Alerta a la Plataforma en Defensa de l'Ebre pel nou Pla Hidrològic Nacional

El PP i Ciutadans han pactat a la Comissió d'Agricultura del Congrés impulsar el Pacte de l'Aigua, previ al PHN

19 mayo 2017 17:34 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) està novament en alerta, davant l’objectiu del govern de l’Estat d’impulsar un Pacte Nacional de l’Aigua, que ha de portar a la redacció d’un nou Pla Hidrològic Nacional. «En aquest PHN es plantejarà la redistribució dels recursos hídrics entre conques excedentàries i deficitàries, el que suposa recuperar el transvasament de l’Ebre encara que sigui amb un altre nom i una altra fórmula», comenta al Diari el portaveu de la Plataforma, Manolo Tomàs.

Estant encara el govern en funcions, el Partit Popular i Ciutadans van pactar al Congrés aquest passat mes d’octubre una resolució a la Comissió d’Agricultura i Medi Ambient, per impulsar aquest Pacte Nacional de l’Aigua i redactar el PHN «amb el màxim consens possible» durant aquest mandat. El PSOE s’hi va abstenir, mentre que grups com Podemos, ERC o el Partit Demòcrata Català (PDECat) hi van votar en contra.

L’acord no menciona explícitament la paraula transvasament ni parla directament del riu Ebre, però si que manté una referència a la «necessitat d’una perspectiva de solidaritat i equilibri territorial».

El Partit Popular i Ciutadans van rebutjar una esmena del Partit Demòcrata Català, defensada pel diputat Ferran Bel, en què s’exigia uns majors cabals ambientals del tram final de l’Ebre i el Delta.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre denuncia que l’Estat no pot impulsar el Pla Hidrològic Nacional quan encara no ha resolt els requeriments i recomanacions que li ha fet la Comissió Europea als plans de les conques hidrogràfiques de l’Ebre i el Tajo. Tomàs ha recordat al govern de Mariano Rajoy que la Unió Europea ha fet un toc d’atenció a aquests plans, i en especial al de l’Ebre, «instant a que una comissió d’experts independent fixi els cabals ambientals del tram final».

Des del moviment social ebrenc són conscients que hauran d’iniciar una nova fase de la seva lluita, quan encara no ha acabat l’anterior. I és que la PDE està pendent de la resolució de recursos judicials pel que fa al pla hidrològic de la conca de l’Ebre, així com de la queixa presentada davant la Comissió Europea.

Manolo Tomás remarca que l’amenaça d’un transvasament de l’Ebre continua viva, però que la intenció d’executar-la ja no és a través d’una gran infraestructura (com preveia el govern popular de José Maria Aznar fa més d’una dècada), sinó amb la compravenda de bancs d’aigua, o drets d’ús de recursos hídrics, per exemple «a través d’excedents de regadius». Així, ha tornat a remarcar l’amenaça que, al parer de la Plataforma, suposen projectes de regadius com el Xerta-Sénia o el Segarra-Garrigues, «sense suficients regants», com a mitjans «per portar aigua cap al Llevant o les conques internes de Catalunya».

Comentarios
Multimedia Diari