Absolts de traficar amb droga en anul·lar les escoltes telefòniques

Quatre homes acusats de traficar amb droga a la zona del Delta de l’Ebre han estat absolts per l’Audiència Provincial de Tarragona en entendre que la instrucció estava intoxicada. I tot perquè els magistrats consideren que l’escrit que va aportar la Guàrdia Civil perquè el jutge instructor acordés la intervenció i escolta de les línies telefòniques de tres persones –que va conduir als ara processats– estaven incompletes i que no s’era hagut de donar el permís. I això ha fet que invalidi la resta de treball judicial i policial. Això és el que demanaven els quatre advocats defensors i la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ho ha concedit.

L’ofici redactat per la Guàrdia Civil el 3 de maig de 2006 i lliurat al Jutjat d’Instrucció número 2 de Tortosa deia que s’havia rebut informació anònima sobre l’existència d’una xarxa organitzada dedicada al tràfic de drogues: «En el pub (...) de l’Aldea existeix una banda de traficants que dirigeix el seu propietari (...). En el tràfic li ajuda (...), que té un Peugeot (...), el qual li guarda la droga. Aquestes persones es proveeixen de cocaïna d’un taxista de (...), que utilitza un (...) i la seva núvia. A més hi ha un guàrdia civil que treballa de cambrer, que també està involucrat i assessora aquesta gent».

La investigació

A partir d’aquest moment, la Guàrdia Civil començà una investigació consistent en «observació mitjançant apostaderos i seguiments practicats, així com de la consulta a fonts vives i inanimades». Amb aquesta informació, els agents van concloure que «efectivament el mencionat (...) manté estrets contactes amb les persones relacionades, observant-se com en el pub (...) del mencionat (...) compareixia el mencionat taxista i la seva companya sentimental en diferents ocasions i posteriorment, després de marxar aquells, feia acte de presència (...) i li feien lliurament d’alguna cosa mitjançant actituds receloses i vigilants».

Aquest pub, deia l’escrit oficial, és conegut a la zona com a lloc on es poden adquirir substàncies estupefaents, principalment cocaïna, fet comprovat pels agents. Els clients, quan hi accedeixen, pregunten «tens quelcom» i quan la resposta és positiva, aquests la demanen. Quan el propietari no hi era, el local era portat per un guàrdia civil i una altra persona. Tanmateix, tant els cambrers com els amics fan tolerància a l’interior del pub en el consum de tota classe de substàncies estupefaents. També es deia que dos dels sospitosos tenien un alt nivell de vida, no acord amb els ingressos que suposadament tenen.

Incomplet

Els magistrats de l’Audiència Provincial recalquen que l’ofici no s’acompanya de cap acta, fotografia o dada diferent. I amb aquesta informació es va donar autorització per intervenir els telèfons de tres persones, cap de les quals correspon amb els ara processats. Però sí que de les escoltes fetes es va produir la detenció dels quatre ara jutjats.

L’Audiència és molt crítica amb aquest ofici policial: «En cap dels passatges dels oficis s’expliciten el número de vigilàncies efectuades, els dies o hores en què es van efectuar, ni els subjectes que les van portar a terme. Tampoc consta el modus en què es va realitzar la consulta patrimonial mencionada, o les dates dels seguiments realitzats als investigats en aquelles dates». Amb tot això, diuen, es desprèn una inconcreció o absència total de menció a la informació que es diu rebuda per la Policia per «fonts vives i inanimades».

La font d’informació

Els magistrats es pregunten «insistentment» on està la font de tota la informació, «que ens sembla del tot inconnexa i mancada de suport indiciari el mínimament sòlit com per permetre al jutge acordar la mesura». Tot sense perjudici que la trucada anònima pugui servir de base per justificar la investigació policial, «però en si mateixa no integra indicis, ja que és origen de la investigació, no fonament de la mateixa».

Els membres de la Sala conclouen que les sospites adquirides per la Policia en basen en la denúncia anònima i la «informació rebuda» de la que es desconeix la font no tenen fonament i, per tant, són només conjectures.