Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Jaume Arasa: «A la novel·la volia visibilitzar la LGTBIfòbia»

Novel·la negra. L’escriptor tortosí construeix una elaborada trama per denunciar la corrupció i diferents violències

| Actualizado a 25 mayo 2022 13:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Jaume Arasa i Aguirre (Tortosa, 1991) és advocat especialitzat en dret laboral i escriptor. Acaba de publicar la seua primera novel·la negra, Joc de Màscares (Stonberg Editorial), on construeix una elaborada trama per denunciar la corrupció i diferents tipus de violències. La presenta divendres a les 18 hores a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Com i quan naix el Jaume lector i amant de novel·la negra?

Quan tenia 8 o 9 anys vaig començar a llegir novel·les infantils i juvenils de detectius tipus Agatha Christie i Sherlock Holmes i després autors catalans com Andreu Martín i Jaume Ribera amb el detectiu Flanagan. A poc a poc vaig anar llegint altres autors catalans i valencians fins que a Batxillerat vaig fer el treball de recerca, amb títol, «Lladres i serenos, una aproximació a la novel·la negra catalana», comparant tres obres d’Andreu Martín, Ferran Torrent i Jaume Fusté. Vaig fer una radiografia del gènere negre als Països Catalans i això em va fer comprendre la crítica social que amaguen les obres. Jo li deia a mon pare que la culminació del treball havia de ser escriure una novel·la negra.

I ho vas fer. Com vas passar de lector a escriptor?

Sempre he escrit, des de petit. Fa cosa de quatre anys vaig començar a pensar una trama i vaig anar apuntant possibles personatges i idees... Jo sempre porto una llibreta a sobre, on apunto idees o converses que escolto al tren. La pandèmia finalment va permetre’m tenir temps per escriure. Algunes subtrames o personatges van anar variant al llarg del procés, ja que a mesura que escrius la història et va manant el que necessita.

La novel·la negra sempre fa una crítica social. En el teu cas, la corrupció, la violència, no acceptar l’orientació sexual...

A les novel·les negres surten temes com la corrupció o el tràfic de drogues. Però jo també volia donar visibilitat a la LGTBIfòbia. Tinc molts amics del col·lectiu i és un tema que ens preocupa. En els darrers anys hi ha hagut molta violència contra persones LGTBI. Els altres temes que critico també són importants però volia visibilitzar aquest.

A la novel·la apareixen les Terres de l’Ebre, però també Barcelona, el Maresme o Milà. Per què vas escollir aquestes ubicacions?

Perquè les conec totes. L’Ebre és el meu lloc d’origen i, en el cas d’un dels personatges, també el seu lloc de naixement, amb una tradició familiar molt tancada i de valors cristians que el fan col·lidir amb la seua orientació sexual. A Barcelona hi he viscut deu anys, i la ciutat em permetia que aparegués un polític d’àmbit local, pel tema de la corrupció. Al Maresme és on actualment visc i treballo i on hi ha una gran tradició tèxtil. I a Milà hi vaig viure un any d’ERASMUS, i això també es vinculava amb el tema de la moda que apareix al llibre.

Has preparat una trama molt ben elaborada. Va ser difícil treballar abans de posar-te a escriure?

Un cop vaig llegir que hi ha dos tipus d’escriptors: els que escriuen tal com raja o els que fan graelles amb personatges, capítols, espais... Jo soc d’aquests últims. M’és molt més fàcil, m’agrada molt estructurar-ho i organitzar-ho tot molt bé perquè tot lligui.

La protagonista és una jove periodista... Per què aquesta professió en lloc del clàssic protagonista detectiu o policia?

Al final crec que la figura de policia està molt vista i volia algú molt humà, proper al lector, més a peu de carrer... També vaig pensar que un periodista ho tenia molt més difícil a l’hora d’obtenir informació que un policia, però per la seua professió un periodista també té un gran sentit de la investigació i em permetia tenia un fil conductor. A més, vaig pensar que una dona era una bona aposta per a la meua primera novel·la, i un contrapunt a tota una trama amb molts personatges masculins.

Comentarios
Multimedia Diari