Xavier Graset: «La lectura té efectes transformadors»

Nascut a Vila-seca, Xavier Graset és periodista i dirigeix i presenta Més 324 de TV3. Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a  Ràdio Salou i Ràdio Reus i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’El món s’acaba a L’oracle i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV i col·laborador de la Contra del Diari (secció La Mirada des de).  Avui rep a Barcelona la primera edició del Premi Difusió del Llibre en Català com a conductor d’un programa d’informació que, al llarg dels més de 1.000 dies d’emissió, ha tingut sempre presents els llibres, i qui els escriu i els edita, i els ha atorgat un protagonisme destacat en el marc de l’actualitat periodística. 

Per què vau apostar per introduir una secció de llibres dins d’un programa informatiu d’anàlisi de l’actualitat?
Vam començar parlant de llibres d’assaig, de política, de filosofia o d’història, perquè són llibres que van lligats directament a les qüestions que surten durant la tertúlia. Però un cop oberta aquesta porta també hem anat donant cabuda a la literatura, a la prosa o la poesia perquè també ens expliquen com som. I ens agrada com a complement i contrast de la tertúlia, passar de la paraula improvisada, a la més pensada.

Teniu dades d’audiència de la part del programa que dediqueu a les novetats literàries?
Depèn molt dels dies, del llibre, de l’autor i com s’expliqui. Llegir no agrada a tothom, perquè reclama atenció, esforç, temps i a vegades ens incomoda trobar-nos amb nosaltres mateixos, però al mateix temps té efectes transformadors. En tot cas el biògraf de Kafka Reiner Stach va generar tant d’interès o més que el convidat polític.

I de l’impacte de les entrevistes en les vendes de llibres?
En aquest cas sí que els llibreters i editors ens fan arribar l’efecte d’una entrevista en la compra. Potser perquè a aquella hora de la nit les paraules fan efecte en els espectadors que ens segueixen, i ens generen interès compulsiu.

Ha escrit llibres (és coautor, amb l’Andreu Faro, d‘’Aznarografia’, ‘Tanta tinta t’unta’ i ‘Tanta tinta tonta’ i n’ha interpretat al teatre. D’on li ve la passió per la lectura?
Doncs de llegir el TBO de petit, que tenia aquella màxima. «donde hay un TBO habrá un libro», i de l’interès per descobrir altres mons i històries. I també de la necessitat d’incorporar-me al «món» a través de les grans idees escrites i sistematitzades en un llibre. Curiositat per la feina d’escriptors i escriptores que tenen la capacitat de construir un relat i anar-te fer anar amunt o avall en els teus pensaments

Quin tipus de llibres li agraden més?
Llibres que em facin pensar. Que tinguin una estructura que m’arrossegui, que em mantingui despert.

Hi ha hagut algun que l’hagi marcat especialment?
Des de Les aventures de Pere Fi, de Folch i Torres, a La Nàusea de Sartre, El palau de la lluna d’Auster, el Jo confesso del Cabré, la Incerta Glòria de Joan Sales o el Quanta, quanta guerra de la Mercè Rodoreda, o els poemes de Gabriel Ferrater, o de Pere Rovira i últimament el No diguis res, de Patrick Radden Keefe

Alguna anècdota relacionada amb la lectura
Des de trobar llegint La felicitat d’Anton Baulenas, que un personatge era «grasset» i «foraster»... que és com em dic, fins en el cas del Més324 quedar-me sense poder entrevistar l’escriptor brasiler Walter Hugo Mae, perquè va quedar marejat al camerino, fins el punt que el van acabar ingressant a l’hospital.

És de paper o digital?
De paper! El llibre com a objecte és un gran invent.

Com feu la tria de llibres per la secció del programa?
Costa, perquè tenim una allau de llibres que volen passar pel Més324. Però combinant les novetats amb aquests interessos de seguir donant espai a l’assaig, la poesia, la filosofia.

El confinament va portar a un màxim històric l’índex de lectura, malgrat això el 36% d’espanyols no llegeix mai o quasi mai, per què creu que tenim taxes tan baixes?
Per això que dèiem, a banda de l’esforç i concentració que reclama la lectura, per la competència, i el temps que ens ocupa estar al cas de l’últim tuit o de l’última sèrie és molt forta. I molt temptador és clar.

Al marge de més programes com el Més 324 que el que fan és desvetllar la curiositat per un llibre com creu que es pot incentivar la lectura?
En el nostre cas sense pretendre-ho. Sense buscar-ho, perquè no som un programa de llibres, malgrat que hem fet del llibre un company habitual, de presència gairebé diària, perquè pensem que és un complement pel debat d’idees previ. El millor és deixar apuntada la curiositat i contagiar passions.

Aquesta és l’edició de la Setmana del Llibre en Català més gran i un de cada tres llibres venuts el primer trimestre d’enguany ha estat en català. Com veu la salut del llibre en català?
No cal dir que seria molt millor si fos un de cada dos! Però sí que han millorat les dades, abans era un de cada quatre. I també és veritat que es van obrint noves llibreries arreu. Vol dir que d’interès n’hi ha, amb tot hem de seguir enfortint el sector i entendre que és fonamental si volem una societat més lliure, crítica i oberta.