Albert Salvadó: «És un moment clau per a l’Ebre i l’hem d’aprofitar»

«Un territori que agrade i ens agrade». El nou delegat del Govern es proposa transformar la mentalitat de les Terres de l’Ebre i guanyar en autoconfiança per abordar projectes ambiciosos i transformadors

11 julio 2021 14:00 | Actualizado a 11 julio 2021 14:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El rapitenc Albert Salvadó Fernández (1969) és el nou delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Amb una dilatada experiència política a les files d’ERC, ha estat, entre d’altres, regidor de l’Ajuntament del seu municipi i director de l’Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE). Coneix bé la Delegació del Govern, on va ocupar el càrrec de cap de gabinet quan hi era al capdavant el també rapitenc Lluís Salvadó.

Quines són les prioritats i reptes del mandat que ara s’inicia?

La gran prioritat serà la recuperació sanitària, social i econòmica després de la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19. Per a les Terres de l’Ebre hi ha també qüestions molt transcendents, com resoldre la problemàtica del Delta, o la implantació de les energies renovables. Ens hi arromangarem.

Hi haurà canvis respecte a l’anerior mandat?

Som els mateixos grups (ERC i Junts) i seguirem treballant amb la mateixa complicitat que fins ara.

I com afronta aquests reptes?

Una tasca que em proposo fermament és transformar la mentalitat del territori. Penso que hem de pujar un grau en quant a maduresa col·lectiva, en el sentit de saber on volem anar, treballar per un model de territori consensuat, i responsabilitzar-nos d’anar cap on decidim. No buscar responsables ni excuses fora. Ningú ens farà la nostra faena. Cal assumir responsabilitat, treballar i treballar. En el context actual se’ns obren finestres d’oportunitat, com tantes vegades, però les hem d’entomar i saber aprofitar. Es tracta de fer de les Terres de l’Ebre un territori que ens agrade i que agrade. Només així guanyarem autoconfiança per abordar projectes ambiciosos i transformadors.

Com afronta l’Ebre la sortida de la pandèmia i la crisi associada? Quins són els punts forts i dèbils com a territori?

Crec que tenim al davant una conjuntura favorable. La Covid ens ha portat una sèrie d’aprenentatges i accelerat canvis. I també algunes avantatges competitives que no havíem tingut mai fins ara respecte a altres territoris, com ara en el model turístic. Per contra, tenim mancances, com un dèficit d’infraestructures o la falta d’una eina de governança a nivell local; factors que frenen el nostre desenvolupament. Calen grans acords de territori per a impulsar infraestructures que ens siguen estratègiques.

Què cal potenciar?

Tenim sòl industrial disponible que pot ser competitiu, una transició digital que ens posa al mapa i ens permet competir en condicions que abans ni tan sols imaginàvem. Tenim una transició energètica en la qual tenim un repte important com a territori perquè ho hem de fer bé. I la potenciació decidida de la marca de la Reserva de la Biosfera, per al sector primari i terciari (turisme).

S’ha apostat prou per aquest segell de la UNESCO?

Si hi ha un projecte exemple del què hem de fer és aquest. És un projecte en positiu, que tot el territori ens el creiem. Potencia els elements en què de forma natural les Terres de l’Ebre ens podem diferenciar, suposa un reconeixement importantíssim i el que cal és potenciar-lo més. Ens hi hem d’abocar. Perdre els complexos i impulsar la marca, que té moltes potencialitats.

Una altra oportunitat són els fons europeus.

Pel que fa als fons europeus s’han generat moltes expectatives, però encara hi ha incerteses. El que està clar és que nosaltres hem de fer els deures, i els estem fent. Ens és senzill entrar al paraigües d’altres projectes d’àmbit supraterritorial (com ara la Vall d’Hidrogen de Tarragona), però a nivell territorial també hi ha moviment, amb projectes privats com ara la central reversible de Riba-roja, o la feina que s’està fent des de Delegació, l’IDECE, els quatre consells comarcals i els ajuntaments. Anar empaquetant, identificant i madurant projectes per ser candidats als fons. Perquè quan arribe el moment estiguem preparats.

I en quines línies es treballa?

Es treballen tres grans paraigües de projectes. El primer, al voltant de la Universitat de la Rovira i Virgili, sobre la nova ruralitat. Voldríem ser un centre de referència en nova ruralitat quant a país. El segon paraigües, coordinat per Eurecat, al voltant d’un nou model econòmic basat en la sostenibilitat i la resiliència davant el canvi climàtic. En aquest sentit, estem identificant infraestructures verdes del territori per convertir-les en grans actius turístics. El tercer paraigües gira al voltant de la transició energètica.

