Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

400.000 trampes substitueixen les fumigacions amb avionetes contra la mosca de l'olivera al Baix Ebre i el Montsià

Els propietaris de 20.000 hectàrees de conreu s'adhereixen a la mesura, finançada per la UE i coordinada per l'ADV, amb l'objectiu de millorar el control de la plaga
Whatsapp
El procés ha obligat els operaris a recórrer quilòmetres de finques. Foto: ACN

El procés ha obligat els operaris a recórrer quilòmetres de finques. Foto: ACN

Uns cridaners recipients cònics de color groc pengen de les rames de moltes oliveres del Baix Ebre i el Montsià. Són les noves trampes que s'han instal·lat durant les últimes setmanes i que, a partir d'ara, substituiran les fumigacions aèries que s'efectuaven contra una plaga que delma la collita de la principal zona de producció d'oli de Catalunya. L'operació impulsada per l'ADV de l'olivera, a la qual s'han acollit els propietaris de 20.000 de les 27.000 hectàrees de conreu, suposa la instal·lació d'unes 400.000 trampes. Mitjançant un atraient sec que es recarrega amb la humitat nocturna, les trampes mantenen l'efectivitat al llarg d'un any i, segons les proves, milloraran el control de la plaga.

Endèmica de la zona del Baix Ebre i el Montsià -però des de fa uns anys present també a altres zones de Catalunya com la Terra Alta, Ponent i el Camp de Tarragona-, la plaga de la mosca de l'olivera ('Bactrocera oleae') és un dels principals mals de cap al qual s'han d'enfrontar els agricultors cada campanya. La picada de l'insecte per depositar els ous a l'interior de l'oliva no només redueix considerablement la qualitat de l'oli, sinó que també fa que es perdin moltes tones de producció -les larves es mengen la polpa -. Sense anar més lluny, el sindicat agrari Unió de Pagesos calculava, a principis de 2014, una pèrdua del 40% de la collita, principalment, per les condicions de sequera i l'acció de la plaga.

El trampeig massiu que s'aplica des d'aquest mes de juny als camps de la zona és una de les alternatives estudiades des de fa dues dècades a la lluita química que, segons els experts, pot millorar considerablement els resultats que fins ara s'obtenien amb els la fumigació amb plaguicides mitjançant avionetes. Una fórmula que la Unió Europea intenta arraconar i que topava, també, amb problemes de finançament. Precisament, a través dels fons del Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 -el nou sistema d'ajuts agraris europeus recentment posat en marxa-, les autoritats comunitàries incentiven amb ajuts els productors que s'hi acullin. En el cas del programa que capitaneja l'ADV de l'olivera del Baix Ebre i el Montsià, seran entre 1,5 i 2 milions d'euros que es destinaran a finançar la mesura.

"Una de les incògnites era que el canvi de lluita, per ser efectiu, requeria que una majoria dels pagesos demanessin l'ajut i posessin trampes. I ho hem aconseguit: s'han acollit 20.000 hectàrees d'un total de 27.000", explica el tècnic de l'ADV, Quique Pedret. A través d'una sol·licitud al moment d'efectuar la Declaració Única Agrària (DUN), els productors podran rebre un subvenció de 111 euros per hectàrea amb un màxim del 80%, en altres paraules, uns 90 euros. Segons Pedret, una xifra que es troba per sobre dels costos que els suposen la instal·lació de les trampes.

Per materialitzar sobre el terreny el trampeig, l'ADV ha contractat una empresa especialitzada del territori, Probodelt, que des de 1999 estudia i instal·la aquest tipus de sistemes en arrossars i camps de fruiters. La trampa instal·lada, segons Pedret, supera l'inconvenient que representava l'ús de l'atraient líquid -"s'assecava i havies de reomplir", precisa-. Ara, aquesta substància, principalment fosfat diamònic, es presenta com a sòlida, en un sobre amb membrana dins de la trampa de plàstic cònica, però es capaç de recarregar humitat durant la nit i alliberar-la durant el dia, segons relata el gerent de Probodelt, Jordi Roig, multiplicant la seva perdurabilitat. Proveïda d'orificis circulars a la part superior, la mosca hi entra caminant, però després es veu incapaç de sortir-ne volant. Aprofitant la seva tendència a buscar la llum, es dirigeix a la part superior, de plàstic translúcid, on es troba l'insecticida que l'acaba matant.

Llarga efectivitat

Això permet que el sistema es mantingui efectiu "tota la campanya", de juliol a novembre i, fins i tot, durant gener i febrer de l'any següent. "La tindrem tot l'any penjada reforçarem la lluita durant aquests mesos que, quan fa fred no hi ha mosca, però amb el clima que tenim també en vola. La trampa reforçarà la captura fins que la campanya següent en posem de noves", relata el tècnic de l'ADV.

L'atraient sec -que no requereix recàrrega- i la facilitat de col·locació, afegeix Roig, permet abastar un territori molt ampli i una perdurabilitat de la trampa durant força més temps. Explica que assajos previs efectuats l'any passat en una finca de la Galera (Montsià) van constatar la millora de l'efectivitat respecte els tractaments amb avioneta i van permetre fixar com a idònia una densitat de 20 trampes per hectàrea -una trampa per cada quatre arbres, aproximadament-, molt menor de la necessària que en casos de territoris més reduïts.

"Això no vol dir que s'elimini tota la mosca", reconeix Roig que, d'altra banda, reitera que l'efectivitat és major que la de la fumigació. "El tractament aconseguirà rebaixar la població de mosca. Els pagesos hauran de continuar fent tractaments individuals al Baix Ebre i al Montsià, al setembre o a l'octubre, però es podran estalviar els que feien al juliol, a l'agost i, potser, el de setembre", tanca Pedret. De fet, el Departament d'Agricultura preveu que, puntualment, es puguin aplicar tractaments aeris en cas que resulti necessari.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También