg entre transitar i esperar», assenyala.

Art d’or
No obstant això, si un tanca els ulls i pensa en Barcelona, no és un bosc la primera imatge que li ve a la ment. On busca la inspiració? «Camino i camino. Caminar és l’única forma de veure. En cotxe i moto no veus res. Barcelona té un munt de parcs, jo tampoc no ho sabia al principi. El problema és que no som capaços de veure el més important», idea que fa bona l’expressió ‘els arbres no et deixen veure el bosc’. «Sempre estem pensant coses, mirant anuncis, botigues i, per exemple, els arbres que estan florint ara enmig de la ciutat no els mirem i així, tantes altres coses. No ens fixem, però quan et fixes, quan vas amb la intenció de buscar, ho trobes», destaca l’autor de L’entorn.

Aigua, terra, aire i foc són els quatre elements  que inspiren la  mostra al MAMT

Així les coses, un dels quadres mostra un bosc que ningú relacionaria mai amb l’avinguda Diagonal «d’aquesta ciutat que se’t menja», com apunta Ortiz. Al mateix temps, però, revela una de les fonts de la seva inspiració. « Barcelona té una cosa molt bonica, que és Collserola».

Així mateix, una de les característiques que fa única l’exposició és justament el pa d’or. Per què aquesta tria? «Volia expressar veneració. Donar-li un aspecte sagrat. D’alguna forma, venerar la natura», diu el tarragoní. Una manera de treballar a la qual va arribar després de no poques proves. «Fins que vaig aconseguir el que volia no va ser fàcil. Normalment el pa d’or s’aplica damunt de la fusta i jo ho faig damunt del paper o el cartó. Per això vaig haver d’investigar». El resultat, llavors, és la natura sagrada.

Sent sagrada, no la respectem? «No», respon categòric, al mateix temps que es toca la seva mascareta, indicant les conseqüències d’aquesta insolència. «L’ésser humà té una postura molt egocèntrica. Pensa que la natura està aquí al costat nostre i que podem fer amb ella el que vulguem. I no és així. És tan sagrada com nosaltres», sentència.

El tarragoní Jordi Ortiz és dissenyador gràfic i fotògraf. El 1980 va obrir la Galeria Déco i el 1981, amb Chantal Grande i David Balsells, la Galeria Forvm, totes dues a Tarragona. Des del 1983 exerceix de fotògraf freelance i el 1988 va iniciar la seva trajectòria com a dissenyador gràfic. 

El 1991, amb Patxi Solà, va obrir l’estudi Jordi Ortiz-Patxi Solà, especialitzat en el disseny de llibres d’art, de fotografia i de volums d’artista. Com a fotògraf ha participat en exposicions individuals i col·lectives i les seves imatges es troben en col·leccions públiques i privades.

En paral·lel, en una altra de les sales temporals del Museu d’Art Modern de la Diputació, hi continua oberta l’exposició Gonzalo Lindín, 1920-2020, fins al 4 de juliol.