La històrica militant del PSUC, lluitadora antifranquista i fundadora de l’associació Dones del 36, Maria Salvo, va morir dilluns a Barcelona als 100 anys d’edat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau –Maria Salvo va anar en el lloc 41 a la llista dels comuns de les municipals del 2019– va lamentar la mort de la que va ser expresidenta de l’Associació Catalana de Presos Polítics del Franquisme (ACEPF), i va titllar Maria Salvo de «dona lliure, forta, lúcida i generosa».
Les xarxes es van omplir de missatges de condol i dol per la mort d’aquesta històrica del PSUC, que va néixer a Sabadell el 1920. Filla d’un fuster ebenista que participava en moviments obrers i d’una mestressa de casa, catòlica practicant i analfabeta, va viure la seva infància al barri de Les Corts, on, quan va complir 13 anys, va deixar l’escola per començar a treballar de portera en una finca i després va ser costurera i planxadora.
El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d’ERC, però influenciada per la nòvia del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). El 1936 es va afiliar a la UGT i el 1938 es va fer càrrec del comitè de propaganda a Barcelona de la JSUC. Un any més tard va haver d’exiliar-se a França, on va estar internada en camps de concentració fins que va ser obligada a tornar a Espanya.
El 1941 va ser detinguda a Madrid i empresonada a Les Corts de Barcelona i condemnada per un tribunal militar a 30 anys de presó. Va passar 16 anys en presons de Saragossa, Madrid i Segòvia, i en ser alliberada va ser desterrada a Santander. Va aconseguir tornar a Barcelona clandestinament, on va militar al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, va ser presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i fundadora el 1997 de Dones del 36. L’any 2003 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, el 2004 va ser anomenada doctora honoris causa per la UPC, i el 2005 la Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi.