Agricultura ha provat ja prop de noranta productes per atacar el caragol poma al delta de l'Ebre

Els experts d’Agricultura recorden que, a banda de continuar investigant nous productes, caldrà fer front a la coexistència amb l’invasor i atacar-lo a partir d’una estratègia de gestió combinada, amb l’aplicació de productes fitosanitaris i mesures agronòmiques.
 

02 febrero 2018 10:31 | Actualizado a 03 febrero 2018 11:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els tècnics del Departament d’Agricultura han provat al voltant d’uns noranta productes per atacar el caragol poma al delta de l’Ebre. De moment, però, els resultats de sis anys de lluita i investigació no permeten encara disposar d’una substància de referència -efectiva, respectuosa amb l’ecosistema i econòmicament accessible- per fer front a una plaga que ja afecta pràcticament el 90% dels arrossars de l’hemidelta esquerre. 

Els experts d’Agricultura, però, recorden que, a banda de continuar investigant nous productes, caldrà fer front a la coexistència amb l’invasor i atacar-lo a partir d’una estratègia de gestió combinada, amb l’aplicació de productes fitosanitaris i mesures agronòmiques.
«La solució és continuar investigant i assajant nous productes: no només la lluita química, també la biològica amb paràsits que poden atacar la plaga», va apuntar ahir la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, en el marc d’una jornada tècnica sobre Estudis en la lluita contra el caragol poma organitzada pel mateix Departament a Amposta.

En aquest context, després de pràcticament nou anys de convivència amb l’invasor i sis de lluita efectiva contra la plaga per part de les administracions, els arrossaires, especialment al marge esquerre, s’aferren a l’ús de les saponines com una de les principals armes per contenir el seu avenç. «Estem igual: la plaga campa per on vol és molt difícil de controlar. L’únic que tenim són les saponines», relatava Albert Pons, arrossaire de Camarles. La seva aplicació, però, suposa un sobrecost per als pagesos de 300 euros per hectàrea anual respecte altres zones productores, fet que suposa un «desavantatge» competiu considerable. «Només aguantem, malvivim amb la plaga: la saponina redueix un 80-90% la població de caragol, però té una reproducció tan gran que en un any estem igual i sabem que tindrem 300 euros per hectàrea de cost afegit», lamenta Pons.

Per intentar resoldre aquesta situació, la Generalitat planteja que el Ministeri d’Agricultura autoritzi canviar l’autorització de les saponines, passant de la condició d’excepcional a la de normalitzada. Això, segons Ferrete, permetria els pagesos adquirir el producte com a «substància bàsica». «Com a producte fitosanitari seria molt costós per al fabricant registrar-ho i requeriria molt de temps. Tenir-lo autoritzat com a substància bàsica ja s’ha fet amb altres substàncies: és més fàcil, més curt el termini per aconseguir-ho. Tothom tindria a disposició un producte i faria que el cost disminuís, afavorint a tots», explicà.

Comentarios
Multimedia Diari