Els pescadors d'arrossegament, a l’espera de l'autorització per sortir a la mar més dies

Els pescadors ebrencs d’arrossegament esperen l’autorització per sortir a la mar nous dies, per poder treballar fins a final d’any. El dia 1 octubre s’obre el període d’optimització, però les confraries de pescadors ebrenques encara no saben si s’assignaran prous dies suficients per acabar l’any. Ara es troben a l’expectativa. Si no es donen més dies, alerten que es viurà una situació de molta dificultat per a molts pescadors.

La situació es remunta a inicis del 2025, quan la Comissió Europea només va assignar a Espanya 27 dies de pesca anuals. Les negociacions entre el govern espanyol i Brussel·les van permetre ampliar la xifra fins als 130 dies de mitjana, amb mesures compensatòries com la instal·lació de xarxes amb forats més grans, que faciliten la recuperació de l’estoc de peixos i l’aplicació de criteris més sostenibles en la gestió de les captures.

Tot i això, la mesura encara suposa 50 dies menys d’activitat respecte a l’any anterior, fet que genera greus conseqüències econòmiques per al sector.

En el cas de l’Ametlla de Mar, ara tenen dies per treballar fins el 15 d’octubre aproximadament, però sempre dependrà del temps que face. Aquest 2025 en porten treballats uns 120.

«El Ministeri va dir que el dia 1 d’octubre obririen més dies. Però això està per veure... Nosaltres volem acabar el 2025 podent anar a pescar tots els dies. Volem treballar nou mesos a l’any, reclamem 180 dies», explica al Diari el patró major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull.

El patró valora que a partir del 2026 la situació canviarà, ja que a Catalunya, defensa, les espècies estan recuperades i «no cal fer més reduccions de jornades». L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), que té com a principal objectiu proporcionar assessorament científic de qualitat a la Generalitat de Catalunya, porta a terme un programa de seguiment de la pesca tant recreativa com comercial al llarg de la costa catalana, i des de 2023 un programa d’observació, anàlisi i predicció de les característiques físiques del mar. «Ara s’han de validar aquests estudis científics. Però les espècies estan recuperades i no té sentit fer mesures de restriccions», denuncia Brull. Per al patró, hi ha molts més aspectes a tenir en compte que sortir o no una quantitat exacta de jornades. «Què fem amb la seguretat social, per exemple? Què hem de fer amb els mariners? L’any que ve quan vindrà la veda aleshores no tindran l’atur... Hi ha moltes més coses a tenir en compte. Totes les decisions que prenen tenen repercussions i ens han de donar solucions reals».

També des de la Ràpita, el secretari de la Confraria, Joan Balaguer, exposa la seua preocupació: «No sabem si donaran prous dies suficients com per acabar l’any. Estem a l’expectativa», valora. «Reclamem tornar a la normalitat. Les mesures eren per recuperar les espècies i ja fèiem dos mesos de veda». Cal recordar que la Ràpita representa la flota d’arrossegament més important del país i acumula un 40% de pèrdues des del 2020.