A intens debat el projecte Maestrat-Els Ports

Incertesa. Els catalans donen llum verda, Aragó demana diàleg i la Comunitat Valenciana espera la decisió de la Conselleria

Núria Messeguer

Whatsapp
Panoràmica dels Ports des de Roquetes. FOTO: JOAN REVILLAS

Panoràmica dels Ports des de Roquetes. FOTO: JOAN REVILLAS

Molt s’ha parlat del concepte-marca Maestrat-Els Ports que durant aquests dies ha irromput als mitjans de comunicació i que també durant el confinament ens van sorprendre amb vídeos a les xarxes socials.

La setmana passada al poble de Rossell es va portar a terme la primera reunió pública per explicar aquest projecte. Tot apuntava que la reunió creés un bon entorn de debat, de crítica i de construcció; el que podria haver sigut l’inici del canvi. Hi havia gairebé una cinquantena de persones a la sala (totes separades per la corresponent distància de seguretat), xifra rècord, perquè en poques ocasions una xerrada sobre el despoblament havia generat tanta participació. I a més a més, d’aquestes persones la gran majoria era gent jove, un altre detall significant, ja que els pobles que pateixen despoblament també són pobles normalment envellits.

Però finalment l’esdeveniment va quedar reduït a una carnisseria de crits, egos i atacs personals, que en cap moment van fer alguna cosa per «crear», sinó que van originar un entorn d’odi, ràbia i recels. La gent no anava a preguntar sobre el projecte, sinó que venien amb un discurs preparat. A banda, diferents membres del partit polític valencià Compromís van protagonitzar una baralla interna, en la qual es van dedicar a desacreditar-se els uns i dels altres, mentre els promotors del projecte i tots els altres membres de la xerrada no sabien ni on posar-se. 

Tot un espectacle lamentable que va acabar amb l’alcalde de Rossell, el senyor Evaristo Martí, demanant als assistents que ho deixaren per avui, perquè evidentment després del xou muntat poca cosa es podria encaminar. «No fa falta que ningú ens ajudi perquè ja ens despoblem sols. En aquesta punyetera terra, qualsevol cosa que vingui de fora és dolenta, menys els ventiladors, que no destrueixen res, però enriqueixen als de sempre», comentava un dels assistents quan sortia del centre cívic de Rossell. Després de parlar amb alguns dels actors implicats, entenem que el conflicte va sorgir principalment per tres motius: les reunions privades que van fer els promotors del projecte en alguns dels col·lectius dels Ports i la Tinença, l’existència de la Fundació Global Nature que finança el projecte i el concepte de rewilding.

El projecte dels Ports, explicat en primícia al Diari, es presenta com «un dels grans paisatges naturals i històrics d’Europa», on es necessita «generar noves oportunitats per a desenes de pobles» que pateixen despoblament i que en els audioviuals es fan servir d’exemple del problema de «l’Espanya buida».

Per què van saltar les alarmes
Ignacio Jiménez, biòleg i un dels impulsors del projecte, durant quasi dos anys es va anar citant amb diferents actors econòmics, polítics i socials de la comarca dels Ports i la Tinença. 
La seua intenció era conèixer quines necessitats presentava la comarca i com respondre-les a través del seu projecte. Però aquest acte de bona voluntat (perquè al cap i a la fi, reunir-se i debatre idees de moment no està penat per llei) es va convertir en un dels principals punts de la controvèrsia.

Com explicava al Diari Juan Manuel Batiste, degà territorial de la Comunitat Valenciana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Forestals: «S’hagués hagut de fer des d’un principi una presentació pública amb la mateixa informació per tal que tots, perquè tot i que cadascú opinaríem diferent sobre la cosa presentada, tots podem comparar la mateixa informació». Batiste considerava que «amb les entrevistes privades es van generar diferents escales d’informació que han ocasionat malentesos i les múltiples interpretacions, tal com es va veure a la passada reunió». La gent va atacar aquestes reunions com una «falta de transparència total» que podia fer denotar «fins il·lícits del projecte».
L’altra tema que va generar polèmica fou el fet que el El Maestrat-Els Ports estigui capitalitzat per la Fundació Global Nature, una entitat que treballa a través de la col·laboració publico-privada de subvencions europees i donacions filantròpiques de fons internacionals. I és aquí on radica el problema; ja que de moment al nostre país, considerem que si algú posa diners és perquè té algun interès a fer-ho. Tenim la tradició en desconfiar sobre aquest tipus de finançament, un aspecte que Jiménez ja coneixia i per això va comentar a la xerrada que: «tot i que als països llatins no estem molt familiaritzats en les donacions filantròpiques a la cultura anglosaxona és un concepte del tot normal». 

