Pensament crític per sobreviure com a espècie

Literatura. Eudald Carbonell i Jordi Agustí són els autors d’un assaig didàctic sobre l’evolució de la vida i els reptes de futur

Sílvia Fornós

Whatsapp
A l'esquerra, Eudald Carbonell. Foto: Susana Santamaría/Fundación Atapuerca. A la dreta, el paleontòleg Jordi Agustí. Foto: iphes

A l'esquerra, Eudald Carbonell. Foto: Susana Santamaría/Fundación Atapuerca. A la dreta, el paleontòleg Jordi Agustí. Foto: iphes

Un assaig didàctic sobre l’evolució de la vida, la nostra espècie i els reptes de futur, que també introdueix el tema de la crisi ecològica i la supervivència de la humanitat. Aquest és el rerefons del llibre Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana (Cossetània Edicions), que han escrit l’arqueòleg Eudald Carbonell i el paleontòleg Jordi Agustí. En la primera part s’explica la història de la matèria vivent, és a dir, quan neix aquesta primera matèria i com evoluciona, i en la segona s’exposa el tema de l’evolució dels homínids fins a l’actualitat, incloent-hi els reptes del futur, com el fet d’evitar el col·lapse de l’espècie o el moviment de la transhumanització.

«El llibre està molt lligat a la reflexió que hem de fer com espècie i sobre els coneixements de l’evolució, a més de ser una reflexió sobre què és ser humà», assegura Eudald Carbonell. Per la seva banda, Jordi Agustí ressalta «la importància de conèixer quins han estat els condicionants dels nostres orígens com a espècie per mirar cap al futur». «L’evolució ha canviat molt amb l’arribada de la consciència reflexiva, el pensament simbòlic, la cultura... La major part de la nostra evolució ha estat darwiniana, és a dir, era la selecció natural la que d’alguna manera impulsava aquesta evolució. Mentre que ara, amb l’aparició del pensament simbòlic, d’alguna manera, nosaltres ens fem amos de la nostra pròpia evolució», afirma el paleontòleg.

Sobre en quin punt ens trobem com espècie, Jordi Agustí assegura que «estem a les portes d’una revolució que ja ha començat, que és la revolució tecnològica i la revolució que suposa que tot el planeta i totes les poblacions estan intercomunicades. Ho hem vist amb la pandèmia: un canvi en qualsevol lloc del món pot produir un canvi global de tota la societat humana».

Sobre aquesta acceleració i revolució, l’expert ressalta que «com espècie és interessant conèixer el nostre passat, és a dir, perquè hem evolucionat d’una determinada manera en determinades èpoques històriques i perquè ara estem en una tapa inèdita». «La qüestió és que estem afrontant unes condicions que mai s’han donat en la humanitat. Ningú ens va dir que la tecnologia evolucionaria d’aquesta manera, en tan pocs anys, i el que queda», afirma Jordi Agustí.

Autors: Eudald Carbonell i Jordi Agustí Editorial: Cossetània Edicions (català) i Lectio (castellà) Pàgines: 224

D’altra banda, una de les qüestions que planteja el llibre és què és ser humà. Eudald Carbonell respon que «és una construcció humana, és a dir, és una aspiració dels humans aconseguir sobreviure en el planeta amb una consciència crítica de l’espècie. És una construcció del pensament i de la ment humana». Per això, els dos autors interpel·len al lector, en un dels capítols, amb la pregunta «ja som humans?».

«Com que és una construcció, aquesta s’acabarà amb la posthumanitat, és a dir, quan la ciència i la tecnologia socialitzades puguin intervenir sobre l’atzar de l’evolució dels humans. Ser humà és un procés i existeixen una sèrie de característiques, molt importants, que els humans hauríem de millorar». En aquesta línia, Eudald Carbonell remarca la importància de la consciència d’espècie. «Ha de ser general i socialitzada. Quan tota la gent tingui aquesta consciència crítica d’espècie, sota el paraigua de la mateixa consciència, naixeran qualitats diferents de les que fins ara té la humanitat, i només ha posat en pràctica en casos d’emergència, quan els hauria de posar en pràctica contínuament com són la consciència operativa, la solidaritat, la cooperació, etc.».

En el llibre els dos experts també exposen els reptes que fins aleshores no ens havíem plantejat com espècie. Al respecte, l’arqueòleg fa èmfasi en el fet que «el sistema va tan de pressa, que el mateix sistema no troba una solució als problemes que s’estan generant, per tant s’hauran de buscar noves formes d’adaptació».

Transhumanització

En aquest assaig Eudald Carbonell i Jordi Agustí també introdueixen el concepte de «la transhumanització per evitar el col·lapse de l’espècie». «La transhumanització és la millora de l’espècie a través de la ciència i la tecnologia que tenim al nostre abast per millorar la nostra resistència a la selecció natural. És un canvi de concepte respecte a l’evolució sense sentit i per atzar que hem viscut fins ara, és a dir, els humans serem els que farem que l’evolució funcioni. Per això, hem de discutir si volem més desenvolupament ho volem més progrés», destaca Carbonell.

Col·lapse i extinció

Dilucidar totes aquestes qüestions també comporta reflexionar sobre el col·lapse i l’extinció de l’espècie. En aquest sentit, Eudald Carbonell fa referència al fet que «hem de ser conscients de la importància que té la diversitat per evitar la desaparició de la vida al planeta i la desaparició de la nostra espècie. L’extinció forma part del procés evolutiu i ara nosaltres també som capaços de poder intervenir perquè la diversitat es mantingui». Per això –considera l’arqueòleg– «és important que comprenguem la importància que tenen les qüestions socials i ecològiques com el canvi climàtic». Sobre la crisi climàtica, Jordi Agustí destaca que «l’Eudald i jo sostenim que hi ha d’haver una consciència d’espècie i un progrés conscient. El llibre és una forma de cridar l’atenció a la societat sobre la presa de decisions en temes com el canvi climàtic, que ara mateix ja afecten el futur de la nostra espècie i el futur de les pròximes generacions».

Per la seva banda, l’arqueòleg recorda que «l’extinció pot esdevenir a conseqüència d’un seguit de col·lapses» i que «estem a les portes d’un nou col·lapse, a conseqüència del consum exponencial de matèries primeres i el seu esgotament, la dependència dels combustibles fòssils per viure...». Per això el missatge d’Eudald Carbonell va dirigit a què «hem de passar de la societat del coneixement, que és una societat vella, a la societat del pensament. Aquest és el gran salt que necessita l’espècie per sobreviure».

En el corol·lari del llibre Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana, els dos autors expressen que «si parlem d’evolució, de ciència, de societat, d’ecologia, del clima, si parlem de la interpretació que fem del món, és perquè pensem que les decisions estan a les mans de totes les persones que vulguin participar en aquesta construcció» i reconeixen que «no podem acabar amb cap conclusió que no sigui la de cridar a la participació i la construcció d’una humanitat que a través de la informació, el coneixement i el pensament crític decideixi el seu destí».

Temas

Comentarios

Lea También