‘Donar la vida’ per la natura

«No defallim!». Aquest és el missatge que vol transmetre el llibre Herois de la natura (Cossetània Edicions) davant dels reptes que suposa el canvi climàtic. I per això, l’autor, Joan de Déu Prats, i la il·lustradora, Gemma Capdevila, conviden a emprendre un viatge, des del segle XIX fins a l’actualitat, de la mà d’una vintena de persones catalanes que han contribuït a millorar l’entorn, i que són: Rafael Puig i Valls, Benet Viñes, Fèlix Cardona, Maria Antònia Simó Andreu, Jordi Sabater Pi, Pere Casaldàliga, Josefina Castellví, Eudald Carbonell, Joan Gassó, Nil Bohigas, Fundació Mona, Òscar Camps, Rosi Carro, Araceli Segarra, Helena Fuster, Carla Zaplana, Maria Garcia, Carmen Méndez, Montse Castellà i Ismael López i Coque Fernández.

«L’editorial tenia interès a recopilar, en un llibre, aquells ‘herois’ que han actuat en benefici de la natura, entre els quals hi ha catalans que són coneguts i d’altres que no, i que reivindiquem», assegura l’autor. Tot i que la publicació està pensada per a tots els públics, es dirigeix especialment a les generacions actuals i successives de joves, «perquè són i seran les que tenen a les seves mans el futur del planeta, i necessiten referents del que ja s’ha fet per cuidar l’entorn i del que hauran de fer», explica el divulgador, el qual afegeix que «la idea és transmetre el sentiment i consciència envers la natura».

Pel que fa a les il·lustracions, Gemma Capdevila diu que «he buscat el pont entre el vessant màgic de la feina que han fet i fan els personatges i la part més documental de les seves trajectòries». És per això que, comenta, «en alguns casos el procés de documentació va ser més complicat que en altres, com el cas del Benet Viñes». Si bé coincideix que les vides dels vint herois «em van sorprendre en molts aspectes, una essència que he volgut transmetre en les il·lustracions». Així, Gemma Capdevila se sent captivada per la natura perquè «sempre m’hi he sentit molt unida, el que em sembla estrany és que algú no pugui estar-hi lligat. Al cap i a la fi, la natura és casa nostra».

Així, el punt de partida del llibre és el segle XIX. Un exemple de les nostres contrades és el de l’enginyer forestal Rafael Puig i Valls, de qui en el llibre es destaca que va ser «un tarragoní que no sols coneixia l’importantíssim valor natural dels boscos, sinó que comprenia que eren patrimoni de tots, embellien el paisatge i formaven part de l’ànima de la Terra». De la seva trajectòria, Joan de Déu Prats ressalta que «va viatjar als Estats Units per visitar el Parc Nacional de Yellowstone i així és com va exportar fins a Europa la coneguda com a Festa de l’Arbre, que encara se celebra al maig».

Així mateix, al Priorat podem admirar el jesuïta Benet Viñes. Nascut a Poboleda, descobrí la llei dels ciclons a les Antilles i compaginà la vocació religiosa amb la ciència. Joan de Déu Prats explica que «Benet Viñes va ser el descobridor de la trajectòria dels huracans, un fet que li va merèixer ser conegut com el pare dels huracans i gràcies a la seva dedicació i als seus estudis, sobre aquests elements de la natura, es van salvar moltes vides».

Després, el llibre recull la trajectòria d’altres personatges coneguts i reconeguts en tot el món, com l’Òscar Camps, fundador de l’ONG Open Arms. «Els lectors hi trobaran des d’herois de l’àmbit esportiu fins a altres destacats de la divulgació científica», afirma l’autor del llibre, el qual a la llista afegeix la Josefina Castellví que va ser «la primera dona que va ser cap d’una base a l’Antàrtida, en la història de la recerca científica internacional», i Nil Bohigas, «el primer català que va arribar al pol Nord».

És per això que el llibre Herois de la natura també ressalta l’esforç de la cantautora tortosina Montse Castellà, «la qual treballa molt per la consciència del riu Ebre», i de l’Eudald Carbonell, de qui en el llibre es destaca que «bona part de la seva feina consisteix a desenterrar esquelets. Això pot semblar una mica macabre, però només coneixent el passat dels humans, com eren físicament, podem entendre les seves capacitats. En entendre el nostre passat ens pot permetre conèixer millor el nostre futur».

«El que tenen en comú els vint herois és que tots d’ells i elles, a través de la seva activitat esportiva, científica o activista, sempre han tingut una consciència a què el marc per l’activitat humana és la natura», explica l’autor, qui adverteix que «cuidar la natura és cuidar-se un mateix, ja que nosaltres formem part de l’entorn, tot i que l’ésser humà, des del segle XIX, s’ha distanciat tant de la natura que sembla que no es reconeix en ella». Pel que fa a les raons per les quals el nexe s’ha trencat, Joan de Déu Prats explica que «des del Renaixement passant per la Il·lustració, el Racionalisme, el Materialisme, etc., la natura ha quedat reduïda amb el que avui en dia es diu medi ambient, una paraula molt freda i tècnica. En canvi, abans la interrelació era també anímica i espiritual». Així mateix, «amb la revolució industrial i l’era de les màquines la societat va començar a viure a la ciutat i la distància es va fer més gran», afegeix el divulgador.

Des d’aleshores, aquesta situació ha conduït l’espècie humana a «explotar la Terra, més que cuidar-la». És per això que el llibre Herois de la natura «vol fer veure al jovent que l’actual sistema de producció és tan extrem que hem de canviar de mentalitat, ja que de no fer-ho ens arrisquem a l’extermini de l’ésser humà i de bona part de les espècies que habiten el planeta». Per últim, l’autor alerta que «hem arribat a un extrem que hem de posar fre, però fer-ho de cop és impossible. El poder de transformació és en les futures generacions, que han de tenir consciència i no perdre l’esperança, perquè, si no, haurem perdut la batalla».