Amposta recupera la història dels deportats als camps nazis

L’exposició, sorgida de l’estudi que han realitzat alumnes de l’institut Ramon Berenguer IV, dona el tret de sortida als actes del cicle de memòria històrica organitzat per l’Ajuntament

14 junio 2021 16:24 | Actualizado a 14 junio 2021 16:41
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fins a l’11 de juliol es podrà visitar al Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta, l’exposició ‘Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis’.

Mitjançant panells col·locats als baixos de museu, es mostra la història de 10 deportats ampostins als camps nazis i de dues exiliades actuals. El projecte es va crear fa dos anys a l’Institut Ramon Berenguer IV, també d’aquesta localitat. «Fa uns anys, que treballem a 4t d’ESO la deportació, i d’aquí va sorgir la idea d’iniciar una recerca», explica Carme Magí, professora al capdavant del projecte, juntament amb Lluís Montull, professor i filòsof. Montull afegeix que és important que els alumnes hagin fet recerca: «Volíem que fos un projecte que fes l’alumnat. Pensem que la millor manera d’atresorar coneixement és crear-lo un mateix fent una recerca rigorosa». Explica que per això, les dues vies de la recerca eren, d’una banda les narracions dels familiars i de l’altra, la recerca arxivística. «Era important que el missatge fos de recuperació rigorosa del passat, perquè la millor lluita contra l’oblit és el rigor».

La iniciativa és un projecte transversal entre diverses matèries. Els alumnes, dividits en grups, han treballat per recuperar la memòria de víctimes del nazisme, culminant el projecte amb una visita a Auschwitz i l’exposició. Malauradament, la pandèmia ha impedit que enguany es pugui repetir el viatge i ha endarrerit la inauguració de l’exposició que estava prevista per al curs passat.

L’exposició forma part del Cicle d’activitats lligades a la memòria històrica que ha organitzat l’Ajuntament d’Amposta, on es duran a terme altres activitats com projeccions, xarrades o rutes i passejades per espais de la batalla de l’Ebre. També hi haurà espectacles de dansa i el dia 18 de juny es col·locaran les llambordes del projecte Stolpersteine en record als deportats. 

«Des de l’Ajuntament estem intentant recuperar la memòria històrica, sigui mitjançant activitats o vestigis», explica Inés Martí, regidora de cultura de l’Ajuntament d’Amposta, tot destacant la necessitat de feines com la que han fet els alumnes de l’institut. «És important recuperar el passat per continuar vivint de cara al futur», apunta Martí.

 

Les llambordes del projecte Stolpersteine 
El dia 18 de juny tindrà lloc a Amposta la col·locació de les llambordes del projecte Stolpersteine en record als deportats als camps nazis.

Les llambordes, fetes a mà, es posaran en diferents carrers de la localitat per recordar un episodi tràgic de la història, mostrar-ne la magnitud i visualitzant-lo.

Aquesta iniciativa va començar a Alemanya als anys noranta a mans de l’artista Gunter Demnig i les primeres llambordes es van col·locar a Berlín dedicades a les persones jueves del barri de Kreuzberg. L’objectiu del projecte és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre la persona a qui es dedica aquella placa. Cada un d’aquests petits homenatges, se situa al lloc on la persona va viure lliurement abans de ser deportada.

El memorial, en forma de llambordes disperses per tot Europa i també per part de Catalunya, és el projecte més gran descentralitzat de memòria històrica.

Comentarios
Multimedia Diari