Un conte il·lustrat reivindica les trementinaires

Bones coneixedores de les propietats de les plantes que les envoltaven, les anomenades trementinaires preparaven medecines amb allò que els donava la natura, nom que ve de trementina, un oli que feien servir i que es treu del pi. Maria, la trementinaire (Edicions Sidillà), de l’escriptora Dolors Salvador i la il·lustradora Marta R. Gustems reivindica la figura d’aquestes pageses, la saviesa de les quals s’està perdent o si més no, com destaca la seva autora, «quedarà restringida a ambients molt concrets».

Malgrat que durant un temps la Inquisició espanyola les va acusar de bruixes «pels seus comportaments poc habituals», com explica la Dolors, l’escriptora puntualitza que si bé en els pobles del Pirineu era un coneixement majoritàriament femení, «era una forma més d’economia, a la part baixa del país també molts homes coneixien les plantes i els remeis».

Oli de cop, de plantatge, xarop de saüc, tintura d’àrnica, ungüent d’eucaliptus o la ratafia són algunes de les receptes que l’autora inclou per poder fer-les a casa, acompanyades de les corresponents il·lustracions per poder-les detectar a la muntanya. «Totes les plantes tenen la seva bellesa pròpia. La natura és una font d’inspiració meravellosa», assegura, per la seva banda, la Marta R. Gustems, la il·lustradora, la qual plasma en els dibuixos el resultat d’hores i hores contemplant-les. «El procés en si ja és un goig», diu. 

Un recorregut històric
El conte, per a petits, grans i tots aquells que estiguin interessats en el tema, explica les propietats d’algunes de les herbes més comunes, com ara la farigola, digestiva i desinfectant; el romaní, antidepressiu i tònic o l’alfàbrega, repel·lent de mosques, tan adient en aquesta època de l’any. En aquest sentit, l’autora assenyala que a més a més d’investigar entre llibres, «n’he parlat tant amb avis com amb àvies de diferents pobles». 

Així mateix, Maria, la trementinaire fa un viatge en el temps des de la Prehistòria, entre llegendes i cosmètics. Un llibre que és una manera de recuperar la memòria i també d’arribar als més petits. «Als nanos els hi encanta fer potingues i fer-ne amb coneixement, encara els engrescarà més», defensa la Marta R. Gustems.