‘A Tortosa es podria fer una festa de cada època’

Oriol Segarra (Tortosa, 1982) és tècnic i documentalista de la Festa del Renaixement de Tortosa, que enguany se celebra del 20 al 23 de juliol. Va començar als 16 anys fent de porter als espectacles. Després es va llicenciar en Història i es va convertir en la persona que s’assegura que els elements i actuacions tenen el rigor històric i professional que cal.

- Com vas introduir-te en la Festa del Renaixement?
- El primer any que vaig començar va ser el 1998, tenia 16 anys. Era la tercera Festa del Renaixement, i vaig estar fent de porter d’espectacles. Buscaven gent i vaig fer de voluntari. Després vaig seguir fent de voluntari molts anys fins que al final feia definitivament de porter a l’espectacle ‘La Taverna d’Enrico’. Això em va permetre conèixer la festa per dins i des de les primeres edicions. Després, en acabar d’estudiar, vaig tornar a Tortosa, hi van haver canvis a la Festa i va sortir una plaça de tècnic. Això va ser el 2006. Una cosa és veure la festa des de fora i l’altra estar dins i veure tots els engranatges.

- És una festa gaire complexa?
- Moltíssim. La festa té moltes tecles. T’ocupes de tot: per exemple, has de negociar el pressupost amb un grup que arriba, com arriba, com menja i com cobra... Si s’ha d’usar un palau, s’ha de demanar permís... Al final estàs dins d’una dinàmica de treball, però mai has de donar res per fet.

- Què vas aportar com a documentalista?
- La faena gran de contextualització i recerca d’elements es va fer al principi de la festa. Quan jo vaig arribar, la festa ja tenia un relat. Jo he mantingut el que ja hi havia i he aportat més pinzellades. Intento seguir les bases que es van establir i en el cas d’arribar nous espectacles intento que tinguen elements històrics el màxim d’acurats possibles i, si pot ser, relacionats amb Tortosa. 

- Faltava més precisió històrica?
- No. La primera Festa del Renaixement s’havia preparat durant dos anys. Hi va haver una recerca d’arxiu brutal. Jo vaig arribar quan això ja estava fet i ara acoto els nous espectacles. Per exemple, enguany farem un torneig de cavallers, de la Confraria de Sant Jordi. Una de les seues funcions era fer tornejos entre els seus membres, com entrenament militar. La meua funció és acotar i situar històricament dins de Tortosa com podria ser aquest torneig.

- Tortosa ja tenia suficients elements per vincular-los amb el Renaixement o eren difícils de trobar?
- Tortosa té un arxiu molt potent, amb el fons històric de l’Ajuntament amb totes les rebudes reials, confraries, trasts... I, d’altra banda, va sorgir una generació d’historiadors centrats en el segle XVI i XVI: Jacabo Vidal, Hilari Muñoz, Enric Querol... De forma que els coneixements del Renaixement des de l’any 2000 es van multiplicar i van crear molta documentació. Fa uns anys hi havia uns col·loquis de la Festa del Renaixement que es feien prèviament amb ponències i articles que van ajudar a incrementar aquest coneixement sobre el segle XVI. La documentació generada darrerament és molt gran i això ha ajudat l’esdeveniment.

- Una festa de les tres cultures hauria sigut molt viable a Tortosa, també.
- A Tortosa es podria fer una festa de cada època històrica. La importància històrica de la ciutat des de l’època dels romans fins a la Guerra Civil és enorme: tens esdeveniments, personatges o elements patrimonials a qualsevol època que et poden servir com a punt de partida per a una festa de recreació. A les portes de Tortosa hi va haver una destacada batalla entre púnics, fenicis i romans. Durant l’època musulmana la ciutat va ser taifa, i base de pirates al segle IX. En època medieval ja va tenir certa esplendor, les tres cultures... Al segle XVI és evident: els Reials Col·legis, Cristòfol Despuig... Al XVII totes les guerres passen per aquí. Al XIX, les Carlines. I del Modernisme es podria fer també una festa.

- I, d’entre tot això, per què aleshores es va escollir el Renaixement?
- L’impulsor inicial va ser Ramon Cardús, i la seua idea va ser fer una festa medieval. Però l’historiador Albert Curto i altres li van proposar fer una de diferent, ja que a Tortosa hi havia elements singulars del segle XVI que permetien diferenciar-se d’altres festes medievals que estaven sorgint.

- Què seria el que fa més especial la festa?
- Primer, intentem recrear la Tortosa del segle XVI. No el segle XVI, sinó que busquem elements propis de la ciutat en aquell moment. Després, hi ha molta participació de totes les entitats locals: totes tenen la seua proposta pròpia per a la festa. Ara, amb 22 anys, ja hi ha gent que ha nascut amb la Festa del Renaixement, i vestir-se, per exemple, està molt interioritzat dins la ciutadania. Engalanem tots els carrers, la gent se sent la festa molt pròpia... Els primers a vendre la festa són els mateixos tortosins. La nostra festa és gran, on venen molts grups i significa entreteniment a totes hores. No és sols un mercat d’època i algun grup d’animació que passa pel carrer. Aquí tenim actuacions a tota hora. És una festa de nivell europeu, i els grups que venen ens ho comuniquen. Els grups espanyols venen a Tortosa per fer el salt a França. També ha d’haver-hi festa, i la música és molt important. Però ha d’haver-hi un equilibri entre rigor històric i festa i entreteniment.