Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

ACS vol cobrar més indemnització pel Castor

La constructora de Florentino Pérez creu que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant la indemnització ni la investigació judicial pels terratrèmols l'afectaran

ACN

Whatsapp
La plataforma marina del projecte Castor, davant les costes d’Alcanar i Vinaròs. Foto: Joan Revillas

La plataforma marina del projecte Castor, davant les costes d’Alcanar i Vinaròs. Foto: Joan Revillas

El grup constructor ACS ha demandat el govern espanyol per considerar insuficients els prop de 295,5 milions d'euros que el Ministeri d'Indústria li va assignar el novembre de 2015 com a remuneració financera així com per mantenir les instal·lacions del projecte Castor entre juliol de 2012 i octubre de 2014.

Segons revelen els comptes de l'any passat fets públics per la constructora encapçalada per Florentino Pérez, la seva filial Escal UGS, exconcessionària del fracassat magatzem de gas submarí, va presentar el gener de 2017 un recurs contenciós administratiu contra la resolució emesa per la Direcció General de Política i Mines estatal perquè considera que les xifres "no són raonables".

Un procediment que, addueixen, encara està pendent de resolució. En el mateix informe, ACS descarta que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant bona part del decret que li va permetre cobrar la indemnització de 1.350 milions d'euros, ni la investigació judicial a Vinaròs pels terratrèmols acabin tenint "perjudicis" o "efectes significatius adversos" sobre el grup i els seus comptes.

El contingut de la resolució ministerial recorreguda, que el govern espanyol mai ha arribat a publicar al BOE, va acabar sent difós pels socis canadencs de Pérez en el projecte Castor, Dundee Energy –que posseeix un terç de les accions-, també a través d'un informe de comptes.

D'acord amb aquest document, el 17 de novembre de 2015 la Direcció General de Política i Mines autoritzava el pagament a Escal UGS de 253,3 milions d'euros en concepte de remuneració financera en el període que va entre juliol de 2012 –moment que el llavors ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va aturar les retribucions provisionals després del pagament de 110,69 milions- i el moment que el govern espanyol accepta la renúncia a la concessió, l'octubre de 2014.

Addicionalment, la resolució reconeixia també els costos d'operació i manteniment pel mateix període: 42,3 milions més. 

En el seu informe, els socis canadencs del Castor tenien la previsió de cobrar aquestes quantitats d'euros en dos fases: un 75% a finals de l'any 2016 i, el 25% restant, al llarg de quinze anys amb un interès anual de l'1,2%, fet que podia acabar elevant el total per sobre dels 310 milions d'euros.

El pagament, però, encara no s'hauria arribat a fer efectiu en cap de les posteriors ordres ministerials anuals regulant els peatges i costos fixos del sistema gasista, perquè just després que el Ministeri d'Indústria emetés la resolució, Escal UGS va presentar pocs dies després, dins del mateix mes de novembre, segons ACS, un recurs d'alçada contra la decisió per considerar que les quantitats "no són raonables".

El procediment, finalment, ha acabat desembocant en el contenciós administratiu de gener de 2017.

No seria, però, l'únic proccediment jidicioal que la constructora -propietària de dos terceres parts d'Escal UGS- havia obert durant els últims anys en contra de l'Estat espanyol per incrementar els ingressos derivats de la seva renúncia al projecte Castor.

Segons el digital eldiario.es, l'exconcessionària va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid un altre contenciós administratiu contra la resolució del 17 d'octubre de 2016 del Ministeri d'Indústria que denegava a l'empresa el retorn dels avals aportats durant la tramitació del projecte, una garantia per valor de 23,63 milions, que equivaldria al 2% de pressupost previst.

En auqest cas però, els magaistrats van tombar aquestes pretensions i, atès que la constructora no va recórrer, la resolució es va convertir en ferma.

Malgrat tot, la notícia de l'autorització d'aquests prop de 300 milions addicionals a favor de l'empresa de Florentino Pérez va afegir més llenya al foc just un any després que el govern espanyol, en un procediment llampec via decret llei –qüestionat i suspès en bona mesura posteriorment pel Tribunal Constitucional, però que de moment no ha suposat una reversió als pagaments que els consumidors porten efectuant des de fa dos anys- aprovés el pagament de la indemnització de 1.350 milions d'euros –en realitat, 1.460, atès que la xifra se sumava als 110 que Escal UGS ja havia rebut de forma provisional-. 

Més encara, a la llum dels informes tècnics posteriors que apunten, cada cop de forma més concisa i explícita, a la responsabilitat de l'exconcessionària en l'origen de l'episodi sísmic, amb més d'un miler de terratrèmols causats per la injecció del gas matalàs en fase de proves a principis de setembre 2013, sense haver arribat mai a posar-se en funcionament de forma efectiva.

Així ho apuntava l'informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard, a partir del qual el govern espanyol del PP ha anunciat solemnement que les instal·lacions del Castor ja no es posaran en marxa. Un recent informe del Síndic de Greuges, fins i tot, demana una auditoria tècnica completa que determini si els estudis previs i l'operació del magatzem es van basar en especulacions acientífiques.

Florentino no tem els tribunals

Però ni l'anul·lació del decret d'indemnització del Castor per part del Constitucional ni la investigació oberta als jutjats de Vinaròs per suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental arran dels terratrèmols semblen treure en absolut la son a Florentino Pérez.

Sobre la primera, l'informe de comptes d'ACS limita l'abast de l'anul·lació, en la línia que va apuntar inicialment el mateix govern del PP, a la no concurrència d'un "pressupòsit habilitant" que permetés usar la fórmula del decret-llei, per situacions extraordinàries i d'urgent necessitat, per a l'aprovació del decret d'indemnització.

"El Grup, amb el suport dels seus assessors jurídics, no considera que es pugui derivar cap perjudici com a conseqüència d'aquesta situació", sosté el document. 

En el cas de la investigació iniciada per la denúncia de Fiscalia el desembre de 2014, arran del que anomena textualment "els microsismes detectats en la zona del magatzem Castor", recorda que es troba "en una fase inicial d'instrucció" i el jutjat número 4 de Vinaròs encara no ha dictat cap resolució.

En la causa figuren com a investigats el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, el director tècnic, Carlos Barat, i el consell d'administració de l'exconcessionària, a més d'ex-alts càrrecs i funcionaris estatals. Malgrat això, segueix el document, els directius d'ACS consideren, d'acord amb l'opinió dels seus assessors legals, que "el desenllaç" d'aquest procediment "no produirà un efecte significatiu advers en els comptes anuals consolidats en els exercicis en els quals es resolguin".

Comentarios

Lea También