L'emotiu homenatge a Domingo Benito, per Agustín Pujol

60 anys de complicitat tennística amb el Beni em legitimen per escriure aquestes línies de recordatori i sincer reconeixement a Domingo Benito Viudez, el qual va morir abans-d’ahir als 70 anys.

Una complicitat que va començar quan teníem tots dos 10 anys i Beni va començar a treballar com a ajudant de manteniment a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona. 

Estic parlant de quan el club es trobava a l’antic carrer Colón, darrere de l’estadi de futbol del Club Gimnàstic a l’avinguda Catalunya i al costat de la caserna militar, en plena ciutat.

Complicitat que aviat es va convertir en amistat que ha anat creixent amb el temps i desenvolupant-se al llarg dels anys, pràcticament tots a l’actual CTT de Cala Romana.

Són moltes les històries que hem viscut junts, que hem gaudit junts i que hem tingut ocasió de recordar junts aquests darrers dies, durant les meves visites a casa seva i quan la seva vida s’anava apagant sense que ell ho sabés.

Ahir, a l’església de la Trinitat plena de gent i d’amics del Beni, la majoria del Club Tennis Tarragona, vaig tenir l’oportunitat d’adreçar unes paraules de comiat en nom de tots els presents, i també d’alguns absents, tot començant per l’equip de veterans que hem gaudit del seu lideratge durant els darrers 35 anys o més.

Sebas Veciana, Albert Cabré, Ricardo Closa, enviant una forta abraçada des de l’Argentina, Eladi Piqué, Antoni Cornejo, Jimmy Bescós, que malauradament tampoc no està amb nosaltres, Rafa Mellado, Ramón Jané, i tants altres que no puc anomenar per no convertir aquest article en un interminable llistat de noms propis.

També ho vaig fer en nom de tots els treballadors del Club, dels actuals i de tots els qui van ser companys del Beni, sempre cuidant amb zel les magnífiques instal·lacions del CTT. Aquí voldria recordar especialment dos col·laboradors que el Beni va tenir durant molts anys com a director de l’Escola de Tennis. Em refereixo a Samuel Franquet i a Hilario Mtez. Ballesteros, ‘Cachi’, que també ens varen deixar ja fa bastants anys.

El Beni va dirigir l’Escola de Tennis del CTT durant més de 25 anys, en què va aprofitar per ensenyar a jugar a molts dels qui també ahir estaven a l’església de la Trinitat. Alumnes seus que mai no oblidaran els valors que el Beni va saber transmetre durant tota la seva vida professional.

Benito ha estat un referent del tennis a la ciutat de Tarragona. Forma part important de la història d’aquest esport, tal com es va saber recollir al llibre del Centenari del tennis a la nostra ciutat, llibre publicat el desembre de 2015 de la mà i lletra d’Enric Pujol i Jaume Benages.

Un referent com han estat una sèrie de personatges que, per diferents motius, han deixat petjada al món del tennis de les nostres comarques. També ara i aquí vull tindre presents noms com els de Magí Malé, Alfons Sevil o Guillermo Boxó, dels quals sempre guardarem un bon record. O algun altre referent que encara tenim la sort de gaudir i veure’l  per les pistes del Club, exemple i mestre de molts de nosaltres, Leandro Campabadal.

El Beni ha passat a formar part d’aquest grup de personatges que, en un moment o altre, han marcat una etapa en la vida del Club Tennis Tarragona.

Aquest és el meu emocionat homenatge a qui ha estat el més fidel company de joc durant pràcticament 60 anys de vida tennística.
Una molt forta abraçada per a la seva dona Ana, filla Mónica, nétes Anna i Lídia i a la resta de família.
 

Beni, els teus amics del CTT sempre et trobarem a faltar.

Agustín Pujol, amic de Beni