Un jove artista reusenc busca la seva identitat a través d'una exposició a Barcelona

L’artista reusenc Nil Inglis (19) torna amb una altra proposta artística anomenada AS I AM TODAY, A diferent year in self portraits. Aquest cop, però, no tria la capital del Baix Camp per mostrar el nou projecte, sinó que fa el salt cap a Barcelona, on estudia i viu. La mostra pictòrica, de nou peces en total, es podrà veure al Cercle Artístic de Sant Lluc (c/ Mercaders, 42) fins al 18 de desembre en horari de tarda, de les 17 a les 20 hores i de dilluns a divendres. Es pot trobar més informació al web de l’autor. La idea d’elaborar aquesta exhibició va sorgir al cap d’Inglis perquè hi volia plasmar la vivència del moment present, va voler representar-se “tal com era avui”, en diferents facetes.

“L’arribada de la Covid-19 hi ha tingut a veure, també, he tingut més temps. He treballat la meva identitat, però vull compartir moltes qüestions amb el públic. Vull expressar que l’artista viu mentre crea i fixo l’atenció en el que està succeint ara: la meva pròpia existència. Hi ha molts impulsos que no controlo i cada vegada que em dibuixo, surto diferent. I és que res no roman intacte amb el temps”, assenyala.

La mostra pictòrica, de nou peces en total, es podrà veure al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona en horari de tarda i de dilluns a divendres

Als diferents treballs d’AS I AM TODAY, A diferent year in self portraits, hi empra molt de llapis, mostra el seu rostre i hi copsa, com es deia, el pas del temps, entre altres ítems. A mesura que anem posant el focus en les creacions, veiem un Inglis a qui li creix la barba i la mirada, sempre fixa, torna còmplice l’espectador, que “se sent comprès i s’hi pot emmirallar”. El cap, matisa, té una “gran importància”. Amb la mirada, reitera, “em busco a mi mateix i prenc nota”. Per a ell, és una manera d’interpel·lar a qui l’observa; “pot ser que comparteixi les meves intencions”, detalla. A les peces hi ha emoció, però aquesta “va per dins”, perquè “la intenció no és causar-les, sinó mostrar, simplement, com em sento”, indica.

Trobar el Cercle Artístic de Sant Lluc ha estat clau per al reusenc. “Hi he establert relacions molt profitoses amb un conjunt divers de creadors”, destaca. De fet, gràcies a ser-hi practica el retrat en viu, entre altres activitats, i se sent d’allò més motivat. “Significa molt per a mi exposar a Barcelona i, des de Sant Lluc m’hi han obert les portes, he pogut eixamplar els meus horitzons”, agraeix. En aquest sentit, Inglis no descarta exhibir el seu art en altres llocs. Perquè, com diu bé diu: “L’art només suma i mostrar-lo requereix un mínim de confiança en un mateix”. I aquesta qualitat la té de bon tros.

‘Érem només el mirall i jo’

Pel que fa als seus referents artístics, diu, no han canviat pas. Recordem que, a entrevistes anteriors, en citava com a referents autors com ara l’escultora alemanya Käthe Kollwitz, relacionada amb el moviment expressionista. “S’han expandit, en tot cas. He tingut temps per poder conèixer nous moviments i he explorat l’autoretrat més en profunditat. Aquest cop, érem només el mirall i jo; de la mateixa manera, mirant els meus retrats, les persones poden veure la seva pròpia existència”, completa. Seguirà aquesta línia artística, apunta, i “ampliaré amb més temes”, anuncia.

Com a creador, Inglis es troba en un punt d’aprenentatge, que desitja que “no acabi mai”. “Vaig definint no el que faig ni el com, sinó allò que m’agrada fer. Podríem dir que començo un procés de maduració, ple d’alternatives per fer proves en una àmplia diversitat de plataformes i canals”, declara. Va iniciar els estudis de Belles Arts, però de moment, “queden obertes moltes vies, és un horitzó al qual tornaré”. A hores d’ara, vol experimentar i no es planteja un futur laboral “limitat”. “Realment, no em plantejo ni blancs ni negres. Ara estic en una etapa en què m’obro portes i sóc proactiu”, rebla.