Tots els exemplars s'han marcat amb un codi de senyals a la closca, que els identifica individualment i se'ls ha fotografiat el dors i el ventre, com a complement d'identificació.
Els dibuixos i taques de la closca són únics en cada individu, i en la fase adulta segueixen inalterables.
La tortuga mediterrània té una de les distribucions geogràfiques més reduïdes d'Europa Occidental i només són a Catalunya, València i les Balears.
A Catalunya, estan localitzades als parcs naturals del Garraf, Delta de l'Ebre, la Serra d'Irta i Montsant; el Paratge natural de l'Albera i a la Serra de Llaberia.
L'única població natural que es conserva és a l'Albera i l'estratègia és potenciar la creació de noves poblacions dins de l'àrea de distribució històrica i potencial d'aquesta espècie greument amenaçada.
La tortuga mediterrània s'extingeix per la destrucció del seu hàbitat (sobretot pels incendis forestals) i la captura per ser destinades al mercat de mascotes, que és il·legal.