Antonio Suárez, alcalde de Riba-roja: 'Els models turístic i industrial poden conviure a la Ribera d’Ebre'

El projecte de dipòsit de residus no perillosos que està previst que s’instal·li a Riba-roja d’Ebre ha generat un moviment contrari a la comarca. Parlem amb l’alcalde, que afirma que aquest és un projecte de futur. 

Quins residus albergarà l’abocador previst a Riba-roja? Poden representar algun perill per als veïns?
El dipòsit serà per a residus de tipus 2 no perillosos, que es troben perfectament acotats al Catàleg de residus de Catalunya. Són procedents de la indústria i no superen determinats paràmetres fisicoquímics establerts per la normativa vigent estatal i europea. L’important és el tractament que se’ls hi dóna. Es crearà un confinament i de control al voltant de la instal·lació per controlar l’aire, l’aigua i el sòl. Es genera una cel·la aïllada en la qual es dipositen residus diàriament i on s’especifica la procedència i la quantitat. Aquestes dades les controla exhaustivament l’Agència de Residus. Els residus seran de tot Catalunya, però no crec que arriben de més enllà del Llobregat. També es realitzarà una extracció de mostres per controlar el dipòsit. Catalunya ha anat a l’avantguarda en el sector de residus. Al nostre país es fan les coses bé i Riba-roja es faran les coses bé.

Quan es preveu atorgar la llicència d’obres?
Actualment s’està fent l’informe preceptiu de la llicència. No puc donar cap data i menys després de comprometre’m primer a reunir-me amb els ens locals, l’Agència de Residus de Catalunya i l’empresa promotora aquest mes de gener.

Si també tinguessen beneficis econòmics de l’abocador, creu que hi hauria queixes dels altres pobles? 
Crec que el que hem de fer és tornar a seure i parlar, celebrar primer aquesta reunió, per compartir les visions i poder arribar a una entesa.

Com va anar el Consell d’Alcaldes de divendres al vespre?
En primer lloc, vull agrair el bon tracte i de respecte institucional que vam mostrar tots els alcaldes de la Ribera. Vaig poder explicar el projecte del dipòsit. Però en segon lloc, també vaig mostrar la meua preocupació pel que fa a la manca de model en relació al nord industrial de la comarca. Hi ha una qüestió d’encaix no resolta. Però no resulta excloent de la resta de programes que ha portat a terme el Consell Comarcal.

Hi ha dos models de comarca.
No m’agrada parlar de dos models de comarca, sinó de dos visions. Hi ha una visió que creu en la producció agroalimentària. De fet, tots hi creiem. S’han desenvolupat estratègies en aquest sentit per part del Consell Comarcal. Però hi ha altres municipis, Flix, Ascó i Riba-roja, que tenen una visió més proindustrial. Perquè des de fa més d’un segle els grans centres productors de faena han sigut la fàbrica de Flix i la Central Nuclear d’Ascó. El nord industrial de la Ribera no acaba d’encaixar en el model global de comarca. 

I quin és el model de Riba-roja? 
Des de l’Ajuntament de Riba-roja vam iniciar tot un seguit d’accions que van permetre desenvolupar estratègies per potenciar tant el sector primari, com el secundari i el terciari. Riba-roja ha estat un referent, per exemple, en el coworking, promovent el primer espai de coworking rural de tot Catalunya. També la fibra òptica està instal·lada a tot el poble des del 2012. Pel que fa al sector primari, hem promogut un programa de reg per fer-lo arribar a 300 hectàrees al marge esquerre del riu. Al municipi només hi ha tres o quatre famílies que viuen plenament del camp. Cal recordar que el 82% del PIB comarcal és industrial, i dins d’aquesta indústria el 92% és de tipus energia, aigua i residus. I, per una altra banda, l’aposta amb la comarca per part de Riba-roja és evident. Tenim un conveni amb l’Escola Municipal de Benissanet, i un altre amb el Centre d’Interpretació del Ferrocarril. Pel que fa al FEDER comarcal del GR-99, Riba-roja és el segon municipi després d’Ascó que més aporta. També estem treballant perquè formem part de la Reserva de la Biosfera. L’embassament és el pol turístic del municipi, i no s’ha tingut prou en compte. Al marge dret, a més, s’està treballant en un projecte d’energia hidroelèctrica que podria generar un fort impacte econòmic a la zona. Riba-roja es creu la comarca i hi participa. Però Riba-roja podrà ser de la comarca si és ella. Ens han de deixar ser. 

I què es pot fer?
No hem de perdre de vista que el nord de la comarca està especialitzat en indústria energètica. Per què no aprofitar aquests recursos? El model turístic i industrial poden conviure a la Ribera d’Ebre. Al Camp de Tarragona hi conviuen. No són excloents. La fàbrica de Flix ara només té 70 treballadors en plantilla i estem davant l’escenari del tancament dels reactors nuclears. La Ribera no té cap pla estratègic de reindustrialització postnuclear que assegure el nivell de riquesa i un PIB que permeti fixar la població. En tres anys, Riba-roja ha perdut 200 habitants. A aquest ritme s’haurà acabat el poble abans que tanquen els reactors nuclears. 

L’abocador pot resultar un primer pas?
La indústria de gestió de residus està patint un elevat grau de tecnificació. Quan s’implanta en un territori activitat econòmica, es tendeix a generar atracció. Un dipòsit pot generar un pol d’atracció d’empreses. 

Quins seran els beneficis?
El projecte suposa una inversió de 10 milions d’euros i implantar una activitat així podrà atreure’n d’altres. Fixar 14 famílies al poble, prioritzant els empadronats, no es pot menystenir. I també suposarà 10,5 milions d’ingressos a l’Ajuntament en 21 anys. A més, l’empresa transformarà el camí d’accés en una carretera, que és una via d’evacuació del PENTA. Aquest és un projecte que va començar fa 10 anys complint amb tots els tràmits i ningú mai no hi ha al·legat en contra excepte ara. El que volem és transformar el municipi, i per a transformar la societat cal finançament. Si no, no hi ha justícia social.