Maria Rossich Andreu: «Un traductor pot arruïnar un escriptor si no ho fa bé»

Maria Rossich Andreu (Tarragona, 1978), és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu interès per la cultura nòrdica la va dur a estudiar a Dinamarca i a endinsar-se en la seva literatura. Maria tradueix de dos idiomes poc comuns al nostre país, el danès i el neerlandès, així com l’anglès. Entre els autors que ha traduït figuren Toni Morrison, Isaac Bashevis Singer, Anne Cathrine Bomann, Hans Christian Andersen i Karen Blixen. L’última ha estat la primera traducció al català de la Helle Helle. Es tracta de la novel·la costumista danesa Rødby-Puttgarden, tot un clàssic en aquell país, publicada aquí per Nits Blanques, de l’escriptora i ara també editora tarragonina Mònica Batet. Així mateix, Maria també treballa en la docència i en el món audiovisual.

Vostè tradueix directament del danès, cosa que no tothom fa. Què significa això?

Els últims deu anys s’ha publicat molta novel·la nòrdica i els traductors de suec i de noruec no donaven l’abast. Llavors, s’han fet moltes traduccions a través de l’anglès. Antigament es feia. Els grans clàssics russos del segle XIX es traduïen a través del francès.

Hi ha algun autor que li hagi resultat més difícil?

Cada autor té el seu què. Per exemple, un dels que he traduït de l’holandès és el Gerbrand Bakker i encara que l’obra no sigui molt complicada, l’apartat terminològic pot tenir dificultats. Com vocabulari molt específic del camp, que aquí no és conegut. I quant a la Helle Helle, té una manera de parlar molt espontània.

Com ha estat l’experiència?

És un cas especial i concretament molt estimat per mi perquè aquest llibre jo ja l’havia llegit feia anys. Em va fer una il·lusió terrible que el primer llibre que publica l’editorial Nits Blanques en danès sigui justament aquest, d’una autora que ja li anava al darrere.

Precisament trobar-se amb la Mònica Batet.

Ja ens coneixíem d’abans, però el tema de l’editorial, que ha començat fa poc, per a mi va ser una sorpresa. Em va fer molta il·lusió també perquè vaig pensar que era una persona que triaria bé els llibres. És com un caramel·let.

Coneixent l’autora, li ha aportat alguna cosa nova?

La coneixia, encara que no en el grau d’intimitat de la traducció. L’havia llegit una vegada, m’havia agradat i després l’havia tornat a la prestatgeria. Per traduir fas una lectura amb molta profunditat, literalment, frase per frase. I així com la primera vegada me’l vaig llegir com una història, aquest cop vaig veure molt més la lectura entre línies, tot el que diu sense dir. Tot l’entorn. Jo en aquest ferri de què parla la Helle Helle hi he estat moltes vegades.

Hi ha una botiga de perfums?

Sí. De fet, l’autora hi va treballar també una temporada quan era jove perquè és de Rødby. I és la típica feina d’estiu.

Què li agrada d’aquests països?

A Dinamarca i Holanda me n’aniria a viure demà, no perquè estigui a disgust aquí sinó perquè trobo que s’hi viu molt bé. Holanda la conec molt bé. Són països molt ben organitzats, on els trens i les persones són puntuals. La burocràcia és ràpida i la gent, formal. En aquest sentit se semblen entre ells. Són molt ecologistes i hi ha més temps lliure perquè és més habitual plegar abans a les feines a la tarda. La meva sensació és aquesta.

Hi ha algun escriptor que li agradaria traduir?

Sí, molts. Harry Mulisch, Gerard Reve, Jonas Eika, Kim Leine o Geert Mak.

I amb els quals hagi gaudit molt?

També. Com ara Isak Dinesen, Karen Blixen, Toni Morrison, Helle Helle, Gerbrand Bakker, Peter Terrin o Joost de Vries.

Pot triar?

A vegades. Quan viatjo allà, sempre vaig a les llibreries i a voltes he proposat coses que després s’han publicat. És una feina molt agraïda si surt bé. Perquè tu vas veure aquell llibre un dia en una botiga i et va agradar.

Quan treballa, pensa en l’autor, si és viu, si li semblarà bé o malament el resultat final?

Traduint al català i fins i tot al castellà, no m’he trobat gairebé mai que els autors sàpiguen prou l’idioma com per a mirar-s’ho i venir a opinar. Alguna vegada m’ha passat, però poquetes. Si l’autor està viu, té alguns avantatges pràctics, en el sentit que pots preguntar alguna cosa que no entens. Ara estic traduint un text del danès on a vegades parla el narrador i altres no. I en danès passa com en anglès, que moltes vegades no saps el gènere de les persones. Doncs això ho vaig preguntar.

Aquest no saber, pot esbiaixar cap al gènere masculí en el moment de la traducció?

Podria. Però quan passa és amb personatges molt secundaris perquè tant en danès com en anglès sempre hi ha un he o she a la frase.

Té relació amb els editors i els correctors?

En general, sí. Gairebé sempre estan molt interessats en el producte. Hi ha que et donen bones idees. També pot haver-hi criteris comercials. I els correctors, en saben molt. Quan t’arriben les correccions, tu les pots canviar o no, però gairebé sempre tenen raó.

Treballa amb diccionaris de paper?

No sempre, però a vegades no hi ha més remei.

Per què?

Pots buscar una frase normal i corrent per internet, però vocabulari específic no ho trobes i menys en aquests idiomes. Es fa molta feina a través de l’anglès perquè diccionari del neerlandès al català o castellà, per exemple, no existeix. D’holandès hi ha una versió abreujada al web, però de tant en tant necessites el sencer. I tampoc puc passar sense els amics i coneguts. No saps quantes vegades he preguntat el nom d’una anotació musical, una eina de medicina o una peça d’un vehicle. Sense ajuda humana tampoc no ho faries.

Troba que s’està reconeixent més la seva professió?

D’una banda es valora una mica més. De l’altra, tothom espera que ens quedarem sense feina d’aquí a quatre dies, quan ho facin les màquines. Des de l’associacionisme s’ha fet molta feina i també ha coincidit amb l’aparició de moltes editorials noves i petites, on hi ha un altre tarannà, una manera de fer dels editors, que estan molt més oberts a donar rellevància a la gent que hi participa perquè un llibre és un esforç d’equip.

Quina és la seva responsabilitat final?

Tens una gran responsabilitat perquè pots arruïnar un autor si no ho fas bé. Pots provocar que a l’editorial no li interessi més aquell escriptor.