Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Alumnes transformen els bancs del Temple de Tortosa

Cinc instituts i dues entitats culturals donen una nova imatge al mobiliari urbà

Núria Messeguer

Whatsapp
El curs de tercer de l’ESO del col·legi Sagrada Família. FOTO: Maria Noche

El curs de tercer de l’ESO del col·legi Sagrada Família. FOTO: Maria Noche

Per tercer any consecutiu, l’alumnat de cinc centres de batxillerat i dos entitats culturals transformen artísticament els bancs del Temple. Primer va ser a la plaça del Carrilet. L’any següent, a la plaça Francesc Macià, a Ferreries.

I, enguany, l’acció del projecte ‘Transformem un Raconet’, impulsada des de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Tortosa, s’ha centrat en els bancs situats a la plaça del Temple, al davant del passeig Jaume I. 

Al llarg de gairebé un mes, una seixantena d’alumnes de cinc centres de batxillerat i de dos entitats culturals de la ciutat, han dut a terme una acció artística que ha donat una nova imatge al mobiliari urbà. Cadascun amb un motiu, triat per ells mateixos, han pintat els bancs situats al davant del col·legi El Temple.

Els centres que hi han participat són l’institut Cristòfol Despuig, l’institut de l’Ebre, el col·legi diocesà Sagrada Família, el Centre d’Educació Especial Verge de la Cinta, i el col·legi Teresià. A més, també hi han intervingut els membres d’Atzavara-Arrels i d’Arrelart.

Igualtat i música

«Nosaltres som tres classes, hi hem seleccionat dos per classe per pintar els bancs» explicava una alumna de tercer de l’ESO del col·legi Sagrada família. «El tema, l’hem escollit entre tots i cadascú ha aportat alguna» continuava. El centre, havia pintat dos bancs de temàtiques molt diferents.

L’un era sobre «la igualtat», i per això la part superior estava capitanejada per unes mans unides, el qual simbolitzaven la igualtat de totes les persones sense diferència de gènere, religió o cultura i de rere fons la bandera del col·lectiu LGTB. La part de sota d’aquest complet banc, estava pintada de color lila, el color del feminisme i la dona.

L’altre banc del seminari més senzill, tot del mateix color groc, que contrastava amb el verd de la gespa que rodeja el parc on se situen els bancs. Aquest, tenia pintades unes notes musicals, perquè tal com han explicat els joves: «la música representa l’alegria de la vida i una manera de poder expressar els teus sentiments».

I és que a banda de ser una acció decorativa, simpàtica i estètica, els joves s’han deixat anar les seves obres, dotant els simples bancs municipals d’un conjunt de sensacions i emocions col·lectives. Atzavara vol crear consciència i visibilitzar la problemàtica de la contaminació que agreugem cada dia més al nostre planeta si no reciclem.

Tot i que no tot anava sobre temes imaginatius, sinó que alguns centres han apostat per la denúncia social, com és el cas de l’entitat social Atzavara-Arrels.

La denúncia en l’art

El seu banc era un fons marí, contaminat, ple de plàstics i deixalles. La superfície, en canvi, estava neta, amb vaixells, els núvols i el sol. Atzavara vol crear consciència i visibilitzar la problemàtica de la contaminació que agreugem cada dia més al nostre planeta si no reciclem. I és que, tal com afirmava l’entitat, «el reciclatge és cosa de tots i totes».

Els nostres símbols

Una altra dels bancs que destaca pel seu bon traç és el banc del col·legi Cristòfol Despuig, el qual hi ha immortalitzat de manera impecable el famós pont roig de Tortosa. Ressaltant així un monument icònic de la ciutat on com han dit els nens: «cada dia passen centenars de persones que gaudeixen de les vistes del riu».

No hi havia límits, i per això també s’han tractat temes més arriscats, com són els efectes òptics. L’Institut Despuig, ha decorat tot un banc amb una mena de quadrats que juguen amb la perspectiva i l’ull humà de la persona.

Tot i que el treball pictòric ha donat per a molt, els alumnes també han destacat «el complicat que és llimar la fusta, perquè es quedi la pintura» explicaven els joves entre riures. I concloïen: «no pensàvem que costes tant, però satisfets amb el nostre treball».

Temas

Comentarios

Lea También