Descansa en pau, 'Alfonsu'

Ha estat tan sobtada la teva mort, que no hem tingut temps de despedir-nos. I ho vaig a fer ara.

Escric aquestes línies com a un sentit, emocionat i afectuós homenatge dirigit a Alfonso Sevil i Puig, que va morir el diumenge passat sense avisar. I ho faig amb la convicció de fer-ho en nom de tots els teus amics del Club Tennis Tarragona, entitat de la qual eres el soci més antic, el número 1.

Tal i com m’explicava el teu fill Alfons, has tingut una mort ràpida, dolça i sense patir. I això ens deixa més tranquils, perquè no mereixies una altra forma de morir.

Tots els qui t’estimem, i al Club Tennis Tarragona érem tots, sempre recordarem la teva figura. Alguns de nosaltres et recordarem jugant a tennis, amb el teu característic joc potent i amb un cop de dreta que t’identificava. Vas ser campió de dobles moltes vegades, amb parelles i èpoques diferents com Magí Malé, Francisco Ricomà, Leandro Campabadal, Guillermo Boxó, Josep Vilella i amb el més habitual Tomás Armengol. Amb aquest darrer no perdíeu cap partit… al vestuari.

Altres et recordaran, ja més recentment, arribant al club, amb les típiques crosses que et facilitaven la mobilitat, per seure a taula al voltant de les fitxes de dòmino i dels jocs de cartes.

Amb la teva bondat vas aconseguir una cosa realment difícil, que tothom t’estimés. No conec ningú que pensi el contrari.

També ens queda la tranquil·litat que, gràcias al llibre 100 anys de tennis a Tarragona, la teva personalitat quedarà permanentment vinculada al nostre club.

Vas ser campió a la terra i també ho seràs al cel. ‘Alfonsu’, com tots et dèiem, sempre et recordarem.