Aqüicultors, científics i administració busquen solucions per a la badia del Fangar

La producció de musclos a la badia del Fangar s’ha reduït un 50 per cent en els darrers deu anys, passant dels 1,3 milions de quilos anuals als 700.000 de l’actualitat. Des de fa dos anys, a més, l’augment de la temperatura de l’aigua ha comportat la mortalitat de les cries de musclo durant l’estiu. Unes problemàtiques que els aqüicultors atribueixen a l’evolució d’aquesta badia del Delta de l’Ebre, amb un progressiu tancament i una falta de renovació de les aigües que perjudiquen també la qualitat dels mol·luscos (a més musclos, s’hi produeixen ostres i cloïsses).

Un estudi encarregat per la Direcció General de Pesca de la Generalitat a científics del Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ve a constatar el que denuncia des de fa temps el sector aqüícola, agrupat en la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (Fepromodel).

L’estudi analitza l’estat actual de la badia i far una primera projecció de com estarà a l’any 2050 i 2070, tenint en compte les dinàmiques del Delta de l’Ebre però també els possibles efectes del canvi climàtic i l’escalfament global. Pel que fa al tancament de bocana d’entrada, que actualment té uns 2 quilòmetres d’amplada, es preveu que es redueixi en 140 metres d’aquí a l’any 2050. L’informe també es fixa en el temps de renovació de l’aigua, és a dir, el temps que l’aigua provinent de mar obert s’està dins de la badia. «A mesura que creix aquest temps es degrada la qualitat de l’aigua», detalla Agustí Sánchez, director del laboratori d’enginyeria marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment el temps mitjà està entre els 4 i els 7 dies, amb un màxim de fins a 21. Es tracta d’una xifra alta, i que quan es dóna en ports comercials ja es considera que la qualitat de l’aigua és dolenta, segons detallen els científics.

Amb tot, aquest primer estudi no té en compte l’aportació d’aigua dolça a les badies que es fa a través de la xarxa de reg que abasteix els arrossars del Delta. Aquí caldrà estudiar si l’impacte és positiu, aportant aigua dolça de qualitat, o si té també efectes negatius per la presència de pesticides.

A partir d’aquestes primeres dades es faran nous estudis en profunditat, amb informació que intercanviaran científics i aqüicultors, per «afinar» un «model de cogestió que garanteixi la sostenibilitat i la millora de la producció de bivalves al Delta», segons ha explicat el director general de Pesca, Sergi Tudela.

L’estudi s’ha donat a conèixer als representants de Fepromodel en una reunió aquest dijous a Tortosa. Per al president de la Federació deProductors, Miguel Carles, «la solució ideal seria que la badia tornés a l’estat ambiental dels anys 70», quan tenia major qualitat de l’aigua i més nutrients.

Carles ha celebrat també aquesta trobada per fer front comú en la problemàtica del Fangar. «Ha estat la primera vegada, des de 1982, que existeix un contacte d’aquestes característiques entre el sector, l’administració i també amb investigadors. Hi ha d’haver un diàleg perquè no ens agradaria que passés com amb els filtres verds, que es van fer i no han servit per a res», ha afirmat.