Analitzen el transport i distribució dels sediments pels canals del delta de l’Ebre

La crescuda controlada al tram final de l’Ebre ha aportat efectivament sediments als canals i camps d’arròs del delta de l’Ebre. Així ho han pogut comprovar tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UOC), que aquest dijous han estat prenent mostres i dades sobre el terreny al delta de l’Ebre, en especial de la terbolesa de l’aigua, principal indicador del transport de sediments.

Com ja explicar el Diari, la crescuda controlada va arrencar a les set del matí de dimecres des del pantà de Mequinensa, que de forma coordinada va obrir les comportes amb els de Riba-roja i Flix per deixar anar uns cabals extraordinaris d’un màxim de 1.500 metres cúbics per segon, al llarg de deu hores. Segons detalla el cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera, aquest cabal extraordinari va anar mobilitzant sediments en els embassaments i en el propi riu Ebre i els va traslladar fins a l’assut de Xerta, i d’allí es van distribuir entre el mateix riu i els canals de la dreta i l’esquerra de l’Ebre, fins arribar al Delta i la desembocadura. Els canals secundaris i terciaris, com el cas del de l’Agulla a Poble Nou del Delta, transportaven aquest dijous una aigua de color marró, mostra de l’efectivitat del transport sedimentari.

L’aportació de sediments (que ara queden retinguts als embassaments) s’apunta des de fa temps com una de les mesures rellevants per garantir la supervivència del Delta, amenaçat per la regressió, la subsidència (enfonsament del terreny) i la pujada del nivell del mar arran del canvi climàtic.

La crescuda d’aquest mes de maig és una de les dues que es fan al llarg de l’any (si les reserves ho permeten) per motius ambientals i en compliment dels cabals ecològics, i actualment serveix també de camp de proves per optimitzar aquest transport sedimentari. “L’objectiu final és fer una gestió òptima dels sediments al tram baix de l’Ebre”, detalla García Vera.

Entre altres paràmetres de la crescuda, es comproven els temps de pas, la forma que pren depenent de les seues condicions i també s’avaluen els beneficis i els possibles danys o problemes. “S’ha de dur a terme de forma controlada i raonable, per evitar possibles danys en embarcadors o preses d’aigua dels usuaris, o dipòsits de sediments als canals que s’hagin de retirar”. Com un dels principals aspectes positius, hi ha l’aportació de llims als camps de conreu.

També cap destacar el benefici dels sediments que acaben al mar i reforcen la plataforma deltaica. En aquest cas es duen terme mesuramens al llarg del riu Ebre i s’analitzen imatges de satèl·lit, les quals permeten estudiar les dinàmiques de dispersió al litoral; un àmbit en el que treballa la Universitat Politècnica de València.

La CHE compta amb una xarxa d’estacions de mesurament i qualitat de l’aigua. En el cas de la del Pas de l’Ase, a la Ribera d’Ebre, mesura anualment el pas d’unes 200.000 tones de sediments. En una crescuda controlada es poden mobilitzar unes 18.000 tones, una xifra que s’espera superar substancialment en la d’aquesta setmana.

“Les crescudes controlades es donen com a màxim dos cops a l’any, però ens permeten estudiar el comportament dels sediments i així poder optimitzar la gestió en el cas de les crescudes naturals per treure’n el màxim rendiment: com gestionar els embassaments, els punts de captació o el mateix riu, perquè els sediments es distribueixin de la manera més idònia” , explica el cap de Planificació de Hidrològica de la CHE.