Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Alcaldes de l'Ebre critiquen que els desembassaments als pantans s'han fet amb retard

Afirmen que ha estat per preservar els interessos de les hidroelèctriques
Whatsapp
Imatge de l'accés a l'embarcador fluvial d'Ascó, cobert per l'elevat cabal del riu, ahir al migdia. Foto: Joan Revillas

Imatge de l'accés a l'embarcador fluvial d'Ascó, cobert per l'elevat cabal del riu, ahir al migdia. Foto: Joan Revillas

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) continua mantenint els desembassaments de 1.550 metres cúbics per segon al tram final del riu per garantir que el sistema de pantans de Mequinensa-Riba-roja-Flix pugui contenir, a partir d'aquest dimarts, l'avinguda que afecta de ple Saragossa i municipis aragonesos. De moment, els alts cabals només han inundat puntualment camps de conreu i espais pròxims al riu, però una crescuda dels desembassaments -de moment, no prevista per la CHE- podria ja ocasionar problemes més seriosos. Alcaldes com el de Miravet, Toni Borrell, han tornat a qüestionar aquestes maniobres: considera que arriben massa tard per preservar els interessos de les hidroelèctriques.

La riuada continua deixant imatges d'un Ebre, al seu tram final, que durant els últims deu dies baixa molt més crescut del que sol ser habitual. Alguns dels camps més pròxims al curs fluvial es troben inundats, sigui directament o a través de la capa freàtica. També embarcadors i passejos fluvials es veuen afectats per la crescuda. Els pagesos i regants, a més, han de tenir cura de retirar les bombes dels seus pous per aquestes crescudes subterrànies o s'han de preservar els motors dels passos de barca.

De moment, Ascó registra cabals de 1.563 metres cúbics per segon i a l'estació d'aforament de Tortosa s'arriba als 1.553. A priori, no són xifres excessivament preocupants. Miravet és una de les primeres poblacions que sol notar els efectes de les avingudes. El seu alcalde, Toni Borrell, subratlla que, de mantenir-se aquests cabals, la riuada no tindrà més conseqüències: "fins els 1.800 metres cúbics per segon no tenim problemes considerables. Llavors, inunda les illetes i l'aigua ens arriba al carrer del Riu. Si són capaços de mantenir-ho, estarem tranquils".

Així doncs, només si la CHE decidís incrementar aquests cabals en les pròximes hores el panorama podria canviar. De moment, des de l'organisme que regula la conca reiteren un i altre cop que, de moment, no es preveu un nou escenari de crescuda, que la capacitat de resguard amb les maniobres iniciades el passat 21 de febrer -quan es van alliberar ja 1.000 metres cúbics per segon des de Mequinensa-Riba-roja-Flix fins el 1.550 d'aquest passat divendres- seran suficients per contenir l'avinguda que ha d'arribar al tram català a partir d'aquest dimarts.

Segons el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, la crescuda màxima s'allargarà fins el pròxim dia 6. No descarta inundacions puntuals a Miravet però les descarta en el cas de Tortosa -on l'alerta se situa al llindar dels 2.600 metres cúbics per segon-.

Però l'impacte que està tenint la riuada a Saragossa i poblacions riberenques de l'Aragó, amb puntes de cabal que han arribat als 2.610 metres cúbics per segon i 6,10 metres d'alçada a la capital aragonesa aquest dilluns a la matinada, no permet afirmacions amb gran seguretat. La crescuda de l'Ebre ha destrossat l'autovia A-1107, ha inundat camps de cultiu i la CHE continua estudia evacuar els 3.000 habitants de Pina de Ebro per un episodi que comparen amb un de similar de 2003, quan el cabal va arribar als 2.900 metres cúbics per segon a Saragossa.

 

Els interessos hidroelèctrics

Malgrat tot, plou sobre mullat al tram català de l'Ebre. L'alcalde de Miravet recorda que, un cop més, podria repetir-se la dinàmica de riuades anteriors, que van acabar provocant algunes inundacions. És a dir: desembassaments que s'ordenen amb molt escàs marge de temps amb l'objectiu de preservar els interessos de les companyies hidroelèctriques. Per afavorir al màxim la producció energètica, les centrals mantenen als pantans de Mequinensa i Riba-roja reserves superiors als 95% de forma gairebé constant: com més gran és la làmina d'aigua, major el ritme de turbinatge. Això, com han denunciat reiteradament des de la Ribera d'Ebre, limita considerablement el marge de maniobra a l'hora d'ordenar desembassaments preventius per crear resguards al tram final del riu.

"Continuo pensant que, més que la CHE, qui gestiona el riu són les hidroelèctriques. El factor energètic és important, així com la seva generació, que són els que acaben decidint el què, el quan i el com. Ens trobem el de sempre. Esperem que a quest cop, o del contrari ja ens sentiran, que hagin fet millor les coses que anteriorment", ha avisat Borrell. Per la seva banda, la CHE nega la major i assegura que la competència de gestionar els embassaments en situacions de sequera o d'avingudes és exclusivament seva. Segons afegeixen fonts de l'organisme, consideren que el resguard dels pantans ja és suficient i que les maniobres de regulació dels últims dies evitarien que els cabals del tram inferior del riu superessin els 2.000 metres cúbics per segon en condicions "naturals".

Més enllà d'aquesta recurrent controvèrsia, la crescuda de l'Ebre durant els últims dies tindrà indubtables efectes beneficiosos sobre el curs inferior i el delta de l'Ebre. D'una banda, garantint aportacions de sediments a una plataforma deltaica que s'enfonsa i retrocedeix arran de la construcció dels pantans. Aquestes mateixes aportacions, recorda Borrell, seran molt "beneficioses" per als productors de musclos i ostres del Delta, així com per a tot l'ecosistema. De retruc, l'avinguda ajudarà també a netejar la llera del riu dels molestos i pertorbadors macròfits que hi proliferen.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También