Teresa Duch relata la lluita contra el gihadisme islàmic des del seu cor

«La novel·la sorgeix del 17A, de veure qui eren els que van atemptar. Aleshores, la pregunta que em vaig fer en aquell moment, jo i molta gent, va ser com podia passar, amb persones que semblaven integrades». Després dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils d’agost de 2017, Teresa Duch (Vimbodí, 1956), va posar la Mimí Vidal, la seva investigadora estrella, a treballar en el seu tercer cas, La llum de l’impostor (Terra Ignota Ediciones).

Encarregada de furgar entre les xarxes de captació del Daesh, la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra haurà d’aprendre a mossegar-se la llengua quan entra en contacte amb un membre de l’organització terrorista. «He volgut fer això perquè es mostrés el seu caràcter. Els que la coneixen ja saben com és», diu la Teresa. «Al principi era indomable, però ha anat evolucionant». Així és, en aquesta tercera entrega també.

L’autora posa el punt final als casos de la sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra

A La llum de l’impostor, que transcorre entre Tarragona i Lleida, Catalunya, sortosament, ja ha superat la Covid-19 i està presidida per una dona. «Ja ens tocaria», comenta l’autora, avançant-se, d’alguna manera, tant als propers comicis a la Generalitat com al resultat de la pandèmia. «A principis de 2020 ja tenia acabada la novel·la i em va semblar que allò que havia considerat tan important, que era el terrorisme gihadista, de cop era relatiu al costat de la Covid-19. Per tant, a mesura que va anar passant el temps, vaig decidir incloure-ho. Em vaig arriscar una mica, però és ficció».

En el moment d’escriure La llum de l’impostor, l’Estat Islàmic estava en el seu moment àlgid, a Mossul, a l’Iraq i a Raqqa, Síria, en el marc de la guerra civil d’aquest últim país. A la novel·la, un dels seus protagonistes es veu cridat a salvar l’Islam del perniciós Occident. Així, l’Isma viatjarà al cor de l’ISIS, encara que un cop allà, no trobarà les respostes que havia anat a buscar. No obstant això, què porta a joves catalans a anar a lluitar i a desenvolupar aquest odi? Aquesta és la qüestió de fons de la novel·la. Falta de feina, assetjament, no acabar-se d’integrar, són motius suficients? «Miro de trobar una explicació a la conducta de l’Isma, que crec que hi ha de ser, encara que et pot satisfer o no. En el seu cas, el personatge té principis morals», i es podrà reinserir en la societat.

La Mimí, per la seva banda, viatjarà al fons més fosc de la Deep web, la internet profunda, per intentar combatre l’organització des de l’arrel. La sotsinspectora serà testimoni com la mentida, l’engany i la ignorància de molts dels aspirants seran clau en la captació d’activistes. En aquest sentit, l’escriptora defensa que «molta gent es radicalitza per un desconeixement de l’Islam. Els fan creure el que volen» per la qual cosa, assegura, «potser el que demano és una utopia, però s’han de vigilar sobretot els nois, perquè en segons quines edats són molt vulnerables, les sensibilitats estan a flor de pell i sovint dels traumes de la infantesa i potser més de l’adolescència, poden sortir veritables monstres».

El final de la trilogia
Documentar-se per embastar La llum de l’impostor ha estat ardu i feixuc, investigant una extensa bibliografia que l’autora recull al final de la novel·la. Exemplars com ara Mahoma, de Karen Armstrong, Terrorismo, de Joan Antón-Mellón, Sense por de morir, de l’Anna Teixidor o Les sectes a Catalunya, de Roger Pascual. Per què les sectes? «Per la manera de tractar els adeptes. Jo ho veig així. S’utilitzen missatges de secta i quan arriba el moment en què vols sortir d’allà, aleshores no es pot», assenyala la Teresa. Justament el que més la va sorprendre és la proximitat d’aquesta amenaça. «Quan vaig llegir el llibre de l’Anna Teixidor, que es va publicar en plena pandèmia, vaig poder donar una forma que m’agradava més als personatges. Perquè parles de gihadistes i t’imagines el Mohamed Atta, el que va atemptar contra les Torres Bessones de Nova York, que va estar a Salou. Penses en terroristes estrangers. Però ara en saps més coses. Són gihadistes de casa nostra». 

En el moment d’escriure La llum de l’impostor, l’Estat Islàmic estava en el seu moment àlgid, a Mossul, a l’Iraq i a Raqqa, Síria

Pel que fa al futur de la Mimí, en aquests moments és incert. «No sé si ho faré, però m’he hagut de documentar tant que ara tinc ganes de fer alguna cosa diferent, un relat de fantasia, que no necessiti un context real», revela l’autora. I la Mimí, tornarà? «Ja m’ho van preguntar quan vaig presentar el primer llibre, Les cadenes subtils, però no ho veig», assegura la seva creadora.

 

Trajectòria
Una vimbodinenca que viu a Tarragona

L’escriptora vimbodinenca té el blog salsa-ficció. És autora, entre d’altres, de la ruta literària ‘Arrelats’, sobre els arbres singulars de Vimbodí i Poblet;  ‘Viatges insòlits de viatgers abrandats’ i el recull de relats ‘Camins de pedra’. De la sèrie de la Mimí ha publicat ‘Les cadenes subtils’ i ‘El silenci de Vallbona’.