Más de Cultura

Un plaer literari sense complexos

Novetat. El col·lectiu Reusenques de Lletres s’endinsa en l’erotisme en el seu setè llibre ‘bReus i eròtiques’

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
Les autores van presentar el llibre ‘bReus i eròtiques’ al Casal de Dones de Reus.Foto: fabián acidres

Les autores van presentar el llibre ‘bReus i eròtiques’ al Casal de Dones de Reus.Foto: fabián acidres

«Per fi». El col·lectiu Reusenques de Lletres ha presentat aquesta setmana el seu setè llibre Breus i Eròtiques (Arola Editors). Un treball que segons va explicar Victòria Rodrigo –coordinadora de la publicació juntament amb Fina Masdéu– «s’hauria d’haver presentat fa un any, per això aquest ‘per fi’». En un acte «diferent i breu» al Casal de Dones de Reus, les autores van desvetllar el making off del volum, que aplega poesia, relats i microrrelats per endinsar-se en l’erotisme, amb tots els matisos i la desinhibició que el tema requereix, mitjançant la complicitat de quinze dones: Gisela Alcón, Àurea Bellera. Meritxell Blay, Fina Grau, Pilar de los Hielos, Pilar López, Isabel Martínez, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó, M. Dolors Vallverdú i la prologuista Empar Pont.

«Fent el llibre hem xalat molt. Utilitzo la paraula xalar amb tot el significat que implica», va confessar Fina Masdéu, qui també va fer balanç de la trajectòria del col·lectiu d’ençà que va publicar el seu primer llibre Lletres Reusenques l’any 2013. «Freguem la cinquantena de dones i autores que ens han acompanyat, tant les que han fet cobertes, com les que han escrit pròlegs o ens han acompanyat en presentacions...», va destacar Fina Masdéu.

En el moment d’afrontar el projecte, la primera qüestió que va haver de resoldre el col·lectiu va ser com endinsar-se en l’erotisme. «El primer que vam fer va ser trobar-nos al Casal de les Dones per definir que és l’erotisme i per això vam llegir textos que formen part del cànon de la literatura eròtica i els vam comentar», va recordar la coordinadora de la publicació.

Seguint aquesta pista, les autores van posar en comú les seves idees per debatre, qüestionar i consensuar. «El que era molt important per escriure els textos era trobar el to adient», va assegurar Fina Masdéu. I un cop cadascuna de les autores va tenir el seu text, es van tornar a reunir per fer una lectura crítica. «Vam parlar sense embuts i moltes van acceptar les esmenes, i així vam poder polir els textos inicials», va assegurar l’autora per després reconèixer que «ens feia respecte equivocar-nos o crear unes expectatives que no eren». Al respecte, l’autora Pilar López va reconèixer que «el treball previ va ser molt interessant per trobar el to i per millorar els textos», mentre que Ció Munté va posar en valor que «l’erotisme és un tema que mai havíem tractat». Així, l’autora Pilar de los Hielos, que és la primera vegada que col·labora amb el col·lectiu, va dir que «quan em vaig posar a escriure vaig xalar molt i vaig deixar volar la imaginació». «Hem tingut llibertat, però alhora tot ha sigut molt contingut per no caure en la barroeria ni en la carrincloneria d’un text cursi. Per això, cadascuna de nosaltres hem buscat el filó amb el qual ens hem sentit més còmodes», va afegir Pilar López.

Els textos de bReus i Eròtiques també tenen en comú la referència evident o insinuada a Reus. «Tots els textos d’alguna manera parlen de la ciutat. A més són d’extensió diversa perquè cada autora se sentís còmoda», va detallar Fina Masdéu, qui afegí que «en l’epíleg Isabel Martínez fa un breu repàs de la literatura eròtica». De la coberta, Fina Masdéu va detallar que «és de la companya del col·lectiu Àurea Bellera i és la reproducció d’una peça de l’exposició Zipperland que va tenir lloc a la Torre Vella de Salou l’any 2018».

Insinuar i suggerir

La prologuista Empar Pont va assegurar que «la primera lectura em va sorprendre, però la segona m’ho vaig passar molt bé» i va felicitar l’Àurea Bellera per una coberta «clara, neta i explícita, que podria ser un poema visual». També va tenir paraules per destacar que les autores «han trobat el to de dir, d’insinuar, de suggerir... perquè cada lectora i lector gaudeixi de les diferents històries». Així, va continuar explicant que «gairebé totes les històries són versemblants, estan situades en l’època actual i passen a Reus. Les protagonistes són dones ‘normals’ que expliquen moments eròtics viscuts». Per últim, la prologuista va destacar «l’agilitat de la prosa i la riquesa tant en la construcció sintàctica com en el lèxic emprat, així com la utilització d’un camp semàntic lligat al sexe i l’erotisme que esdevé elegant i exquisit».

Temas

  • cultura
  • Reus
  • Reusenques de Lletres

Comentarios

Lea También