Quim Nadal i Antoni Batista: duet d'història i de memòria avui a la Casa del Llibre

La nova normalitat ens ha permès recuperar alguns dels petits plaers que la pandèmia ens havia manllevat, entre ells, el contacte dels lectors amb els seus admirats escriptors. Perquè no és el mateix veure un autor a través d’una pantalla d’ordinador que intercanviar unes paraules al final de la presentació d’un llibre mentre se li demana una dedicatòria. Qui vagi aquest vespre a la Casa del Llibre de Barcelona podrà fer-ho amb dos escriptors de luxe que s’aprecien mútuament i que, per això, s’han prestat a fer de teloner un de l’altre. El periodista, Antoni Batista, presentarà Noms d’una vida de Quim Nadal i, al seu torn, l’historiador, exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat farà el mateix amb Memòria de la resistència antifranquista, el setè llibre de compromís i memòria de la lluita contra la dictadura de l’articulista del Diari i de l’Ara. Totes dues són obres editades dins la col·lecció Argent Viu de Pagès editors i tenen ambdues el valor afegit del coneixement de les persones que hi apareixen. 
Noms d’una vida és el tercer llibre de retrats literaris de Quim Nadal després de Vides amb nom i de Noves vides amb nom. En aquesta ocasió el polític hi aplega seixanta-set retrats: des de Josep Tarradellas a Raimon, passant per Pierre Vilar, Josep Fontana, Max Cahner o Josep Benet. 
Pel que fa a Antoni Batista, la d’avui a les set serà la segona presentació de Memòria de la resistència antifranquista. La primera va tenir lloc tot just avui fa una setmana al Teatre Tarragona i va donar el tret de sortida a la Tardor Literària a la ciutat. Durant l’acte, el periodista afincat a Torredembarra va posar en valor dues coses. Una, no només que va ser la primera persona que va accedir als arxius de la policia franquista de la comissaria de Via Laietana sinó que va poder passar cada matí durant un llarg any, el 1990, anotant, fotocopiant i remenant tota mena de documents sensibles. Dos: el destacat paper que va tenir l’Església en la logística de la lluita per la democràcia i en la legalització del PSUC, que alguns pretenien deixar al marge del procés i que el llavors arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, el doctor Pont i Gol, entre d’altres, va defensar. 

Fàcil lectura, difícil digestió
Batista va compartir taula amb Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès; Carme Vidalhuguet, en nom de l’editorial; Pau Ricomà, alcalde de Tarragona i Josep-Lluís Carod-Rovira. L’exvicepresident de la Generalitat va parlar del llibre des del coneixement directe de molts episodis, alguns tan viscuts com la detenció dels 113 de l’Assemblea de Catalunya, al costat de la que era aleshores la seva xicota, Teresa Comas, encabat la seva dona, també present. L’acte va finalitzar amb la lectura per part de l’autor del tercer episodi del llibre Bacallà al pil-pil al camp de concentració de Miranda de Ebro, on apunta que el seu pare hi va ser ni que no dóna més detalls fins a l’epíleg i que és una petita degustació d’una obra de fàcil lectura que no digestió, per la barbàrie que s’hi descriu.