Acord entre Catalunya i el País Valencià per la memòria històrica

Intercanviaran dades genètiques per identificar els desapareguts de la Guerra Civil

REDACCIÓ

Whatsapp
Imatge de la visita ahir al Poble Vell de Corbera d’Ebre. foto: departament de justícia de la generalitat

Imatge de la visita ahir al Poble Vell de Corbera d’Ebre. foto: departament de justícia de la generalitat

Les polítiques de memòria democràtica van centrar la reunió que van mantenir ahir a les Terres de l’Ebre la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la responsable de les polítiques de memòria democràtica de la Generalitat Valenciana, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez.

Les dues conselleres s’han volgut trobar a la Terra Alta, per posar en relleu la memòria històrica de les Terres de l’Ebre i també en homenatge al patiment que s’hi va viure durant la Guerra Civil, «que es va convertir en la zona zero de la Batalla de l’Ebre, la més cruenta del conflicte», segons va recordar la consellera Lourdes Ciuró.

Des del Poble Vell de Corbera d’Ebre, les conselleres van fer visible la màxima col·laboració dels dos executius en aquest àmbit. La consellera Ciuró va explicar que «els dos governs estem molt compromesos amb la memòria democràtica i volem aglutinar esforços per reparar i dignificar les víctimes, localitzar-les i identificar-les, per permetre així que les famílies puguin tancar el dol».

La consellera Rosa Pérez va assegurar que «Catalunya és un exemple a seguir en aquest àmbit, perquè des d’aquí vau començar a treballar-hi molt abans, mentre que al País Valencià hem anat molt endarrerits i hem tingut molts anys de desmemoriament, durant tants anys de govern del Partit Popular».

Pérez va explicar que la Generalitat Valenciana es vol emmirallar amb Catalunya i impulsar diferents instruments, com són el Pla de fosses, el Cens de persones desaparegudes o el Programa d’identificació genètica.

Durant la trobada, la consellera Ciuró va expllicar que el seu besoncle va desaparèixer a València durant la Guerra Civil i que encara no se n’han trobat les restes. «M’agradaria molt ser una de les primeres a poder donar una mostra d’ADN al vostre banc de dades del País Valencià», digué.

A més de fer una visita pel conjunt monumental del Poble Vell de Corbera d’Ebre, la comitiva va visitar dos altres espais de memòria: el Centre d’Interpretació 115 Dies, també a Corbera, i el Memorial de les Camposines, a la Fatarella. Els tres espais formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l’Ebre, que gestiona el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).

En paral·lel a les visites, les responsables van dur a terme una jornada de treball per intercanviar coneixements.

La Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana col·laboren en matèria de memòria democràtica gràcies al conveni que van signar el gener de 2021. Amb l’acord, els dos governs es comprometen a impulsar diferents accions que contribueixin a la reparació, la dignificació i el reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil o el franquisme procedents de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i d’altres llocs.

Temas

Comentarios

Lea También