Agermanats pel recapte

Posar menjar i amics a una taula és una fórmula típica a les festes de les Terres de l´Ebre. A la Sénia, prop de 900 persones gaudeixen del tradicional recapte

19 mayo 2017 22:50 | Actualizado a 22 mayo 2017 18:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Té la mirada afable i un somriure gentil quan aixeca la vista del plat. «Jo vinc aquí des del primer dia. És una festa molt maca», diu. Maria Vidal, o Maria Riba com tots la coneixen a la Sénia, té 84 anys i fa 33 edicions que assisteix a la Festa del Recapte. «La primera vegada vaig vindre en ma filla i va ser al camp de futbol en lloc del parc. Enguany la meua néta és pubilla i ajuda a repartir el recapte. Avui en dia ja no en mengem, d’això, només a la festa», explica, somrient, coincidint amb la resta de comensals assegurant que el recapte d’enguany està molt bo.

El recapte és un plat tan tradicional de la Sénia com consistent: conté fesols, patata, cardo, pastanaga, alls tendres, xoriço, botifarra, morro i una pota de porc. És una variant de l’olla barrejada, que feien antigament els captaires a base dels diferents ingredients que els donaven per les cases on passaven a demanar.

La festa té lloc el dilluns de maig més proper a Sant Gregori (segon patró de la Sénia) i va nàixer fa 33 anys per iniciativa de les dones del municipi per recuperar un plat tradicional de la zona, que inicialment cuinaven elles mateixes. Però amb els anys la festa ha evolucionat fins a comptar amb la participació de centenars de persones; enguany s’han reunit sota l’ombra dels plataners del parc municipal fins prop de 900.

«El recapte s’elabora de manera tradicional. Durant uns anys es contractava un càtering, però des de l’any 2011 hem recuperat que ho fessin els propis veïns. Així que els cuiners dels restaurants del poble han elaborat el plat de manera totalment altruista», contextualitza l’alcaldessa, Marutxi Ballester.

No solament de forma voluntària sinó que els responsables dels set restaurants que han preparat el dinar hi han treballat a fons des de les 8 del matí, i els quintos de les properes festes majors han ajudat a servir i repartir els plats.

A diferència del que ha succeït en nombroses edicions en què la pluja ha obligat a fer l’acte al poliesportiu, enguany ha fet un dia esplèndid, amb temperatures completament estiuenques, i després de dinar s’ha gaudit d’un ball.

«És la festa del nostre poble, i el dinar s’ha fet amb ingredients de les carnisseries i verduleries del municipi, i el plat on s’ha servit és fet artesanalment a Traiguera i la gent se’l pot emportar de record», concreta Ballester. Al cap i a la fi també és l’esperit de moltes festes de l’Ebre: posar menjar i amics a una taula.

 

Dinar popular i també polític

La diada compta habitualment amb una important presència de representants polítics del territori, reforçada aquest any per trobar-nos en plena campanya electoral, de manera que els veïns han compartit jornada amb polítics i diverses autoritats de renom convidats per a l’ocasió des de l’Ajuntament.

Aquesta edició també ha sigut especial per a Ballester. No es presenta a les properes eleccions i ha aprofitat el moment per agrair haver pogut ser la primera dona alcalde del poble.

Entre els diversos senadors i diputats al congrés i al Parlament que hi van assistir hi havia el diputat i president del grup d’ICV al Parlament, Joan Herrera, el qual ja ha perdut el compte de les vegades que ha participat al dinar i que va recordar com d’essencial és recuperar l’ocupació al poble, molt castigat per la crisi del moble.

Comentarios
Multimedia Diari