Un tema capdal per a les Terres de l’Ebre...

A l’Ebre s’ajunten dos aspectes: som la bateria de Catalunya (el primer productor energètic del país) i al mateix temps, el territori més sensible als efectes del canvi climàtic. La transició energètica és un tema que hem d’afrontar i si ho volem fer diferent, hem de ser exemplars. Renovables, microinstal·lacions, biomassa i xarxes de calor, ... També es treballa la governança de les futures comunitats energètiques, per construir un model propi que passe no només pel canvi de font de combustible, sinó també per la seva democratització.

L’Ebre ha de continuar sent «la bateria del país»?

En producció energètica estem davant d’un canvi de paradigma. Haurem de disposar d’instal·lacions solars i fotovoltaiques. L’Ebre hi hem de contribuir, ni menys ni més que ningú. El que no s’ha de repetir és el model eòlic de la Terra Alta, on hi ha massificació i això distorsiona el desenvolupament natural de la comarca.

Com valora l’anunci de la consellera Jordà d’un canvi en el decret de renovables, per donar veu al territori?

Estem satisfets dels canvis anunciats pel Departament d’Acció Climàtica. És una qüestió que ja vam abordar amb la consellera perquè ens preocupava. Ara es va en la bona línia i les propostes de treball anunciades ens tranquil·litzen, perquè donen un rol al territori que no tenia. No pot ser que l’únic criteri per a la implantació de renovables sigue el mercantilista.

I què opina del projecte de macrocentral reversible de Riba-roja d’Ebre?

És un projecte de país i estratègic. Com a punt feble tindria les seves dimensions. Però cal destacar que des del primer moment el grup promotor ha optat per parlar amb el territori perquè tingue un impacte positiu i genere valor afegit. I permetria incrementar la competitivitat per a albergar altres activitats grans consumidores d’energia. De moment els promotors estant sent immaculats en quant a impacte ambiental, ho estan fent molt bé.

Afirma que una de les prioritats del mandat és el Delta. En quina línia treballaran?

Hem de resoldre la urgència i després avançar en mesures estructurals. A curt termini calen moviments de sorres per protegir-lo. I a mig i llarg termini, s’ha consensuat el Pla Delta per part de la Taula de Consens, que és un full de ruta que cal seguir. L’objectiu és mantenir la morfologia actual del Delta. En aquest sentit, unes obres necessàries que l’Estat hauria de recuperar són els camins de guarda interiors de les badies. Per altra banda, la Generalitat també presentarà al·legacions al nou pla hidrològic de l’Ebre, perquè entre altres consideracions, creiem que calen més cabals ecològics i aportació de sediments.

I la regulació a les platges del Delta ha arribat per a quedar-se?

Sí, perquè com deia abans, hem de ser exemplars. El Delta és un lloc sensible que volem preservar i per això l’hem d’ordenar i regular. Les mesures seran les que es consideren necessàries a cada moment.

L’Hospital Verge de la Cinta s’ha d’ampliar, però continuen les veus que demanen la construcció d’un nou centre.

L’ampliació és la millor solució realista. Hi ha finançament compromès per 46 milions i cronograma, i dona resposta per a les necessitats del territori com a mínim per als propers 25 anys. També cal destacar que integra l’atenció oncològica i connecta l’equipament al nucli urbà de Tortosa.

Què opina dels intents d’aturar la retirada del monument franquista de la batalla de l’Ebre de Tortosa?

Ens fa un flac favor a la imatge del territori que ens costi tant complir amb la llei de memòria històrica.

Pel que fa a la plaga de la mosca negra, es demana que la Generalitat garanteixi el finançament dels tractaments...

Hi ha un conveni molt avançat per deixar consolidat un finançament estructural per part del Govern, que engloba diferents departaments, però també hi ha de jugar un paper l’administració local.

La Delegació del Govern és l’encarregada d’autoritzar els correbous. Calen canvis en la llei actual?

No és necessari modificar-la, però hem de ser proactius a garantir que els correbous se facen bé. Vam ser pioners a l’Estat en regular l’activitat. Hem de continuar amb aquest procés de millora continuat i fiscalitzar quan les coses no es facen bé.

Comentarios
Multimedia Diari