25 anys del primer parc eòlic de Catalunya

El primer parc de tot Catalunya es posà en marxa al Baix Ebre, a Tortosa. Un quart de segle després, les Terres de l’Ebre n’acullen fins a 17

MARINA PALLÁS CATURLA

Whatsapp
Imatge del parc del Coll de l'Alba. Foto: Joan Revillas

Imatge del parc del Coll de l'Alba. Foto: Joan Revillas

Enguany es compleixen 25 anys del primer parc eòlic amb finalitats comercial de tot Catalunya. El parc eòlic Baix Ebre amb 27 aerogeneradors, va ser instal·lat al terme de Tortosa, emplaçat a la la serra del Boix, al Coll de l’Alba, i es va inaugurar el 19 de juny de 1995. És propietat, en part, del Consell Comarcal del Baix Ebre.

25 anys després el paisatge de les Terres de l’Ebre està esquitxat d’aerogeneradors en diversos punts, a excepció de la comarca del Montsià. Les Terres de l’Ebre acullen actualment fins a 17 parcs eòlics i 332 aerogeneradors. És la demarcació amb més aerogeneradors de tota Catalunya (prop del 40%) i també amb més potència instal·lada (511,94 MW).

Concretament, el Baix Ebre és la comarca de Catalunya amb més aerogeneradors. Hi funcionen sis centrals amb un total de 159 aparells entre Tortosa i El Perelló. La comarca que acumula més parcs, fins a 9, és la Terra Alta, amb 148 aerogeneradors.

Ara, la multinacional elèctrica portuguesa EDP projecta una nova central eòlica amb sis aerogeneradors de dimensions gegantines a cavall dels termes municipals de Tortosa i el Perelló. L’avantprojecte del parc eòlic ‘La Mola’, batejat amb el nom del coll on es vol emplaçar, ha estat ja presentat a la Generalitat i fa pocs dies que ha arribat als dos ajuntaments afectats. Preveu instal·lar en aquest espai mitja dotzena de molins de 5 MW cadascun, de 115 metres d’altura i 170 metres de diàmetre, amb una potència total de 30 MW. La central se situa tocant a l’antic poblat medieval de Fullola i, d’autoritzar-se finalment, seria la setena en marxa a la zona sud de la serra del Cardó-Boix dels dos municipis.

Sense dubte una de les comarques que més en peu de guerra ha estat contra el que consideren una «massificació» de parcs eòlics i una «agressió» al territori i al seu model econòmic, basat en el paisatge i la vinya, és la Terra Alta. Ara, però, l’atenció es desvia cap a la Ribera d’Ebre. La nova regulació d’energies renovables ha derogat les antigues Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que establien set territoris de proliferació de l’energia eòlica. L’aprovació del nou Decret 16/2019 d’impuls a les energies renovables ha reactivat l’interès de les empreses elèctriques per impulsar nous parcs eòlics a algunes comarques de Catalunya, i la demarcació on han arribat més projectes des de l’aprovació del Decret -el 26 de novembre- ha estat l’Ebre. Sobre la taula de la nova ponència d’Energies Renovables a l’Ebre hi han arribat 22 dels 61 nous projectes que s’han plantejat a Catalunya: 14 afecten la Ribera d’Ebre i 8 la Terra Alta.

Davant d’aquesta situació, el ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat una moció en la qual es demana al Govern de la Generalitat i a l’administració General de l’Estat la revisió de la regulació sobre la implantació d’energies renovables. Així, insta les administracions competents a aprovar una nova normativa que doni «veu i vot» als municipis afectats per les instal·lacions energètiques i les seves vies d’evacuació.

L’ens comarcal també reivindica la necessitat de racionalitzar la implantació de centrals de producció d’energia renovable al territori, per minimitzar l’impacte visual i assegurar l’equilibri territorial, amb un model descentralitzat que aposti per les instal·lacions d’autoconsum. En cas contrari demanen que s’apliqui un cànon que reverteixi sobre els municipis. La moció també insta la Generalitat perquè reguli una prestació de caràcter públic per la tramitació de cada projecte, que serveixi per invertir en iniciatives de transició energètica local.

«Aquesta proliferació d’iniciatives empresarials de les energètiques ha creat malestar entre alguns alcaldes de la comarca per l’impacte sobre el patrimoni cultural, agrícola i mediambiental. La moció és fruit de les inquietuds que ens han fet arribar els ajuntaments», ha explicat Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal. La preocupació recau sobre en espais com el conjunt arquitectònic i paisatgístic de Miravet, que es pot veure alterat pels projectes de les Murtes i Empedrats al Pinell de Brai, segons es denuncia en el document de la moció. «Som conscients que el món requereix una transició ecològica, on la reducció de les emissions de CO2 són vitals per un futur sostenible, per un planeta habitable. De fet, tenim clar que cal fer aquesta transició cap a les energies renovables i ho defensem. Però la nostra posició favorable a les energies renovables xoca frontalment amb la massificació eòlica», es pot llegir al text.

Comentarios

Lea También