Más de Cultura

Cultura Literatura

Míriam Tirado: «La família pot ser font de moltíssima felicitat o de moltes ferides»

L'escriptora, periodista i consultora de criança conscient presenta 'Remogudes. Històries a flor de pell', un relat escrit durant el confinament fet de moltes històries de pares, mares, fills, filles, parelles i avis en constant ebullició.

Gloria Aznar

Whatsapp
Míriam Tirado. Foto: Isabel Casanovas/Cedida

Míriam Tirado. Foto: Isabel Casanovas/Cedida

Míriam Tirado és consultora de criança conscient, escriptora i periodista. S'ha especialitzat en acompanyament d'emocions en nens, però com ella apunta, «per ajudar els nostres fills hem de saber primer, nosaltres, gestionar les nostres emocions». En aquest sentit, Remogudes. Històries a flor de pell (Rosa dels Vents) és un recorregut pels sentiments de tota mena, de pares, fills, avis, parelles, persones sense fills, amics, amants i examants, que s'expressen en tot un seguit de situacions que els fan aflorar d’una manera encara més intensament durant tota la pandèmia i el confinament, període en què l'autora va escriure'l.

Els seus personatges pateixen per qüestions molt quotidianes.
Sí. És un llibre de ficció, però molt real. Qualsevol que el llegeixi es pot sentir identificat perquè són coses amb les quals ens trobem cada dia.

Si volem aprofitar aquest moment per créixer a nivell personal, hem de poder parlar de com ens hem sentit, del dolor, de la por, de la incertesa que hem viscut, de l’angoixa...

Justament comença amb Nadal, una època especialment conflictiva.
Nadal és un moment intens on afloren molts conflictes familiars. A vegades es tracta d'emocions que no s’han resolt, coses que venen de molt enllà, de les infanteses, de gelosies, situacions que no s'han curat i a les quals ningú no ha posat paraules. Són unes dates on es troben persones que fa temps que no es veuen i sempre amb la dinàmica que no a tothom li agrada el Nadal.

Al final s’acaben tenint problemes amb la mare, el pare, amb un germà... La família és el pitjor enemic?
La família no és un enemic, jo no ho diria mai així. És un entorn on naixem. O és la família que creem, que pot ser font de moltíssima felicitat o de molts conflictes i de moltes ferides. Llavors, dependrà de com visquem en aquesta família i de com ens relacionem, que ho viurem d’una forma o d’una altra. En tot cas, tota la vida és una oportunitat d’aprenentatge de nosaltres mateixos i de la relació amb els altres i la família és un entorn on es pot créixer i aprendre moltíssimes coses.

A vostè, què li va remoure 'Remogudes'?
El que volia amb aquest llibre era reflectir una realitat emocional. De tot el que ha passat durant la pandèmia hem parlat molt, però no ho hem fet tant de com ens hem sentit i penso que és necessari fer-ho si volem estar emocionalment sans. Si volem aprofitar aquest moment per créixer a nivell personal, hem de poder parlar del dolor, de l’angoixa, de la sensació d’ofec que hem tingut moltes vegades, per poder-ho alliberar, treure-ho cap en fora perquè ens deixi més lliures.  

Ja podem començar a anar passant pàgina?
Si un fet és traumàtic, com més aviat en parlem millor. El que passa és que a vegades, quan les coses passen tan ràpidament com han passat aquest any, i que no s’acaben, és a dir, que encara no hem sortit del forat, costa més perquè estem encara en alerta, estem encara amb totes les resistències de deixar-nos anar. 

Si volem aprofitar aquest moment per créixer a nivell personal, hem de poder parlar de com ens hem sentit, del dolor, de la por, de la incertesa que hem viscut, de l’angoixa, de la sensació d’ofec que moltes vegades hem tingut.

De quines emocions parla?
L'amor és de les que més surten al llibre. Aquest sentiment d’amor profund que va de fills a pares, de pares a fills, en la parella... També hi ha gelosia, molta por i incertesa. És un llibre per entretenir-se i per passar-lo bé, però també, sobretot, per fer servir com a teràpia, per poder fer revisió del que cadascú ha viscut i anar-lo col·locant en un lloc més sa, més de comprensió. Si no ho fem, les coses passen molt ràpidament i anem posant de noves a la nostra vida sense haver digerit o haver sanat altres que ja queden lluny. I és important anar parant i anar integrant tot allò que vivim.

Hi ha alguna cosa seva en els personatges o situacions que planteja?
Hi ha una mica de mi en tots els personatges, però hi ha moltes coses que no són biogràfiques. Es tracta d'un llibre optimista, en el qual es veu la transformació. Com un fet potent a la vida com la pandèmia et pot ajudar a transformar-te en millor persona, en millor pare, mare o fill.

S’identifica amb algun personatge?
Sincerament, no. Hi he estat tantes hores amb cada un que els tinc molt afecte, però no tinc un preferit. Sí que és veritat que hi ha històries que m’agraden molt o que les he gaudit molt com la del Joan i la Dolo. Aquests, a més a més, els vaig crear en ple confinament intentant posar una mica de llum i de coses positives que poguessin passar. Però, en general, hi ha moltes que m’agraden.

Es tracta d'un llibre optimista, en el qual es veu la transformació. Com un fet potent a la vida com la pandèmia et pot ajudar a transformar-te en millor persona, en millor pare, mare o fill.

En quina mesura les relacions familiars s'han vist afectades pel confinament?
Depèn molt de les persones. Hi ha gent que ha viscut el confinament molt bé, que ha pogut reconnectar fins i tot amb la família, encara que no es veiessin, per parlar de coses, per tornar a l’essència, per unir-se més. I hi ha famílies que ho han viscut molt malament perquè han sortit conflictes o teletreballaven els dos i hi havia molt estrès. En tot cas, és una situació molt potent que ens ha tocat viure a tots i que penso que ara, que ja ha passat temps del confinament total, pot ser un bon moment per fer revisió, per poder parar i veure què hem après i si el que hem après ho podem seguir aplicant a l’ara i aquí perquè ens ajudi a viure una vida més plena.

Temas

  • relaciones
  • familia
  • emociones
  • sentimientos
  • padres
  • hijos
  • amantes
  • pareja

Comentarios

Lea También