Más de Cultura

Marta Mathéu: «La veu és el meu instrument i no el puc deixar en una funda»

La soprano tarragonina actuarà demà a l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol, juntament amb Juan de la Rubia, organista titular de la Basílica de la Sagrada Família

Sílvia Fornós

Whatsapp
La soprano tarragonina Marta Mathéu actuarà demà a Vistabella amb l’organista Juan de la Rubia. FOTO: Cedida

La soprano tarragonina Marta Mathéu actuarà demà a Vistabella amb l’organista Juan de la Rubia. FOTO: Cedida

La sorpano tarragonina Marta Mathéu i l’organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, Juan de la Rubia, seran els protagonistes del pròxim concert del cicle la Primavera Musical a Vistabella a l’Església del Sagrat Cor. El concert, que tots dos protagonitzaran demà (20.30 hores), és Magnficat. La figura de la Verge Maria, de l’època medieval al Barroc, que repassarà composicions com el Salve Regina gregorià i diferents àries de Johann Sebastian Bach.

Per què és especial l’actuació d’aquest dissabte?  

A part de l’encant arquitectònic de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, compartiré l’actuació amb l’organista titular de la Sagrada Família, Juan de la Rubia, amb qui m’uneix una molt bona amistat. Hem preparat un programa íntim en què la figura principal és la Verge Maria. Serà un viatge musical des de l’època medieval fins al Barroc, amb la figura de J. S. Bach. Per tot això, sempre és un plaer tornar a les terres tarragonines per cantar-hi. 

Celebrar el concert a l’Església del Sagrat Cor com influeix en la sonoritat?

Hi vaig cantar fa molts anys en un concert de Nadal. En aquest sentit, no és el mateix un auditori, amb una acústica seca, que una església que té una reverberació, ja que antigament no hi havia micròfons. Per això, és important fer les proves acústiques i escollir l’emplaçament on ens col·locarem perquè sigui el millor per nosaltres i el públic. A més, en l’època medieval als cantants no els vibrava la veu, en canvi els intèrprets d’òpera actuals sí que tenen vibrato. Així mateix, en èpoques antigues els sons eren més blancs i llisos, és a dir, els colors i les textures són molt diferents de les d’avui dia a conseqüència de l’evolució tècnica, vocal i musical.

‘Magnificat’ és el nom del concert.

Magnificat versa sobre la figura de la Verge Maria, i fa referència a l’oració litúrgica. Aleshores, els textos que interpretaré en el concert estan enfocats a ella.  

Quina és l’essència dels textos?

Serà un concert sencer. El Juan de la Rubia i jo encetarem la interpretació amb la melodia gregoriana Salve Regina, que l’enllaçarem amb dos peces del Llibre Vermell de Montserrat – Mariam Matrem i Imperatryz– fins a arribar a l’època Barroca amb la interpretació de diferents àries de Bach.

Quina és la dificultat interpretativa?

Tot i que és un concert amb melodies assequibles, la connotació i l’enfocament en l’àmbit interpretatiu és molt més gran que una melodia més difícil d’afinar.

Què exigeix emocionalment el concert?

Quan parlem d’interpretar peces i afegir-hi la part emocional, en aquest cas ha d’haver-hi un plus d’intencionalitat en la recerca de l’emoció, ja que algunes composicions, com he dit, són litúrgies. Això fa que la interpretació requereixi més profunditat per arribar al públic, entre el qual hi haurà persones que són creients i d’altres que no. 

On cerca l’emoció?

Com a soprano, la veu és el meu instrument i no el puc deixar en una funda, si no que és amb mi les 24 hores. Així, encara que tingui un mal dia, com a cantant he de donar el màxim per transmetre al públic aquesta emoció.

També és important establir un vincle amb l’organista.

Treballar aquestes emocions juntament amb un altre músic enforteix el vincle entre tots dos. Juan de la Rubia, amb una respiració meva, i jo, amb un gest seu, ens entenem. Amb aquesta màgia s’unifica la música, l’emoció i la força que transmetem al públic, ja que és la nostra feina fer-lo gaudir del concert.

Com reforceu aquesta compenetració?

D’una banda, a través del repertori, ja que l’hem escollit entre tots dos. En aquest sentit, ens hem centrat en un programa que sigui fresc i pensant en el públic que vingui a Vistabella. També hem de tenir en compte que en la música antiga hi ha molta improvisació, i per això tots dos hem de treballar perquè l’estructura i l’enllaç de les peces sigui el correcte. De fet, Juan de la Rubia i jo ens ho passem bé fent música.

Per què hi ha improvisació en la música antiga?

En l’època medieval es parlava de glossar, és a dir, a partir d’una melodia es feien variacions i improvisacions al gust del cantant o del músic amb la instrumentació del moment, fos els trobadors o ministrils, o la cort. Era una manera d’enriquir la melodia. 

Temas

Comentarios

Lea También