Anul·lada l'operació urbanística per compensar la creació del parc de Bon Repòs a l'Ametlla de Mar

L'Associació de Veïns Marina Sant Jordi havia recorregut la requalificació d'uns terrenys de la zona de Calafató per utilitzar-los com a moneda de canvi

19 mayo 2017 23:00 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat il·legal l'operació urbanística promoguda per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques que va permetre intercanviar la propietat dels terrenys de l'actual parc del Bon Repòs amb un espai d'equipaments esportius de la zona de Calafató, a més de cinc quilòmetres del nucli urbà. L'Associació de Veïns Marina Sant Jordi va interposar un recurs contra la requalificació d'aquests terrenys, tot considerant que el conveni per a l'intercanvi amb els propietaris del Bon Repòs, que podien construir-hi 233 habitatges, els perjudicava directament.

La creació del parc del Bon Repòs -en una superfície d'1,5 hectàrees en ple nucli urbà que pertanyia a una empresa familiar que hi explotava un hotel-, prèvia la permuta de terrenys amb els seus propietaris originals, havia estat venuda per l'equip de govern de CiU a l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar com una de les actuacions insígnia del mandat en l'àmbit urbanístic. Ara, a poques setmanes de les eleccions municipals, el TSJC tomba amb termes taxatius -la qualifica obertament d'"il·legal"- la requalificació que va fer possible aquesta permuta de terrenys i el conveni posterior. En aquest sentit, a banda d'imposar-los el pagament de les costes judicials, exigeix a la Generalitat i el consistori que restableixin la qualificació anterior dels terrenys.

La sentència assumeix plenament l'argument dels veïns de Marina Sant Jordi, segons els quals, la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) corresponent al sector de Calafató va "pecar d'arbitrarietat, d'irracionalitat i de perjudici als interessos dels veïns de la zona de Calafató, sense reportar-los, a ells, cap benefici". Recorda el TSJC que l'Ajuntament havia previst inicialment intercanviar inicialment els terrenys amb els propietaris -la família Pérez Vila- per unes parcel·les a la zona de Port Olivet, a poc més de dos quilòmetres.

La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre hauria desestimat aquesta primera opció per considerar-la massa allunyada físicament i per la voluntat de "protegir" els valors ambientals i paisatgístics de la zona de Port Olivet. Per contra, després de la formalització del conveni amb la propietat que així ho preveia, l'Ajuntament va optar per desafectar dues parcel·les municipals de Calafató, a més de cinc quilòmetres de distància per compensar a la propietat privada del Bon Repòs. Els terrenys van patir una regressió urbanística: des de sòl urbà plenament consolidat a sòl urbà no consolidat. Tant el consistori com la Generalitat reiteraven que les modificacions anaven encaminades a poder recuperar els terrenys del centre del nucli urbà i no suposava modificacions substancials de la planificació.

Però tot i acceptar que els planificadors disposen de marge de maniobra per actuar, considera el TSJC que la requalificació de Calafató perjudica "la qualitat de vida d'una zona o barri urbà consolidat" en "beneficis exclusiu de tercers". De fet, recorda la sentència que, de tirar endavant, la densitat de població de la zona de Calafató hauria incrementat de forma "no menyspreable", reduint els terrenys destinats a equipaments o serveis que, fins aquests moments, es troben "en bon estat de conservació" i "venien prestant servei o satisfent les necessitats d'esbarjo de la població del voltant", principalment, com a zona de pràctica d'esports i lleure -equipada ja amb mobiliari- per part de la gent jove.

També considera que la maniobra de vincular urbanísticament dos espais tan allunyats , heterogenis i "discontinus", no està en cap cas justificada. Això, recorda la sentència, hauria elevat de forma considerable la densitat de població en aquest espai, molt per sota de l'edificabilitat reduïda prevista al desenvolupament urbanístic que s'hauria autoritzat i mantingut en mans privades a la zona del Bon Repòs. "Concentrarà la població en la franja entre sistemes viaris i la línia de costa ja ocupada", sosté.

Comentarios
Multimedia Diari