L’artista d’Amposta Mari Chordà, Premi Nacional de Cultura 2025

Pintora, poetessa, feminista. Artista polifacètica amb majúscules. Mari Chordà (Amposta, 1942) ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura 2025, la distinció més important en el camp de la cultura al país. Un reconeixement a la coherència i la qualitat de la combinació de la seva aportació artística amb el seu compromís cívic i cultural, com a impulsora de projectes col·lectius socioculturals i feministes, segons destaca el jurat del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

La seva obra és present en nombrosos museus. Una exposició, iniciativa conjunta del Museu d’Art Modern de Tarragona i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), feia recentment una àmplia retrospectiva del seu univers creatiu. 

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, des del 1964 les seves representacions de vagines van ser pioneres en la història de l’art. Va viure a París entre el 1965 i el 1967, on la seva obra es va impregnar de colorisme i formes sinuoses, en diàleg amb el nou realisme i el pop art. Va explorar temes com la sexualitat i la maternitat, anticipant-se al feminisme dels setanta. A partir de 1969 va començar a realitzar les seves escultures mòbils, concebudes per ser intervingudes i crear formes canviants. A principis dels anys noranta recupera la seva obra artística inicial incorporant referències al món natural, sobretot al món marí, a les quals anomena «les cetáceas».

Com a activista i feminista, ha participat en múltiples projectes col·lectius, com l’espai cultural el Llar a Amposta (que va fundar el 1968), o el bar-biblioteca feminista LaSal, punt de trobada a Barcelona per compartir i rebre assessorament legal i sanitari. A la capital del Montsià, la plaça on hi ha el Centre d’Art Lo Pati porta el seu nom.

La veterana artista veu el reconeixement com un «pas endavant» a la seua dilatada carrera. En l’acte d’atorgament del premi, aquest divendres a la carpa del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera, l'ha dedicat a «totes les dones que han obert camins», tot proclamant que la «cultura femenina no és complementària, sinó essencial» i que «sense les xarxes de solidaritat i les lluites comunes, res seria possible». «La cultura és llengua, territori, memòria i identitat, és fer visibles les veus silenciades, és resistència i és futur», ha remarcat l’artista.

Tamabé han rebut Premi Nacional de Cultura 2025 la companyia teatral Dagoll Dagom, el grup Tarta Relena, els Castellers de Vilafranca i el coreògraf Marcos Morau.

Dagoll Dagom: 50 anys de teatre musical

La històrica companyia Dagoll Dagom, que s’ha acomiadat dels escenaris el 2024 amb la reposició de Mar i Cel, ha estat reconeguda pel seu paper com a referent del teatre musical català. El CoNCA n’ha destacat la connexió amb el públic, la qualitat dramatúrgica i la seva contribució a la cultura popular durant cinc dècades.

Amb sentit de l’humor, Joan Lluís Bozzo ha definit el premi com a “prepòstum”, mentre que Anna Rosa Cisquella ha agraït que el reconeixement arribi en el moment del comiat, quan “el públic s’ha adonat de tots els anys de feina acumulats”.

Tarta Relena, innovació vocal amb arrels mediterrànies

El duo Tarta Relena, format per Marta Torrella i Helena Ros, ha estat premiat per la seva singular proposta de música vocal a cappella amb influències de la tradició mediterrània. El grup ha celebrat que es premiï una proposta allunyada dels circuits comercials: “És una empenta per continuar fent el que fem”, ha dit Torrella. Ros ha admès que encara estan en xoc: “És molt fort, no ens ho esperàvem”.

Marcos Morau, referent internacional de la dansa contemporània

El coreògraf valencià Marcos Morau, fundador de la companyia La Veronal, ha rebut el premi per la seva aportació a la dansa contemporània i al llenguatge coreogràfic. Amb una trajectòria internacional consolidada, Morau ha destacat la importància que el reconeixement arribi també "a casa". “Em permet seguir fent d’altaveu d’un sector que encara necessita molt suport”, ha dit.

Els Castellers de Vilafranca, primera colla a rebre el premi

Els Castellers de Vilafranca han esdevingut la primera colla castellera guardonada amb el Premi Nacional de Cultura. El CoNCA n’ha destacat la seva innovació tècnica, la difusió internacional dels castells i la cura del benestar emocional dels seus membres. Amb més de 75 anys d’història i milers de castellers, la colla ha guanyat 13 cops el Concurs de Castells de Tarragona.

“El premi és per tota la colla, però també per tot el món casteller”, ha afirmat el cap de colla, Àngel Grau. El president Ernest Gallart ha atribuït el reconeixement a “l’esperit innovador i competitiu” dels Verds.

“Somiar el món d’una altra manera”

La presidenta en funcions del CoNCA, Margarida Troguet, ha tancat l’acte destacant el valor de la cultura com a “refugi de dignitat enmig de la cruesa” del món, en referència a les guerres i el patiment global. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha elogiat el paper cohesionador de la cultura i ha desitjat que el Circ Cric “pugui arribar aviat a Gaza per reconstruir l’esperança”.