Más de Cultura

Laia Viñas: «M’agrada escriure sense cap pressió»

Entrevista. La de Xerta ha guanyat el Premi Documenta 2020 en modalitat ‘ex-aequo’ amb la seva primera novel·la ‘Les closques’

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
Laia Viñas ha estudiat Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Foto: joan revillas

Laia Viñas ha estudiat Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Foto: joan revillas

Laia Viñas Abadie va néixer a Xerta (Baix Ebre) l’any 1997. Ha estudiat Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha seguit formant a Radiofònics. El seu interès per la ràdio l’ha fet passar per emissores com SER Catalunya o COPE Barcelona, a més dels mitjans locals on va començar, el Setmanari l’Ebre i Imagina Ràdio. Actualment escriu articles al web d’Onada Feminista, de RNE. Recentment, el jurat del Premi Documenta, organitzat per l’Altra Editorial i la llibreria Documenta de Barcelona, ha atorgat el guardó en modalitat ex-aequo a Laia Viñas, per la novel·la Les closques. L’autora explora les relacions familiars quan l’Arnau es retroba amb la seva filla després d’anys sense tenir-hi contacte.

Què la va empènyer a presentar-se al Premi Documenta?

És un premi que fa temps que segueixo i sempre em compro el llibre del guanyador o guanyadora, perquè m’interessa moltíssim. Quan vaig veure que tenia suficient material escrit, i que li havia donat forma en una novel·la, en lloc de trucar a la porta de les editorials vaig decidir presentar-me a la convocatòria i veure que passava.

El jurat ha destacat «la maduresa literària i la complexitat narrativa».

És una novel·la tradicional perquè estructuralment no he inventat res. Cronològicament és òbvia. Llegeixo molta literatura catalana, espanyola i estrangera del segle XX, i per això he escrit el tipus de novel·la que llegeixo.
El confinament va ser una oportunitat per ordenar les idees que tenia?
Sí, em va ajudar. Em va donar temps extra per revisar tot el material i canviar algunes coses.

Per què ha decidit posar el títol ‘Les closques’ a la novel·la?

Són elements que anem trobant al llarg del llibre i que fan de fil conductor, però també tenen una part de simbologia.

Què relata ‘Les closques’?

És la història de l’Arnau qui es retroba amb la seva filla, que té vuit anys quan comença la novel·la. Es retroben després de molts anys sense veure’s. D’una banda, la història els segueix amb ells, és a dir, com s’acostumen l’un a l’altre en aquesta nova vida junts, i d’altra banda la novel·la també ressegueix la vida de l’Arnau, des de la infantesa quan neix al Delta de l’Ebre. Al final, conflueixen aquests dos punts cronològics i el lector acaba entenent la història general de la vida de l’Arnau.

Per què decideix explorar les relacions familiars?

És el que més m’interessa. També és el que llegeixo més. Quan escrius ho fas inconscientment sobre les coses que a tu mateix t’agradaria llegir. Personalment, llegeixo molts llibres i autors i autores que toquen aquests temes com Montserrat Roig i Mercè Rodoreda, és a dir, m’interessen les relacions entre persones i he acabat escrivint el que a mi m’agrada llegir.

L’Arnau neix al Delta de l’Ebre.

Sí. És per proximitat que el situo en aquest entorn i que és ideal perquè estèticament m’atreu molt. Llavors, també és una zona que no està present en tants llibres com ens agradaria a la gent d’aquí. Al final, també és una manera de fer valdre el paisatge.

Sobre què reflexiona ‘Les closques’?

Anem resseguint la vida de l’Arnau i la relació entre pare i filla. Al final, és un llibre sobre la relació entre tots dos personatges, i per altra banda l’Arnau serveix de fil conductor per conèixer altres personatges secundaris que, al final, són igual d’interessants que els dos principals.

Què aporta aquest univers de personatges secundaris?

M’agrada molt explorar com es comporta la gent en altres persones. Llavors, també és bonic veure com els personatges secundaris, que arriben en diferents etapes de la vida de l’Arnau –com amics en la seva època al Delta o amics quan ja és adult–, el canvien a ell i com ell canvia als personatges, és a dir, quina és la relació que s’estableix entre tots.

Del fet d’explorar la relació entre un pare i una filla, què ha estat més difícil de plasmar en l’àmbit literari?

He hagut de fer un treball previ sobre tots els tipus de relacions, perquè no m’he inspirat en cap experiència personal. Desconeixia com un pare i una filla poden reaccionar després d’anys sense veure’s, perquè no m’ha passat. Vaig escriure capítols on passen fets concrets a partir dels quals es desenvolupa la relació, a partir d’escenes quotidianes i de coses petites. Llavors, et fas una imatge global de com avança la relació. Els personatges han sorgit de manera fluida i orgànica mentre escrivia, no he tingut grans problemes per entendre’ls o fer-los fer coses, però tampoc ha sigut fàcil. Evidentment, borres moltes coses i n’escrius d’altres que al final no et convencen. Per això, és anar fent. 

Les presses no són bones?

En el meu cas no, pot ser també perquè és la meva primera novel·la. M’ha costat gairebé dos anys escriure el llibre. M’ho he passat molt bé escrivint de forma calmada i sense pressa, és a dir, m’agrada escriure sense cap pressió.

En aquest temps, de què li ha permès fugir l’escriptura?

No escric per fugir. Vaig començar mentre estudiava Periodisme a Barcelona per tenir un incentiu fora de la rutina de les classes. No havia escrit mai regularment, ni diaris, ni textos per a mi...

Quines portes espera que li obri el Premi Documenta?

La novel·la es publicarà el març de 2021 i espero que agradi. Ara mateix, no estic escrivint res i no sé què faré, però suposo que continuaré escrivint perquè el procés m’agrada molt.

Temas

Comentarios

Lea También