Kawai Strong: «El somni americà és mitologia»

Quan en Nainoa Flores és petit cau al mar des d’un vaixell i contra tot pronòstic, en comptes de cruspir-se’l, un grup de taurons el salven de morir ofegat i el tornen als braços dels seus pares, l’Augie i la Malia. Ambdós poden veure com el Noa resta a la boca d’un dels esquàlids, que l’aguanta amb delicadesa, com si fos una cria. D’aquesta manera arrenca Taurons en temps de salvadors, el debut literari de l’escriptor hawaià Kawai Strong Washburn, una novel·la d’Edicions del Periscopi amb traducció de Josefina Caball. 

A partir d’aquest episodi, en Noa adquirirà poders que li permetran guarir els malalts, però alhora, com acostuma a passar amb el més inesperat, el miracle capgirarà l’esdevenir de la família i les relacions entre tots els seus membres. 

Novel·la coral amb multiplicitat de veus, Taurons en temps de salvadors combina la mitologia hawaiana més ancestral amb el capitalisme més salvatge, un contrast fruit de la trajectòria vital de l’autor, el qual actualment resideix a Minneapolis i que reconeix que molt possiblement, si no hagués marxat de les illes, mai no hauria escrit aquesta obra, ja que només tindria una visió del món.

 

«Cometre un error als EUA és catastròfic, ja que et queda molt poc marge per a respirar. No hi ha sistema sanitari i si et trenques una cama i ets paleta et quedaràs sense feina i ningú no t’atendrà».

En aquest sentit, les històries com les d’aquest tauró el remeten a la seva infantesa, a les llegendes i a totes les parts culturals de la mitologia hawaiana. « Existeix la idea que els avantpassats tornen a aparèixer a la teva vida i ho fan a través dels animals i de la relació amb la terra», diu el Kawai, qui defensa «tornar a les concepcions de fa milions d’anys sobre el món per donar resposta a preguntes actuals, com ara la sostenibilitat o viure de forma justa, equitativa i harmònica amb la natura».

D’aquesta manera, la màgia embasta tota la novel·la, així com les relacions familiars, en què destaquen en particular el Dean i la Kaui, que hauran de conviure per sempre més amb les comparacions amb el seu germà divinitzat, uns episodis que inevitablement derivaran en tensions en forma d’enveges, emprenyades i gelosies, una àuria que farà que no tots siguin iguals als ulls dels seus pares. «Cada cop que a un nen petit li passa alguna cosa mediàtica, sempre acaba convertint-se en algú privilegiat, una mica aviciat i això és evident».

 

 

Una màgia que l'autor deixa palès en dos aspectes principals. Per una banda, és una resposta «al hipercapitalisme americà». I, per l’altra, el Kawai l’utilitza per trencar mites, ja que com comenta, «he crescut a l’Illa Gran, a Hamakua, que a la resta del món es veu com un paradís on viatjar per gaudir, el que denota una manca de comprensió i del que implica viure allà». En aquest sentit, «la novel·la pot veure’s com una crítica perquè he vist moltes pel·lícules i sèries sobre Hawaii i s’equivoquen moltíssim».

Com a contrast, el realisme social més punyent, les dificultats econòmiques d’una família per tirar endavant. Durant la trama, el lector es veurà passar d’un conjunt de mites propis d’una cultura a fets que no li seran aliens en aquesta societat: hi ha desnonaments, treball precari, torns extres, deutes, cupons d’aliments i dificultats per pagar la universitat.

 

«He crescut a l’Illa Gran, a Hamakua, que a la resta del món es veu com un paradís on viatjar per gaudir, el que denota una manca de comprensió i del que implica viure allà».

«Fins a la Segona Guerra Mundial ens havien dit que si ets d’aquí pots convertir-te en qui vulguis, sempre que t’esforcis. Però aquest és un relat molt perjudicial, és com si estem en una cursa i uns surten abans que els altres. Als EUA hi ha persones que estan a cinc metres de la meta i altres que no. Els problemes que estem veient van en augment cada cop més, hi ha una petita part de la població que és riquíssima i la resta es precaritza».

«Cometre un error als EUA és catastròfic -continua-, ja que et queda molt poc marge per a respirar. No hi ha sistema sanitari i si et trenques una cama i ets paleta et quedaràs sense feina i ningú no t’atendrà. Per tant, el somni americà és mentida, fa molts anys que ho és. I el que volia era parlar d’aquest mite i com, amb la pobresa, es torna en falsedat. És una mitologia diferent», assevera el Kawai. «A més a més, es complica si sumes la raça i el colonialisme».

I en aquest punt, l’escriptor fa referència al fet que «Hawaii és terra robada als hawaians originaris, la qual cosa ha tingut efectes desastrosos sobre les següents generacions, sobretot perquè als EUA la propietat és la clau de la riquesa i si robes les terres de la població els estàs traient una oportunitat».

 

Taurons en temps de salvadors va ser un dels 10 millors llibres del 2020, segons Barack Obama.

Novel·la tragicòmica en molts aspectes, Taurons en temps de salvadors va guanyar el 2021 el Premi PEN/Hemingway i el 2020, l’any de la seva publicació als EUA, va ser recomanada per l’ Oprah Magazine, així com per l’expresident dels Estats Units, Barack Obama.

Kawai Strong és un polifacètic autor que fins ara ha participat en projectes de salut, ha fet de professor i ha estudiat finances. Abans d’instal·lar-se a Minnesota, ha viscut a Oregon, Nicaragua, Guatemala i Namíbia i ha fet investigació a Ghana, Libèria o l’Orient Mitjà. Actualment, s’hi dedica a la política climàtica.