Què fa el Papa Lleó XIV amb una caixa de dolços de Tortosa?

La dolçor de les pastes tradicionals fetes des del convent de Santa Clara de Tortosa ha arribat fins el Vaticà. El Papa Lleó XIV ha pogut tastar els dolços de les clarisses de Tortosa, unes pastes típiques a la ciutat, fetes artesanalment per les germanes del convent de Santa Clara. El Sant Pare les ha pogut provar gràcies a la bonhomia del tortosí Jordi Bertomeu, Prelat d’Honor de Sa Santedat i oficial del Dicasteri de la Doctrina de la Fe, que li ha fet arribar en concret una caixeta de panellets.

Actualment, el convent acull nou monges de clausura, que continuen amb la tradició de preparar dolços artesans. Les seues receptes, transmeses de generació en generació, són un tresor de la gastronomia local. A més de ser una font de sosteniment per a la comunitat, aquests dolços s’han convertit en un element identitari de Tortosa. Com expliquen les germanes clarisses al Diari, l’assortiment que preparen és molt variat: pastissets, panellets, pastes isabeles, ‘coquitos’, ‘nevaditos’, pizzes, diferents tipus de coc ràpid, pastissos com sopa de la reina, costrada.. I ara que s’apropa el Nadal, també elaboraran trufes, figuretes de Nadal i torrons de trufa, de massapà, de coco... O un de molt popular ‘el de la abuela’, que porta ametlla i xocolata.

A més a més, des d’aquest convent al cor de Tortosa es preparen les hòsties per a totes les parròquies de la diòcesi, una feina quasi invisible, però vital per a la diòcesi. Les germanes, de forma silenciosa però constant, també ajuden a planxar la mantelleria de les esglésies.

Les nou germanes són l’últim testimoni de la presència d’ordes religiosos d’aquest tipus dins la ciutat de Tortosa. Tot i les dificultats econòmiques que han patit al llarg de la història, les clarisses han mantingut la seua vida contemplativa i la tradició durant segles de fer dolços, que es poden adquirir al convent cada dissabte d’11.00 a 13.00 hores.

També els dissabtes al matí es pot aprofitar per poder observar, des d’un reixat, el preciós claustre del convent, que actualment no ofereix visites.

A més a més, a Tortosa existeix una tradició molt arrelada: portar ous a Santa Clara quan algú es casa, amb l’esperança que el dia de la boda no plogue. Aquesta pràctica, que barreja devoció i superstició popular, continua viva entre les generacions joves i reforça el vincle entre la comunitat i el convent. Així mateix, les germanes ofereixen convivències per a dones i noies a partir de 17 anys, «perquè coneguen la nostra forma de vida».

800 anys d'història

El monestir de Santa Clara és el convent més antic de la ciutat, fundat al segle XIII. Situat al pendent oriental i limitat per la muralla del segle XIV, té el seu origen en el temple de Sant Miquel de l’orde del Temple. Encara avui es conserven les arcades apuntades d’aquell antic espai, que posteriorment es destinà a dormitori. El claustre, datat de finals del segle XIII, és un magnífic exemple de gòtic provençal, amb arcs trilobulats i columnes adossades amb base bifòlia, trets singulars del gòtic català.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), el convent va patir una destrucció considerable i fou reconstruït posteriorment. L’arxiu històric del cenobi es va perdre en un moment anterior a la guerra, fet que dificulta precisar amb exactitud la seua fundació. Tot i això, se sap que és un dels primers convents catalans de clarisses, encara avui habitat, per tant amb 800 anys de trajectòria.

No sabem què li hauran semblat els panellets al Sant Pare, però el que és segur és que ara ja coneix la dolçor i el bon saber fer de Tortosa.