Un altre punt important és que Global Nature està finançada per Fidelity Charitable, una fundació nord-americana que mou fons de diverses fundacions, entre elles Wyss Fundation. 

I és aquí on entra el tema del rewilding. Aquestes fundacions filantròpiques americanes han estat promotores d’alguns projectes on s’ha aplicat el rewilding. El rewilding en essència és un sistema de recuperació d’ecosistemes en la qual s’aconsegueix aquesta regeneració autosuficient alliberant la terra de la pressió humana. Ignacio Jiménez en tot moment va descartar la idea de rewilding per al projecte de Maestrat-Els Ports i insistia amb la idea de «conservar la naturalesa amb l’ajuda de la població local» i que tampoc tenien «interès a augmentar els nivells de protecció». Perquè bàsicament l’àrea tractada ja té les més altes mesures de protecció, com es la Xarxa Natura 2000 o la Zona Zepa, entre altres. 

«A la Comunitat Valenciana trobem molta normativa pel que fa a la protecció de boscos», explicava Batiste. I afegia: «La gran majoria de legislacions es xoquen les unes amb les altres, i fa completament inviable la gestió activa del territori, un aspecte que a Catalunya no passa». Per aquest motiu, el fet de tocar el tema de la protecció de l’espai natural va generar molta disconformitat perquè la gent, i especialment, els valencians «estan molt cremats» sobre aquest aspecte. 

L’equip del Maestrat-Ports va col·laborar amb l’Associació de Turisme Rural de la Terra Alta, ajudant-los a crear un vídeo promocional. Pilar Miró, la presidenta a l’entitat, va declarar que el concepte dels Ports com un únic Parc Natural seria «molt desitjable». I és que aquesta unió entre províncies es un dels principis que el projecte contempla, ja que deixant de banda els noms de cada regió, estem parlant d’un valor comú; tan de catalans, com valencians, com aragonesos. Per aquest motiu, des de l’equip de Maestrat Ports, es va plantejar posar-li un nom conjunt, a manera de marca, que permetés englobar tota la zona i representés totes les seves parts. D’aquesta manera a banda de promocionar-se millor, també tindria una gestió conjunta. Un tema important i necessari, perquè al cap i a la fi, la fauna i la flora, no entén de barreres polítiques. I les legislacions a cada banda són diferents i això produeix que a nivell general regne la confusió.

Segons fonts de la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports «d’entrada i en principi», consideren «interessant la iniciativa i el debat». «Si al final les propostes o projectes no són interessants per al territori, es dirà que no tranquil·lament», va explicar el president de la Junta, Paco Gas. Gas va declarar que si les propostes s’adeqüen a les necessitats del territori es donarà llum verda i que en última instància: «està tot perfectament regulat i no es podrà fer cap bestiesa».

Acceptació que de moment no s’ha produït a la part aragonesa, on ha nascut la principal plataforma en contra del projecte ‘No al Yellowstone Europeu’. Aquests se senten amenaçats «per un model de turisme basat en la producció de fauna salvatge atractiva que no beneficiarà la vida rural dels pobles». La parta aragonesa consdidera que la idea de Maestrat-Els Ports xocarà amb els interessos ramaders, un sector molt important en aquesta zona. 

José Manuel Salvador, director General d’Ordenació del Territori del Govern d’Aragó, es va manifestar sobre el tema en una carta publicada al diari La Comarca. Allí va demanar «diàleg i conciliació» entorn del tema, i deixar de «desacreditar i criticar». Segons Salvador: «cal explorar i analitzar tot allò que presenti per al territori com una alternativa de desenvolupament».

Pel que fa a la part valenciana, trobem alguns pobles a favor del projecte i alguns completament en contra. Cap alcalde s’ha posicionat fermament i estan tots a l’espera del que es resoldrà des de la Conselleria. De moment, segons les fonts consultades, aquesta setmana va haver-hi una reunió de la consellera amb diferents alcaldes del territori, amb la qual cosa, es va comentar que sense una proposta ferma i escrita per part dels promotors del projecte no s’avançarà en cap direcció i molt menys si la gent local està en contra.

Tot apunta que encara queda molt per debatre i opinar, i que el tema únicament ha fet més que començar.

Comentarios

Lea También