Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Alliberen sediments per mesurar la capacitat d’arrossegament de l’Ebre

La prova pilot realitzada ahir a Móra la Nova forma part del projecte científic que facilitarà el trasllat de llots del pantà de Riba-roja fins al Delta amb l’objectiu de frenar-ne l’enfonsament

Whatsapp
Imatge de la prova pilot realitzada ahir al riu Ebre a l’altura de Móra la Nova. FOTO: JOAN REVILLAS

Imatge de la prova pilot realitzada ahir al riu Ebre a l’altura de Móra la Nova. FOTO: JOAN REVILLAS

A. CARALT

Tècnics del projecte Life+ Ebro Admiclim encapçalat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) van dur a terme ahir una inèdita prova pilot al riu Ebre, a l’altura de Móra la Nova, per analitzar la capacitat d’arrossegament de sediments riu avall.

Els tècnics van instal·lar a la riba del riu una plataforma amb un contenidor ple de sediments i equipament divers. Un cop al llit del riu Ebre van alliberar els llots barrejats amb aigua durant uns cinc minuts per generar una ploma de sediments en moviment i analitzar el seu grau de dispersió.

Per fer-ho possible, cinc barques van prendre mesures d’aigua i un dron va enregistrar l’evolució de la ploma de sediments, un total de 50 tones d’argila i sorres.

La prova pilot es va dur a terme ahir aigües avall de Móra la Nova i es tornarà a repetir, demà, a l’altura de Benifallet, a la comarca del Baix Ebre. Els resultats han de poder alimentar els models matemàtics desenvolupats per la Universitat de Còrdova -socis del projecte- i determinar la capacitat actual de transport de llots que té el riu Ebre.

Així, un dels objectius del projecte amb fons europeus és conèixer «quines crescudes al riu Ebre hem de generar i quina quantitat de sediments i de quin tipus podem arribar a transportar cap al Delta», apunta Carles Ibáñez, director del projecte.

Les proves pilots i tots els estudis duts a terme fins ara pretenen «posar les bases» perquè l’Administració central aprovi en un futur l’alliberament de sediments acumulats als embassaments -especialment al de Riba-roja- per afavorir l’elevació del sòl al Delta i frenar el seu progressiu enfonsament, xifrat en 0,3 centímetres anuals.


Buidar l’embassament
Per a fer-ho possible caldria buidar el pantà de Riba-roja d’Ebre, de 210 hectòmetres cúbics de capacitat, i reparar les comportes de fons de la infraestructura, per on haurien de sortir els sediments fins al Delta.

Ibáñez defensa la urgència de prendre mesures i recorda que l’acció té el suport del Congrés dels Diputats que el passat mes de febrer va aprovar una proposició no de llei que instava a realitzar una prova pilot de trasllat de sediments aquest mateix 2017. La mesura és la principal demanda, també, de la Campanya dels Sediments, una plataforma nascuda a les Terres de l’Ebre i promoguda per entitats i ONG ambientals.

El projecte europeu es completarà el juny del 2018. A partir de llavors es disposarà de tota la informació tècnica necessària per decidir, en l’àmbit polític, si s’alliberen els llots.

La construcció dels pantans a la part alta de la conca de l’Ebre va retenir el 99 per cent dels sediments que antigament arrossegava el riu i que havien configurat el delta de l’Ebre al llarg dels segles.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También