La família com a origen de la destrucció

La família no sempre abrigalla i les relacions entre pares i fills no són, sovint, gens fàcils, tant si la vida dels primers s’allarga fins a la senectut com si es produeix una sobtada pèrdua en la més tendra infància. Els antics grecs ja en van deixar constància, de forma desmesurada, amb el mite de Saturn devorant els seus fills, plasmat en unes esgarrifoses i contundents imatges per Rubens primer i Goya després. La memòria d’aquest pare no conegut i les seves conseqüències marcarà per sempre més la narradora de Saturn (Edicions del Periscopi/Gatopardo), de l’escriptora, psicòloga i psicoanalista francesa Sarah Chiche. És la primera de les seves obres traduïdes al català, de la mà d’Anna Casassas i Figueras.

La novel·la arrenca amb una descripció descarnada dels últims moments del Harry, el pare de la narradora, a causa de la leucèmia. Una bufetada de realitat en la societat de la bellesa i la felicitat virtual que no vol ni sentir a parlar de la decadència i la mort. En una família de prestigiosos facultatius, el Harry és el fill dolç, el tendre, el fràgil, el que no vol ser metge, el que s’enamora de la dona equivocada, l’Ève, amb què viurà un amor boig, desestabilitzador. Harry mor a trenta-quatre anys deixant una òrfena de quinze mesos. Tres dècades més tard, aquella nena ja adulta, coincideix a Ginebra amb una dona que va conèixer la seva família durant la guerra d’Algèria, la qual cosa la fa plantejar escriure aquesta novel·la més o menys autobiogràfica.

Es tracta d’una escriptura que esdevé art terapèutic després de ser arrencada, ella mateixa, de les urpes de la mort a causa d’una depressió sense fons. «Tota la literatura de Sarah Chiche gira al voltant del dol, de la malenconia, l’existència, la identitat i l’exili. És una novel·la que parla de temes que a Periscopi ens interessen», explica l’editor Aniol Rafel.

L’angoixa i la tristor traspua a les planes de Saturn com persistents agulles, plasmat tot plegat amb una bellesa serena. I més que el cruel déu grec, per a l’autora Saturn esdevé aquí el destí anhelat. «Diuen que l’astre immòbil, fred, molt allunyat del Sol, és el planeta de la tardor i de la melangia. Però potser també és l’altre nom del lloc de l’escriptura, l’únic lloc on jo puc viure», l’únic lloc on retrobar-se amb el seu pare amb qui té molts trets en comú. Perquè ell no volia la vida que li havien preparat. Ella, tampoc.

La nissaga familiar comença a Algèria, amb l’avi de la narradora, el Joseph, un reconegut metge que es casa amb la Louise. La parella té dos fills, l’Armand, el preferit de la mare, i el Harry, que no acaba d’encaixar. Ja amb un gran imperi econòmic, quan esclata la guerra colonial hauran de deixar-ho tot a correcuita per instal·lar-se a França, on refaran la immensa fortuna des de zero. Algèria, sempre Algèria, una ferida oberta a ambdues ribes del Mare Nostrum.

La narradora coneixerà el seu pare a partir dels ulls dels altres. De la seva absència, recordarà els odis entre la seva mare i l’adinerada família política. «El malefici dels diners, que no compren l’amor i que no l’han curat a ell», escriu Chiche. Unes relacions que afectaran indefectiblement el seu caràcter i la construcció del mateix futur. Com apunta l’Aniol Rafel, «és el fet de com construïm la nostra identitat a partir de les accions que han afectat les generacions anteriors i, per tant, com transmetem la memòria col·lectiva».

Saturn és una història crua, sense embuts, però bella, amb un dibuix de la hipocresia imperant i de com la infantesa trencada acompanya la resta dels dies. «Chiche té un punt aspre, però alhora és lírica, és una literatura que crema a cada pàgina. Et crema a les mans i quan llegeixes Saturn tens al davant la bellesa del foc, en aquest cas literari. És una autora amb una veu molt poderosa, amb moltes coses a dir», destaca l’Aniol Rafel.

L’obra va guanyar els premis Roman News i Rive Gauche i ha estat nominada al premi literari del diari ‘Le Monde’, al Premi Goncourt, al Goncourt des Lyceens, al Premi Femina, al Medicis i al Gran Premi de Narrativa de l’Acadèmia Francesa.