Aprenent a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa

Tres metges residents de l’Hospital de Tortosa expliquen al ‘Diari’ la seva experiència de formació al centre sanitari de referència de les Terres de l’Ebre 

Meritxell Farreny

Whatsapp
Laia Ferrer, resident de pediatria, i Mariano de la Torre, resident de medicina familiar i comunitària, a les portes de l’hospital tortosí. FOTO: Joan Revillas

Laia Ferrer, resident de pediatria, i Mariano de la Torre, resident de medicina familiar i comunitària, a les portes de l’hospital tortosí. FOTO: Joan Revillas

Aquest any, l’Hospital Verge de la Cinta (HTVC) va donar la benvinguda a 17 metges per acompanyar-los en la residència del tram inicial de la seva carrera professional.  La doctora Adelaida Cardona és cap d’estudis de l’HTVC i coordinadora de tots els residents del centre. 

Tres de segon any han explicat la seva experiència al Diari: Laia Ferrer és resident de segon any (R2) en pediatria, té 27 anys i ve de Barcelona. Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Hospital de Sant Pau. Mariano de la Torre és R2 en medicina familiar i comunitària, té 28  anys i ha arribat de Jaén. Va estudiar a Granada i a l’Hospital San Cecilio. Sara Toyos també és R2 en medicina interna, té 26 anys i ha vingut de Cantàbria després de formar-se a l’hospital Universitari Marqués de Valdecilla i a l’hospital de Sierrallana. 

Durant la seva estada al centre  sanitari tortosí, «els residents treballen al costat dels metges adjunts i es formen a la capçalera del malalt», explica Cardona. Fan cursos de formació de competències transversals comunes per a totes les especialitats, algunes específiques de cada branca, entrevistes amb el tutor, bioètica, recerca, comunicació i congressos, entre altres feines.  

Aprendre a l’Hospital 
Ferrer tenia clar que volia fer pediatria: va repetir el MIR per tenir plaça i va escollir Tortosa en lloc de Reus. De la Torre havia començat anestèsia a Brussel·les però va tornar. La seva idea era fer traumatologia o alguna quirúrgica però va entrar a Medicina Familiar i Comunitària. S’informà sobre la zona i, dintre de les opcions, trià l’Hospital Verge de la Cinta. 

Toyos va escollir per proximitat geogràfica i per ser el de Tortosa un hospital mitjà, «ideal per a medicina interna, una especialitat que entén globalment el malalt i la seva patologia». De broma molts residents diuen que «Tortosa els va elegir a ells». 

Van preguntar-se sobre avantatges que ofereix un hospital com aquest i van veure que «és igual de bo i que la relació és més familiar entre els companys, adjunts, infermeria i la resta de personal». Els ha permès conèixer gent de totes les especialitats i fer pinya, «cosa que ho fa més amè». 

Tenen majoritàriament menys de trenta anys i venen de diferents parts de l’Estat

Segons de la Torre, com que l’hospital no disposa de residents de certes especialitats, en fer la rotació per aquests serveis, «compten amb tu com si fossis resident d’aquesta especialitat i t’hi involucres molt». 
Toyos considera que la barrera idiomàtica no és un problema perquè gairebé tothom és bilingüe. A més, en el seu cas, aquí «pot formar-se amb pacients que, en altres centres més grans, se n’haurien encarregat residents d’altres especialitats». També hi suma el fet que hi ha menys residents per any, cosa que es tradueix en majors oportunitats en intervenció mèdica i formació, en autonomia i en el fet de ser supervisat per un adjunt del servei i no un resident major. 

Pla de treball
Pel que fa al pla de treball, realitzaran les rotacions externes l’any vinent. Ferrer es desplaçarà a l’UCI neonatal de Sant Joan de Déu i a l’UCI pediàtrica de Sant Pau. De la Torre només disposarà d’un mes per cobrir algun aspecte de la residència, sigui urgències, ventilació o cirurgia menor i l’any vinent, Toyos es traslladarà a Tarragona o Barcelona i, si se li concedeix, l’R4 a Santander. 

Tots tres, tot i sentir-se molt a gust aquí i estar satisfets amb el pla de treball, voldrien tornar a prop d’on han viscut sempre. Toyos sosté que «l’hospital garanteix una formació completa i integral i facilita la mobilitat del resident a un altre centre», tanmateix, en referència a les mancances o aspectes que s’haurien de millorar, Ferrer exposa que «en general s’hauria de donar més importància a l’atenció primària tant a la residència com a la carrera»: una especialitat que, juntament amb pediatria, compta amb més places atès que es requereixen més professionals per fer front a una major càrrega assistencial. 

Per exemple, «algunes places de pediatria les cobreixen metges de família formats en pediatria», comenta. 
Toyos es refereix a la durada dels torns- arribant a treballar més de 24 hores de forma ininterrompuda-, l’escassa disponibilitat de recursos en investigació i els salaris baixos. 

De la Torre afegeix que haurien de ser més actius: «acabada la residència, s’haurien de facilitar més ajudes per seguir formant-se i perquè s’hi vulguin quedar». 

Segons detalla per la seva banda la doctora Cardona, coordinadora de residents, alguns incentius que s’haurien d’oferir als metges són feina estable, la possibilitat de recerca i de compaginar la vida familiar i laboral. 

Temas

Comentarios

Lea También