Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Anton Monner: "A la Terra Alta parlem un excel·lent català i a l'Ebre també"

És autor de treballs sobre toponímia i història de la Terra Alta, a més d´impulsor d´entitats a la comarca

J. Joaquim Buj

Whatsapp
Anton Monner amb el seu llibre, a Gandesa. foto: joan revillas

Anton Monner amb el seu llibre, a Gandesa. foto: joan revillas

Anton Monner (Gandesa, 1944) acaba de publicar el llibre ‘Vocabulari de la Terra Alta’, un estudi de les paraules que s’usen en aquesta comarca. És mestre de català i graduat social, va exercir de director d’una oficina bancària. És autor de treballs sobre toponímia i història de la Terra Alta, a més d’impulsor d’entitats a la comarca.

- Què aporta aquesta obra al que ja s’ha publicat?

- És un estudi fonamentat en les paraules que s’usen a la comarca, portant al darrere de cada entrada el seu significat, com si fos una enciclopèdia amb les corresponents explicacions antropològiques, culturals, històriques, o els animals i plantes remeieres, les eines, expressions i mots propis de cada ofici que usaven ferradors, esquiladors, barbers, boters, pescadors, caçadors, abellers, pagesos, carreters, entre altres.

- Àngels Cid il·lustra el llibre.

- És expressiva, natural i realista; vaig creure convenient demanar-li les il·lustracions de la tapa i els dibuixos interiors. El llibre ha guanyat molt i li he d’agrair molt la seua col·laboració.

- Es perden paraules?

- La llengua és un element viu. Les paraules neixen i moren. I més avui amb la informàtica pel mig i les incorporacions d’anglicismes. Un pagès de fa cent anys anava en carro, llaurava amb el matxo i cavava amb l’aixada. Avui tot és diferent; el pagès actual usa paraules distintes. Tot necessitava un altre llenguatge, ben diferent de l’actual.

- Com es pot evitar la pèrdua?

- He recollit el vocabulari per deixar-ne constància per les futures generacions. Amb la televisió, l’escola i la premsa tot canvia ràpid. Els joves parlen diferent per aquestes influències. Ens van obligar a estudiar a l’escola una llengua forastera, molta gent era analfabeta i s’introduïren molts de castellanismes i barbarismes. Ara, els joves parlen millor que els seus avantpassats; estudien el català i veuen la televisió, escolten la ràdio i poden llegir la premsa en català. Això és bo que sigui així, conservant modismes i formes pròpies que reflecteixen la nostra manera de ser.

- Hi ha un cert complex d’inferioritat?

- A la Terra Alta parlem un excel·lent català i a l’Ebre també, sempre que no s’introdueixin castellanismes i barbarismes que sense televisió pròpia, ni escola, ni premsa resulta ben difícil conservar-lo. A la Franja els diuen que parlen «xapurreao», només per l’odi i com a befa.

- Horta de Sant Joan o Orta?

- És Orta que ve d’Ortus, significa lloc elevat. Als censals anteriors al Decret de Nova Planta apareixen els dos mots ben diferenciats i ben clarividents, quan «es regaven els horts d’Orta», trobem reflectit. Els escrivans d’aquell moment ens ho demostren. El 1917 es van normalitzar els topònims municipals de Catalunya des de Barcelona i els lingüistes es van equivocar. Mirarem de revisar-ho des del territori.

- Projectes?

- Penso seguir remenant els arxius.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También