Amposta: El cos femení com a llenç que traspua emocions

L’ebrenca Núria Arias exposa ‘Cartografia íntima’ al Festival Femme in Arts

21 noviembre 2019 13:50 | Actualizado a 21 noviembre 2019 16:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«La Pachamama és femenina i el cos representat és el femení. Les filosofies orientals diuen que a la zona del Dan Tien o Hara, tres dits per sota el melic, és on tenim el centre del cos i si estàs al teu centre, estàs en equilibri, en harmonia. És en aquest centre on jo he col·locat el Delta de l’Ebre perquè és el meu paisatge, un espai per a mi personal». Amb aquestes paraules descriu l’artista ebrenca Núria Arias Cartografia íntima, mostra que es pot visitar al hall de Lo Pati-Centre d’Art d’Amposta en el marc del Festival Femme in Arts.

Tot va començar el 2015 amb un concurs per a fer un mural a Dinamarca. «Preparant aquell dibuix vaig fer un cos femení i, en un moment determinat, el vaig veure com un mapa», relata Núria. No obstant això, l’origen viatja fins a la cosmologia maia, poble que considerava que la Terra era antropomòrfica i l’ésser humà, còsmic. «Aquesta idea em va semblar suggerent i a partir d’aquí vaig pensar que la Pachamama (Terra Mare), aquesta forma antropomòrfica, hauria de ser femenina», explica.

Cos i Terra intrínsecament units. Les seves parts i les sensacions, les ferides i la curació. Un tot que va més enllà de la visió occidental. «Fa uns 14 anys que faig taitxí i ells associen els òrgans amb les emocions. Per exemple, al ronyó està la por, la temor i també la valentia. Al fetge, la ira. Per això, en el primer mapa que vaig fer hi ha aquestes correlacions. De la mateixa manera, es connecta un òrgan intern amb un altre extern com el ronyó i l’orella». El resultat és un dibuix que plasma una orella en la zona del ronyó.

Un mapa d’afectes que els visitants de Lo Pati podran modelar aquests dies segons les seves vivències. Per poder fer-ho, Núria ha preparat lletres magnètiques amb la qual cosa hi haurà tants murals com persones s’apropin a la mostra. Com ella mateixa assenyala, «al cor puc posar un lloc geogràfic que per a mi és especial, però també el nom d‘una persona. Puc posar una música que em mou el cor».

Cap a on correm?

L’obra de la creadora Núria Arias és així l’expressió d’una forma particular de veure el món on prima la comunió amb la natura i un altre tipus de societat per no caure en l’abisme. «El nostre raonament ens està portant al col·lapse. S’ha de fer un canvi de model en què hem d’entendre que ens hem d’obrir a més formes de veure el món perquè ara podríem dir que, a part d’algunes tribus perdudes, el món és una sola civilització». En aquest sentit, Núria defensa viure més el present i no tant el «què farem. Ens passa bastant que funcionem en el que creiem que passarà i anem corrents i molt de pressa, cap a on?» es pregunta.

Amb aquestes premisses i amb la vista posada al mapa, es convida al visitant a llegir entre línies. Així, al maluc es troba el Còndor de Nazca i a l’espatlla, l’àliga. Uns dibuixos que poden representar els estats del nord i del sud, però també «els dos hemisferis del cervell. L’esquerre, on neix el llenguatge, la visió analítica. I el dret, el més misteriós, l’intuïtiu, una part menys treballada a causa que estem en una cultura que prioritza el desenvolupament intel·lectual». I qui sosté el crani? «Atles», respon. «I hi ha altres aspectes com unir la raó al cor».

L’univers de Núria és femení. I encara que els sentiments no estan dibuixats, traspuen a través del mural. «La idea de cooperació en principi és femenina així com la de tenir cura. Són aquestes qualitats les que realment hem de treballar. Estimar tant a les persones com a la terra de la qual formem part és el que ens garanteix continuar vivint en aquest preciós planeta blau», conclou.

Comentarios
Multimedia Diari