Un concert imprescindible al Teatre Tarragona

El concert del pròxim divendres, dia 4 de febrer, al Teatre Tarragona és d’aquells que es poden qualificar d’imprescindibles sense hipèrbole ni sensacionalisme. Música de cap a peus, sense concessions a quotes –que solen ser feixugues–, obres delicades, cantabiles però profundament harmòniques, i fins i tot amb allò més enganxadís de la música clàssica que la fa popular. Gran música: el Concert per a piano i orquestra núm. 21 de Mozart, l’Obertura Italiana de Schubert i la Simfonia Italiana de Mendelssohn. Grans músics, la Franz Schubert Filharmonia i el pianista Javier Perianes.

 

Devem a l’antiga Orquestra Simfònica Camera Musicae una magnífica temporada concertística a Tarragona, i ara, després de quinze anys, han canviat el nom pel de Franz Schubert Filharmonia (FSF), amb el qual la formació evita equívocs de confusió amb una orquestra de cambra. Camera Musicae apel·lava al llatí original, l’orquestra a casa, l’Hausmusik, i Schubert és el gran patró d’aquestes convocatòries domèstiques, que han donat fins i tot origen al neologisme «schubertiada».

En un dels seus primers concerts a Tarragona amb la nova marca venen doncs amb el rodatge dels quinze anys –que ha portat director i orquestra a prestigiosos escenaris compartits amb grans directors i solistes, i fins i tot a fer temporades estables al Palau de la Música– i amb un dels millors pianistes del cartell internacional, Javier Perianes.

Gran música
El repertori inclou el ‘Concert per a piano i orquestra núm. 21’ de Mozart, l’‘Obertura Italiana’ de Schubert i la ‘Simfonia Italiana’ de Mendelssohn.

Tomàs Grau, fundador i director titular de la FSF, feia temps que tenia previst col·laborar amb el pianista. El mestre explica al Diari de Tarragona les moltes expectatives que cobeja d’aquest encontre amb Mozart de lligam, que Perianes tenia ganes de fer. El mestre va proposar-li el Concert núm. 21, amb la lògica diacrònica d’haver fet el núm. 20 amb Maria João Pires. «Tenim ganes de fer aquest concert plegats, ens podem entendre molt bé, en Perianes és una persona molt preparada i molt oberta, d’una humanitat increïble. Parlarem de com veiem l’obra tots dos. Jo la conec molt bé, diria que en tinc un coneixement profund després de dirigir-la moltes vegades. I segur que ell vindrà amb propostes musicològiques, amb una concepció ben establerta de l’obra. Serà, segur, un magnífic diàleg entre el solista i l’orquestra, sense segons plans».

El mestre parla amb entusiasme d’un concert que segur que encisarà, «un concert –conclou—que vaig pensar perquè abellís al públic, amb obres conegudes però de gran qualitat».

La presència de Schubert a la segona part és una picada d’ullet al nou nom de la formació simfònica, amb l’obertura «italiana» al costat de la simfonia «italiana» del Fèlix «feliç» Mendelssohn, que ha repartit felicitats universals com a banda sonora de tants i tants casaments amb la seva Marxa Nupcial. Schubert i Mendelssohn coincideixen allà on coincideixen classicisme i romanticisme i la música esdevé un benigne remei de totes les cabòries pròpies d’aquest mal temps. I Neil Diamond va fer coincidir Mozart amb el pop: Song song blue, preciosa balada inspirada en el segon moviment, que Olivier Messiaen havia considerat una de les melodies més belles de la història de la música. No, no hi ha exageració: un concert imprescindible.