Un viatge lingüístic pel món dels colors

Sabíeu que hi ha cultures on el verd i el blau són un únic color? Sabíeu que l’Alhambra de Granada es diu així perquè, en àrab, hmr significa vermell i precisament l’alcassaba d’aquesta edificació té una tonalitat vermellosa? Aquestes i moltes altres qüestions tenen resposta en el llibre Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d’una òptica lingüística (Edicions MMV). Els seus autors, Hajar El Housaini, estudiant de Filologia Hispànica a la URV, i Xavier Rull, professor de la URV, expliquen que la publicació sorgeix a partir d’un treball acadèmic de la Hajar. Ambdós van recopilar dades i van creuar-les, de manera que podien establir alguns patrons en la manera de denominar els colors en cultures tan diverses com la rifenya, l’eslava, la japonesa, la germànica, la turca o la llatina.

Així, el llibre està ple de curiositats com que en àrab, grec i romanès del color taronja se’n diu portuguès. Els italians del sud consideraven que la taronja provenia de Portugal. De fet, els portuguesos probablement van importar aquesta fruita cap a Europa provinent de l’Orient; i els italians van interpretar que era una fruita pròpia dels portuguesos.

Sorprèn que en rus el color vermell, krasni, prové d’una antiga paraula eslàvica que significava ‘bonic’. Així, diuen els autors, «prenent aquest significat, la Plaça Roja de Moscou no tindria res a veure amb una connotació política, sinó que faria referència a la plaça ‘bonica’ de Moscou».

Els autors no s’han quedat només en aspectes etimològics (que ja són curiosos per si sols), sinó que han intentat esbrinar les motivacions subjectives, cosa que permet veure quins usos adjectivals tenen els colors aplicats, per exemple, als estats d’ànim. «En anglès, la música blues és considerada trista, quan en la cultura rifenya el blau és sinònim d’elegància», afirma Hajar El Housaini. Com a exemple recent expliquen que «en la pel·lícula Emojis hi ha un personatge que es diu Sadness, és a dir, tristesa, i és de color blau; i als anys 80 hi havia una sèrie a TVE que es deia Hill Street Blues, que en castellà va ser traduïda per Canción triste de Hill Street».

D’altra banda, en política els colors també tenen una significació. «El verd, ecologisme; el negre, anarquisme; el roig, comunisme; el groc, independentisme...», comenten els autors. Ambdós també fan notar com hi ha hagut canvis en aquesta identificació entre colors i ideologies: «Malgrat que avui el verd s’associa a l’ecologisme, als anys 30 del segle XX al Brasil s’associava al feixisme», diuen.

Els colors també influeixen en la manera de veure la vida. «Als anys 60, es va descobrir que la percepció visual dels humans en èpoques antigues es basava en dos colors, el fosc i el clar», expliquen els autors, mentre que ara, afirmen, «a través de l’anàlisi actual d’algunes paraules, sabem que colors com el groc, tal com es deia en llatí; el blanc o el blau cel tenen l’arrel etimològica en una paraula que és més antiga i que significa brillantor». Amb el pas del temps alguns dels colors han caigut en desús. Com a exemple, els autors citen el bru. «El color és sinònim de marró, però bru ja no s’utilitza, a excepció d’alguna expressió residual com ‘pell bruna’, en referència a pell fosca», detalla Xavier Rull. D’altra banda, el llibre constata la tendència a ampliar el ventall de colors. «Gràcies al món del disseny, les noves tecnologies, la informàtica... La terminologia s’ha estès entre el públic, com el cas del Pantone, fet que ha contribuït a popularitzar denominacions de colors més especialitzades, com caqui». Per últim, a través dels colors podem explicar, en part, alguns fets culturals. «Al Japó el blanc és innocent; el negre, culpable; i el gris, algú que està sent investigat per la policia. Això és una demostració de com interpretem el món», afirmen els autors. Això explicaria per què Darth Vader, un dels principals malvats de les pel·lícules Star Wars, vesteix de negre.