Raül Garrigasait: «El llenguatge profètic és un dels més potents perquè la gent canviï la manera de comportar-se»

A hores d’ara, a ningú el sorprendria trobar-se una família de porcs senglars travessant un pas de zebra, passejant per la platja o menjant les deixalles de les escombraries. Aquesta invasió és la trama principal de Profecia, de Raül Garrigasait, publicada per Edicions de 1984, obra que el filòleg clàssic, traductor i escriptor va presentar recentment a La Capona de Tarragona.

La novel·la, situada a la Barcelona de 2025, no és cap distopia. «En certa manera, el món que descriu és un món degradat i era una forma de situar-lo en una política propera, com una mena de conseqüència de certa frivolitat política. Volia insistir en el fet que potser d’aquí a dos anys, tot serà així», comenta en Garrigasait. En aquest context, per estudiar la misteriosa invasió de les bèsties i solucionar el problema, l’Ajuntament contracta l’Andreu Garom, el qual juntament amb la seva filla Dèbora són els dos personatges principals, amb una relació endimoniada. El Garom és un amant d’aquests animals, que acaba sentint-se un incomprès. «És un professor de veterinària que s’estima molt el seu camp de recerca i que té una visió romàntica dels senglars. De sobte, es veu situat al bell mig de l’interès mediàtic, un lloc que no controla gens, primer en la televisió i després, en el món polític i la cosa acaba malament», diu l’autor.

Per la seva banda, la seva filla Dèbora «és una noia ferida que té una relació malaltissa amb el seu nòvio. En el fons, soc bastant comprensiu amb la seva ràbia perquè ve d’una adolescència dolenta i és una ràbia que acaba passant per una catarsi».

El títol, Profecia, així com l’arribada en massa dels porcs senglars, fa pensar en les plagues de l’Antic Egipte. I de fet, quin paper té la mitologia i la Bíblia en tot plegat? «Els senglars són animals que tenen una dimensió mítica perquè representen una amenaça per a la civilització. A la mitologia grega hi ha el senglar de Calidó, una bèstia grossa que es menja els sembrats. D’igual manera, a la Bíblia pot menjar-se la vinya, per exemple», explica. Efectivament, cosa que fan, també actualment.

Això no obstant, «la Bíblia m’interessava per una altra raó. És un text que quan el llegim avui el veiem ple de violència, un text que parla d’uns conflictes violents duríssims. Però alhora, també fa un gran esforç per posar límits, per dir què s’ha de fer i què no. I aquesta tensió és la mateixa de la novel·la, entre els animals que baixen del bosc i la societat, que intenta aturar-los».

El llenguatge profètic actual

Mentre, aquesta filla adolorida no pot treure’s del cap les antigues històries de profetes. «Encara que ens sembli molt estrany, el llenguatge profètic que utilitza és bàsic en el nostre temps. El mecanisme del llenguatge sobre el futur d’avui i les profecies de la Bíblia és molt semblant. Abans el profeta deia que la societat s’havia degradat. Com a conseqüència li cauria un exèrcit o una plaga i, per tant, havia de canviar de vida».

En aquest sentit, Garrigasait defensa que actualment, es carrega a les espatlles de cadascú el futur. «El canvi climàtic és aquí i ens diuen que som responsables per tot el que hem fet i portar individualment aquest pes és una cosa bastant angoixant. El llenguatge profètic és un dels més potents que hi ha perquè la gent canviï la manera de comportar-se».

Per acabar-ho d’adobar, enmig de bèsties i profecies, hi ha desassossec i incertesa, la ironia de les reunions de tècnics i polítics i un Palau de la Generalitat reconvertit en el Museu de l’Autogovern Català.