La mirada assenyada

El retratat d’avui va viatjar als vuit anys d’Alcover a l’Orient per escriure el seu primer conte. Ens portava a la frontera entre la Xina i Mongòlia per mostrar-nos el rescat d’una noia segrestada que el va dur al món de la literatura. Dels quaranta llibres publicats, escollim ‘Els arbres no es podien moure’, on escriu i descriu els estius d’infantesa al Mas de la Gralla d’Alcover. Tres mesos sense l’ara apreciada electricitat. A l’alba, la llum de les finestres, al capvespre, la flama de l’espelma, posaven llum i caliu a les quatre parets del llibre: la terra, l’aire, l’aigua i el foc, la força de la natura. El Joan, de mirada assenyada, va ser un dels fundadors de la Gent del Llamp l’any 82. Recordo les trobades d’artistes multidisciplinaris de Cafè Poetes. I del Llamp va sortir ‘Ginette’, de Magí Sunyer i Joan Rom, la primera publicació que van editar. Escriure pel Joan és una extensió d’ell mateix que li permet transmetre amb llibertat el que pensa i escriu.