Pilarín Bayés: «En dies dolents, la cançó ‘Bon dia’ et canvia l'actitud»

Experiències, emocions, viatges, records i persones. A la il·lustradora Pilarín Bayés no li manquen raons per viure. En l’any que ha celebrat el seu 80è aniversari publica 1.000 motius per viure (La Galera), que a la vegada és la seva publicació número mil, d’ençà que l’any 1964 va veure la llum el seu primer llibre El meu pardal (1964), també amb l’editorial La Galera. 

Se sent afortunada «per haver tingut continuïtat i perquè editors i entitats m’han fet confiança en tots aquests anys», ja que és conscient que «un il·lustrador no és com un pintor que pot pintar un quadre i guardar-lo, i quan és mort, si és genial, tots els seus hereus es fan rics; els il·lustradors necessitem que algú ens faci confiança per poder publicar». 

Així, els seus llibres han enriquit la infància de moltes generacions, tant d’aquelles que han après sobre el patrimoni català amb les seves petites històries a llibres com, per exemple, Festes i tradicions de Catalunya o Atles de Catalunya; com les que s’han emocionat amb les il·lustracions dels contes més entranyables, com les d’El zoo d’en Pitus, i les que han après a llegir amb la col·lecció de La Laia i en Pau. «M’agrada pensar que les meves il·lustracions i llibres han servit per transmetre molts missatges als infants, ja sigui que se sentin segurs, que siguin tolerants...», afirma Pilarín Bayés. Confessa que «sense dibuixar sóc una dona perduda», ja que –diu– «no sé fer res més, sóc bastant dolenta en tot; en canvi, dibuixar em dóna pau i il·lusió». Per això, reconeix que «la pandè-mia no sé com l’hagués passat, si no hagués pogut dibuixar».

Records

«Salou era la llarga sortida anual de vacances que fèiem amb la família de la mare, molt diferent dels avis de Vic. Va ser on vaig aprendre a nedar i vam descobrir altres secrets de la vida social». Amb aquestes paraules, que acompanyen una il·lustració estiuenca, Pilarín Bayés reviu un dels ‘moments estel·lars de la seva vida’. «Tant els meus germans com jo tenim molts bons records a la platja de Salou, on tota la tarda jugàvem amb les ones i fèiem dibuixos a la sorra», rememora la il·lustradora. Així mateix, recorda que «ens vam assabentar d’una de les grans notícies del segle XX, el llançament de la bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima; em vaig imaginar una família fugint, amb animals i tot, d’aquells fets tan esgarrifosos».

Per a la il·lustradora «viure és interessant, intens i sorprenent». «Sentir una bona cançó com Bon dia d’Els Pets és també un motiu per viure, ja que en dies dolents, et canvia l’actitud», afirma la il·lustradora, qui dedica una il·lustració al cantant de Constantí Lluís Gavaldà. 

Així mateix, entre els il·lustres amb denominació d’origen local també hi destaca l’artista ebrenc Ignasi Blanch de qui en el llibre diu que «ha fet i farà moltes coses, però el títol d’ensorrador del mur de Berlín amb la força de la pintura no l’hi pot discutir ningú»; o la reusenca Tate Cabré, «periodista especialista en el modernisme i cementiris, aquí i a Cuba. La mort explica tant la vida».

Bayés també destaca la seva passió per descobrir el món com un dels seus motius per viure, així com el seu amor per Catalunya a través d’indrets com el Far de l’Illa de Buda –«eficaç i brillant»–; el Claustre de la Catedral de Tarragona; o Tortosa amb «el nostre Renaixement més aconseguit, equilibrat i perfecte». 

Així mateix, el passat cap de setmana la il·lustradora va visitar la mostra artística Montbriart a Montbrió del Camp. «Em vaig sentir molt feliç perquè la gent va sortir al carrer a donar suport als artistes, el que demostra que col·lectivament i individualment estem bé», reconeix. 

En el llibre 1.000 motius per viure, Bayés proposa als lectors una mena de joc per veure si comparteixen les mateixes raons vitals. «Descobrir quines són aquestes raons et pot espantar, fer-te riure, deixar-te indiferent, fer-te qüestionar un seguit de coses, o simplement et pot fer venir ganes de tancar el llibre», afegeix. 

En aquest sentit, explica que «el miler de motius per viure són aquelles coses que m’han passat i que considero que són bones, però també aquelles que han empitjorat d’ençà que era jove», afirma la il·lustradora. 

És per això que, al llarg dels seus vuitanta anys, mai ha renunciat a les seves aspiracions de justícia social. «Viure en una societat que no camina perquè tothom visqui una mica més bé, és viure en un món trist. No pots ser feliç, quan al costat tens persones que tenen uns hàndicaps impossibles d’arreglar», destaca Pilarín Bayés. 
En aquest sentit, reivindica que «les solucions han de venir de la mateixa societat, és a dir, que els mateixos ciutadans ens ajudem els uns als altres perquè com a societat no ens podem permetre retrocedir».

Pilarín Bayés encara no pensa a jubilar-se. «Potser hi haurà un moment en què cap editor em farà confiança, però mentre pugui, no em jubilaré», diu, al mateix temps que reconeix que «sóc molt conscient que demà passat la meva salut pot empitjorar o poden passar-me les ganes de dibuixar; per això, agraeixo aquesta propina de fer el que més em diverteix, que és dibuixar».